Diferència entre revisions de la pàgina «Sidames»

130 bytes afegits ,  fa 3 mesos
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
(Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
El sidames van conservar la seva herència cultural, incloent-hi la seva religió tradicional i llengua fins als últims anys de la dècada de 1880 durant la conquesta per l'emperador [[Menelik II]].<ref name=Hameso/> Abans d'això, el sidames tenia els seus propis sistemes administratius ben establerts que dataven com a mínim del {{segle|IX}}, que derivava d'una coalició de regnes sidames. Aquests regnes s'estenien per la regió de [[Gibe]]. Com a resultat de la marginació i, ja que la llengua no tenia alfabet propi, molt poc ha estat escrit sobre els sidames; molts no van poder assistir mai a escola fins al 1975, després que el [[Derg]] va pujar al poder el 12 de setembre de 1974.
 
Avui el país dels sidames té només un nombre petit d'escoles i de serveis de salut, que són insuficients, encara que l'ensenyament primari ha augmentat últimament.<ref>[http://jimmatimes.com/article.cfm?articleID=17040 "Primary education in Ethiopia"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20110713110600/http://jimmatimes.com/article.cfm?articleID=17040 |date=2011-07-13 }}, ''Jimma Times''</ref> La gent s'ha queixat repetidament que Sidama no té autonomia regional al país i ha demanat al govern la concessió de la seva pròpia regió als sidames. Hi ha unes quantes justificacions per aquest argument: primer els sidames constitueixen al voltant d'un 20% de la població total a la regió dels Pobles del Sud<ref name="Census 2007"/> amb una contribució econòmica significativa al govern central; segon, els 40 grups ètnics més petits a la regió pertanyen als tres grups socioculturals i lingüístics principals és a dir, grups kuxític (Sidama, Alaba, Tambaro, Qewenna, [[Danta]] (Dubamo), Maraqo, Konso, [[Hadiya]], Kambata), omòtic ([[Wolayta]], Gamo, Gofa, Dawuro, Konta, etc.), i semitic (els [[Gurage]]). Després de la caiguda del règim militar el maig del 1991, el Govern de Transició d'Etiòpia va donar suport a cinc regions separades dins de la que fou finalment la regió dels Pobles del Sud; aquestes regions s'establien basant-se en elements socioculturals, lingüístiques i similituds econòmiques i seguien un arranjament administratiu similar al fet pel règim del Derg una mica abans de la seva caiguda. Sidama, Gedeo i Burji pertanyien a una de les cinc regions independents. Tanmateix, aquelles cinc regions foren dissoltes sense consulta a les poblacions de la regió, per formar una supra regió; i tercer, l'arranjament administratiu apropiat és essencial per a l'eficàcia administrativa, el lliurament eficaç de serveis socials i econòmics i el desenvolupament econòmic més ampli possible.
 
Aquells en contra de l'autonomia sostenen que amb la regió dels [[Pobles del Sud]] reunida es reuneixen els grups ètnics en un territori petit, deixant de banda límits que històricament mai no havien existit i les disputes violentes que freqüentment es donaven entre ètnies, i a més que donar autonomia als més de 40 grups ètnics existents és virtualment impossible.
233.888

modificacions