Diferència entre revisions de la pàgina «Agustí Duran i Sanpere»

Actualització de la biografia amb noves dates i revisió de documentació bibliogràfica.
m (Tipografia)
(Actualització de la biografia amb noves dates i revisió de documentació bibliogràfica.)
| nacionalitat = [[Catalunya]]
| educacio = [[Doctor (títol) |Doctor]] en lletres i dret
| alma_mater = Universitats de Barcelona i Universitat de Madrid
| ocupacio = Historiador, arqueòleg, arxiver i arqueòlegmuseòleg
| organitzacio = Acadèmia de Bones Lletres (1924) <br>Institut d'Estudis Catalans (1942)<br>Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1968)
}}
'''Agustí Duran i Sanpere''' ([[Cervera]], [[5 de juny]] de [[1887]] - [[Barcelona]], [[29 d'abril]] de [[1975]]) fou un [[historiador]], [[arqueòleg]], [[arxiver]] i [[arqueòlegmuseòleg]] [[Catalunya|català]].{{sfn|Duran i Grau|p=5}} A més d'arxiver, fou historiador,un humanista i propagador de polítiques culturals. Va considerar l'[[arxiu]] com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats com foren el Servei d'Excavacions el 1912, el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]] i el Museu d'Arts Decoratives de Montjuïc.<ref>{{GEC|0023232|Agustí Duran i Sanpere}}</ref>
 
Considerant l'[[arxiu]] com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats va impulsar la creació i la direcció del [[Servei d'Arqueologia de Barcelona|Servei d'Excavacions]], el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]] o el [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars]] (actualment [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona]]).<ref>{{GEC|0023232|Agustí Duran i Sanpere}}</ref>
 
== Biografia ==
Llicenciat en Lletres a Barcelona, es doctorà en Dret a Madrid. El 1914 organitzà l'Arxiu Municipal de Cervera i el 1917 va treure la plaçaFill d'arxiveruna municipalfamília de Barcelona. Organitzà elburgesa trasllatterratinent de la documentació anterior al 1714 de l'Ajuntament a la [[Casa de l'ArdiacaSegarra]], on el 19211914 obríes lesva portesiniciar amb elèxit nomcom darxiver organitzant l'[[Arxiu HistòricComarcal de la CiutatSegarra|Arxiu Històric de BarcelonaCervera]]., Tambémèrit iniciàque lali pràcticavalgué arqueològicapremi ade Sidamonl'[[Institut (Segrià)d'Estudis i barranc de Valltorta (Maestrat)Catalans]].
 
El [[1917]] s'incorporàva iguanyar organitzàper loposició la plaça d'Arxiuarxiver Municipalmunicipal de Barcelona,. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l'OficinaAjuntament d'Investigacionsa ila Publicacions[[Casa ide l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona|Arxiu]]. HistòricA partir de Barcelona]],la onunió va reunirde quatre grans fons documentals va crear la nova institució documental: l'arxiu municipal pròpiament dit, l'hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica. Va instaurar la base de l'ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s'havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d'estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament.
[[fitxer:078 Casa Museu Duran i Sanpere, c. Major 113 (Cervera), estudi, paper de carta.jpg|miniatura|esquerra|Paper de carta d'Agustí Duran i Sanpere a l'estudi de la seva casa de Cervera, on es poden comprovar els diversos càrrecs que va ostentar al llarg de la vida]]
Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]], de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] ([[1942]]), del qual fou president el 1957, i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]), fou l'organitzador del [[Museu Comarcal de Cervera]]. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l'oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys.
 
La seva aproximació transdisciplinària a l'estudi, conservació, i divulgació de les cultures i el seu passat el portaren a treballar conjuntament en diverses disciplines des de l'antropologia, l'arqueologia i la història, com també des de l'arxivística i la museologia. El 1916 va ser nomenat president de la secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Calvo i Calvo|nom=Lluís|títol=Historia de la antropología en Cataluña|edició=CSIC|data=1998|editorial=CSIC}}</ref>, amb un posicionament clarament [[Etnohistòria|etnohistòric]] i d'impuls per la creació d'un Museu d'Etnografia de Catalunya. El 1917 va col·laborar en la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i va participar en excavacions arqueològiques a [[Sidamon]] ([[Segrià]]) i al barranc de Valltorta ([[Maestrat]])<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Duran i Grau|nom=Eulàlia|títol=Agustí Duran i Sanpere. Semblança biogràfica|edició=Institut d'Estudis Catalans|data=1999|lloc=Barcelona|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000094.pdf}}</ref>. El 1929 dins l'[[Exposició Internacional de Barcelona]] organitzà un pavelló que seria un primer assaig del futur [[Museu d'Història de Barcelona]]. Fruit del contacte amb investigadors de diverses disciplines als anys 1920 va col·laborar en l'[[Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria|Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria]][https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0005763.xml], juntament amb l'arqueòleg [[Pere Bosch i Gimpera]], l'antropòleg físic [[Telesforo de Aranzadi]] o l'etnòleg [[Josep Maria Batista i Roca|Josep Maria Batista i Roca.]]
Era un home de caràcter dispers però d'una gran riquesa informativa. Va escriure articles a partir del seu coneixement de les fonts arxivístiques municipals, gràcies a la feina que exercia. Foren articles sobre història, cultura i art de Barcelona, dins un ampli període cronològic: des de l'edat mitjana fins al {{segle|XX}}.
 
