Toràs: diferència entre les revisions

LaEl seuaterme municipal té una superfície és relativament muntanyencamuntanyosa i està enclavadaenclavat gairebéquasi en elal centre del circ que formen la serra de [[Serra de Pina|Pina]] al nord, la del [[Serra del Toro|Toro]]-[[Javalambre]] a l'oest i la serra d'Andilla al sud. A pesar deSobre trobar-se en una zona mitjanament elevada, no eshi trobenha alturesmuntanyes importantsd'altitud en les seues elevacions naturalsdestacada. El terme municipal limitaLimita amb els de [[Barraques]], [[Begís]], [[Teresa (Alt Palància)|Teresa]], [[El Toro]] i [[Viver]].

Al sud discorre el riucurs alt del [[riu Palància]], de certa riquesa piscícola en aquest encara curs alt. És un riu de cabal gairebé regular, encara—encara que el seu nivell augmenta en èpoquesèpoca de pluges. Les seuespluges—, aigües són netes i transparents ai causauna decerta lariquesa nul·la existència d'indústries o altres motius contaminants que en aquesta altura del seu curs poguessin existir[[Peixos|piscícola]].

GairebéVora una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual elsdestaquen pins,el sabines[[Pi i(arbre)|pi]], carrasquesla són[[savina]] lesi espècies vegetalsla de bosc que més abunden[[carrasca]]. Les zones de bosc ena laon qual estanabunden situats aquesteste tipus d'arbres són: Hoya Elvira, L'''[[Agua Mala]]'', El Sabinar, ''La Cañadilla'', ''El Bolaje'', ''Los Arenales'', etcentre altres.

ElToràs medité climàticun és de tipus[[clima continental]], amb hiverns frescosfrescs i estius temperats.

LlocToràs fon fundat pels àrabs quei, fouposteriorment, conquerit per [[Jaume I]] (1208-1276) i lliurat a l'[[orde de Calatrava]], en poder de la qual es va mantenirmantindre fins al regnat de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles I]], qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-s'hi,se laal qualmunicipi, cosa que va provocar un fort setge per part dels carlistes[[Carlisme|carlins]], que acabà el [[22 de maig]] de [[1840]]. PobletVa depertànyer a [[Begís]] fins al març de [[1842|1843]], enquan quèes fouva erigiterigir com a municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del [[segle XX]], una progressiva reducció de la seua població jove, ja que aquestava emigràemigrar versa zones industrials com ara [[Barcelona]], la [[Plana de Castelló]] i l'[[Horta de València]].

ElsPer orde d'importància, els sectors econòmics predominants a Toràs són: l'[[agricultura]], amb predomini de l'[[Ametller|ametler]] i l'[[olivera;]], tambéaixí hicom [[Pomera|pomes]] i [[Hortalissa|hortalisses]]; la ramaderia:, sobretot les [[Ovella|ovelles]], sobretot;encara que també hi han granges de porcs i avícoles; i la [[construcció]] i el [[sector serveisservicis]]. La indústria hi és nul·lainexistent.

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i [[volta de canó]] de proporcions i formes acadèmiques.

* '''Masia de la Cerrada'''. On va nàixer l'escriptor [[Antonio Ponz Piquer]] ell'any 1725.

* '''Embassament de Camarillas'''. Construcció excavada en pedra que es nodreixnodrix de les aigües de la Font de Camarillas, que es troba al costat de l'embassament.

* '''Barranc del Regajo'''. En ell es poden trobarConté exemplars de [[roure valencià]] o ''Quercus Fagínea'', [[om]]s comuns o ''Ulmus Minor'', i [[xop]]s blancs i negres.

* '''Font de Camarillas'''. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que serveixenservixen de puntlloc de reunió de veïns i visitants.

* '''Font de la Barrancada'''. RecullArreplega les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.

* '''Font del Xorrillo''' (''Chorrillo''). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims [[Àlber|àlbers]] del País Valencià. AlParal·lela llarga de launa senda ens trobemes ambtroba la séquia per a reg dels cultius d'aquestade la zona que es proveeixproveïx de la font del Xorrillo. La climatologia de la zona, així comi la humitat de les seues parets, és idònia perquèper esal desenvolupencreiximent de les violetes a la vora del camí. AbundaHi abunda també el [[Romaní (planta)|romer]], el [[timó]] i l'[[espígol]], i en algunes roques es troben te o [[poliol]] silvestre.

* '''Pocico de San Vicente'''. Proveïa l'aigua per a la pedrera de pedra que hi ha prop, unade pedrala especial quequal s'usavaextreia una pedra especial per a construir [[Forn de llenya|forns de llenya]].

* '''Partida de Atalaya'''. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament deper [[carrasques]] (''Quercus Rotundifolia''), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal compatibilitzantque es compatibilitza amb la cercabusca de [[Tòfona|trufes]] o tòfones, amb la condició de carrascal.

* '''Alt de la Creu'''. Situat a 11211.121 metres d'altitud.

* '''Alt del Cogombre'''. Situat a 11361.136 metres d'altitud, punt més alt del terme.