Passat simple de l'indicatiu (català): diferència entre les revisions

El Passat Simple es fa servir per a referir-se a un fet o una acció realitzades en un moment del passat i dins d'un període temporal que ja s'ha donat per acabat.<ref name="Ref">{{Ref-llibre|cognom=Pompeu Fabra|títol=Gramàtica Catalana|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000044%5C00000005.pdf|edició=IEC|llengua=català|data=2006|isbn=84-7283-290-2}}</ref>

Podem dir que el passat simple i perifràstic tenen tots dos el mateix valor, és a dir, s'utilitzen per a accions realitzades en un moment del passat i que s'han donat per acabades. Tanmateix, la utilització del passat simple ha estat reduït pel que fa al seu usatge i gairebé no es fa servir a la major part de la població catalanòfona. El seu ús restaqueda reglat a narracions literàries o a descripcions enciclopèdiques. Això li dona un caràcter erudit i per aquest motiu s'acostuma a reservar per al camp de la poesia, etc.

Tot i que el perifràstic i el passat simple tinguentinguin el mateix valor, no seria correcte d'utilitzar-los tots dos en una mateixa frase i, fins i tot, en un mateix text.<ref>{{Ref-web|url=http://www.ub.edu/cub/criteri.php?id=474|títol=CUB - Passat simple o perifràstic < Verbs < Morfosintaxi < Qüestions de llengua < Llibre d'estil|consulta=2018-08-04|llengua=català}}</ref>

En l'àmbit lingüístic català, o sigasigui, en els territoris de parla catalana, majoritàriament, es fa servir el perifràstic en lloc del passat simple, però, en canvi, en parts, per exemple, del territori valencià és d'ús comú emprar el passat simple en comptes del perifràstic en tots els contexts, és a dir, parlats i escrits, formals o informals. No debades, fins i tot en aquests casos, el perifràstic ha pres cada volta més rellevància i avui es tendeix a abandonar el passat simple.<ref>{{ref-llibre |cognom=Magí Camps |títol=Parla'm amb estil |editorial=Eumo |any=2020}}</ref>

Els morfemes de persona són els que lliguenrelacionen el verb amb una persona gramatical, generalment representada pels pronoms personals que l'acompanyen.<ref name="Ref01">{{Ref-llibre|cognom=Roser Ingla Martet|títol=Manual de Llengua Catalana|edició=1998|llengua=català|editorial=Govern d'Andorra|isbn=99920-0-428-2}}</ref>

<blockquote>{{subratllat|Ell}} canvia de texans cadatots diaels dies.</blockquote>

En català, els pronoms personals o morfemes de persona no són necessaris perquè la flexió verbal ja indica el gènere i el nombre. Per aquest motiu se solen elidir ben sovint, en la llengua parlada com en l'escrita. Tot i això, en cas de requerirnecessitar posar èmfasi o donar més rellevància a la persona gramatical, hom acostuma a no dispensar-los.<ref name="Ref01"/>

<blockquote>'''Jo''' jugo piano cadatotes capvespreles tardes. -> Jugo piano cadatotes les capvespretardes. </blockquote>

<blockquote>'''Ella''' té classes de piano cadatotes capvespreles tardes. -> Té classes de piano cadatotes les capvespretardes.</blockquote>

En particular, la segona persona, en català, posseeix tres graus de tractament els quals fan variar el verb. A la pràctica, és a dir, en llengua parlada, els tractaments no formals són d'ús molt recurrent i habitual mentre que es dónadona preferència a les formes formals en l'escrit.<ref name="Ref01"/> I encara dins la llengua escrita, s'acostuma a prioritzar en administració les formes en "vós" perquè permet de no distingir el gènere.

| Vostè / Vostès || 3a singular / 3a plural || FaçaFaci'm el favor... / Ens podrien confirmar la seua assistència?

El català és una llengua flexionada de forma que els verbs presenten un lexema verbal (o arrel) que expressa el contingut lèxic del verb i es repeteix en totes les formes dels verbs regulars. Els morfemes verbals, peren contracanvi, presenten variació, carja que expressen, en una mateixa desinència, el nombre, la persona, el temps i el mode.<ref name="Ref01"/><ref name="Ref"/>

| descobrescdescobreixo || descobr- || -esceixo