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d'Arxius del [[Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic]] de la [[Generalitat de Catalunya]]. EntreEn el 1936període ibèl·lic de la [[Guerra Civil espanyola]] (1936-1939) assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s'instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.
Va instaurar la base de l'ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s'havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d'estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament. El 1929 dins l'[[Exposició Internacional de Barcelona]] organitzà un pavelló que seria un primer assaig del futur [[Museu d'Història de Barcelona]].
[[Fitxer:Casa Museu Duran i Sanpere- Vista general.jpg|miniatura|[[Casa Museu Duran i Sanpere]]]]
 
El 1936 fou nomenat cap de la Secció d'Arxius del Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat de Catalunya. Entre el 1936 i 1939 assumí la responsabilitat del salvament del patrimoni documental català. Els fons arxivístics locals es dipositaren a les mateixes localitats, però a partir del 1937, a causa dels bombardeigs i la mobilitat dels fronts de batalla, la major part dels arxius catalans van ser traslladats a Viladrau, per garantir la seva seguretat, i van construir caixes biblioteques que s'instal·laven als baixos dels edificis, i que es protegien amb sacs de sorra. Fou necessari doncs, amagar els papers de procedència sobretot eclesiàstica, i esquivar els controls revolucionaris. En va sortir un inventari general aproximat de 15.000 metres lineals de documents més 150.000 pergamins.
 
Acabada la guerra va superar un procés militar de depuració per la seva activitat de salvament d'arxius, i per haver sortit tres vegades a l'estranger i haver retornat a Barcelona. Reprengué al cap de poc la seva activitat a l'Arxiu Municipal de Barcelona.
 
A principis dels anys quaranta i per un curt període fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.<ref>"Agustí Duran i Sanpere". Dins: A. Estivill, ''Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries'', Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 168-170</ref> El 1943 fundà l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]], organisme que reunia l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]], el [[Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats|Centre d'Etnologia Peninsular]] del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] i el [[Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars]] (actualment [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona]]). AllàDes de l'arxiu, com a institució base, hi organitzà tota mena d'activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d'artesania, de fotografies, de material arqueològic, d'activitats pedagògiques, etc. D'aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l'emissora de [[Ràdio Barcelona]], que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven ''Barcelona. Divulgación Histórica'', i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.[[fitxer:078 Casa Museu Duran i Sanpere, c. Major 113 (Cervera), estudi, paper de carta.jpg|miniatura|esquerra|Paper de carta d'Agustí Duran i Sanpere a l'estudi de la seva casa de Cervera, on es poden comprovar els diversos càrrecs que va ostentar al llarg de la vida]]
Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]],; de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] ([[1942]]), del qual fou president el 1957,; i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]), fou l'organitzador del [[Museu Comarcal de Cervera]]. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l'oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys.
 
Era un home de caràcter dispers però d'una gran riquesa informativa<ref name=":0" />. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l'oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys. Va escriure articles, llibres i publicacions a partir del seu gran coneixement, gràcies a la feina que exercia. Els seus temes principals foren la història de les ciutats de Barcelona i de Cervera que versaven múltiples disciplines i temàtiques (història de l'art, etnohistòria, museologia, arxivística, religiositat, art gòtic, història local...) i des d'un ampli període cronològic, des de l'edat mitjana fins al segle XX.
 
[[Fitxer:Casa Museu Duran i Sanpere- Vista general.jpg|miniatura|[[Casa Museu Duran i Sanpere]]]]
 
Mai perdé el contacte amb la seva ciutat natal, Cervera, amb la qual el 1914 crea l'arxiu històric, el salvament del patrimoni cultural durant la Guerra Civil i ja jubilat el 1959 organitzà el [[Museu Comarcal de Cervera]] i el 1964 el [[Museu del Blat i la Pagesia]]. Actualment la seva casa de naixement és la [[Casa Museu Duran i Sanpere]] (seu actual del Museu Comarcal).
 
 
== Institucions que va dirigir ==
El 1959 organitzà el [[Museu Comarcal de Cervera]] i el 1964 el [[Museu del Blat i la Pagesia]].
 
* [[Arxiu Comarcal de la Segarra|Arxiu Històric de Cervera]], 1914-1917.
Els seus temes principals foren el de la història de Barcelona –i de Cervera– i la història de l'escultura gòtica catalana, matèries sobre les quals publicà diversos llibres i treballs. Actualment la seva casa de naixement s'ha convertit en la [[Casa Museu Duran i Sanpere]].
* Secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]], 1916.
* [[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], 1917-1957.
* Secció d'Arxius del [[Servei del Patrimoni Històric, Artístic i Científic]]. [[Generalitat de Catalunya]], 1936-1939.
* [[MuseuInstitut Municipal d'Història de Barcelona]], 1943-1957.
* [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]], 1943-1957.
* [[Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats|Centre d'Etnologia Peninsular]]. [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]]
* [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars]], 1942-1957.
* [[Museu Comarcal de Cervera]], 1957-1975.
 
== Obres ==
* ''Orfebrería catalana'' (Barcelona: Tipografia l'Avenç, 1917)
* ''Viatge al voltant del Món seguint el paral·lel de Barcelona'' (1957), Ed. Aymà.
* ''Llibre de Cervera'' (1972)
* ''Barcelona'' (tres volums, 1972-75)
 
== Vegeu també ==
* [[Museu d'Història de Barcelona]]
* [[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]
*[[Arxiu Comarcal de la Segarra]]
* [[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]
*[[Museu d'Història de Barcelona]]
*[[Museu Etnològic i de Cultures del Món]]
* [[Casa Duran i Sanpere]]
*[[Museu Comarcal de Cervera]]
 
== Bibliografia ==
113

modificacions