Diferència entre revisions de la pàgina «Agustí Duran i Sanpere»

m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
| organitzacio = Acadèmia de Bones Lletres (1924) <br>Institut d'Estudis Catalans (1942)<br>Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1968)
}}
'''Agustí Duran i Sanpere''' ([[Cervera]], [[5 de juny]] de [[1887]] - [[Barcelona]], [[29 d'abril]] de [[1975]]) fou un [[historiador]], [[arqueòleg]], [[arxiver]] i [[museòleg]] [[Catalunya|català]].{{sfn|Duran i Grau|p=5}} A més, fou un humanista i propagador de polítiques culturals.
 
Considerant l'[[arxiu]] com un centre de conservació, però també un centre viu que projectava altres activitats va impulsar la creació i la direcció del [[Servei d'Arqueologia de Barcelona|Servei d'Excavacions]], el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]] o el [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars]] (actualment [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona]]).<ref>{{GEC|0023232|Agustí Duran i Sanpere}}</ref>
 
== Biografia ==
Llicenciat en Lletres a Barcelona, es doctorà en Dret a Madrid. Fill d'una família burgesa terratinent de la [[Segarra]], el 1914 es va iniciar amb èxit com arxiver organitzant l'[[Arxiu Comarcal de la Segarra|Arxiu Històric de Cervera]], mèrit que li valgué premi de l'[[Institut d'Estudis Catalans]].
 
El 1917 va guanyar per oposició la plaça d'arxiver municipal de Barcelona. Organitzà el trasllat de la documentació anterior al 1714 de l'Ajuntament a la [[Casa de l'Ardiaca]], on el 1921 obrí les portes amb el nom d'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]. A partir de la unió de quatre grans fons documentals va crear la nova institució: l'arxiu municipal pròpiament dit, l'hemeroteca, els gràfics i fotografies, i la biblioteca històrica. Va instaurar la base de l'ordenament de les sèries documentals dels arxius, dient que s'havien de refer els òrgans administratius com a generadors de documentació, i que per això s'havien d'estudiar a fons les institucions municipals per conèixer el seu origen i funcionament.
 
La seva aproximació transdisciplinària a l'estudi, conservació, i divulgació de les cultures i el seu passat el portaren a treballar conjuntament en diverses disciplines des de l'antropologia, l'arqueologia i la història, com també des de l'arxivística i la museologia. El 1916 va ser nomenat president de la secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]]<ref>{{Ref-llibre|cognom=Calvo i Calvo|nom=Lluís|títol=Historia de la antropología en Cataluña|edició=CSIC|data=1998|editorial=CSIC}}</ref>, amb un posicionament clarament [[Etnohistòria|etnohistòric]] i d'impuls per la creació d'un Museu d'Etnografia de Catalunya. El 1917 va col·laborar en la creació del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] i va participar en excavacions arqueològiques a [[Sidamon]] ([[Segrià]]) i al barranc de Valltorta ([[Maestrat]])<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Duran i Grau|nom=Eulàlia|títol=Agustí Duran i Sanpere. Semblança biogràfica|edició=Institut d'Estudis Catalans|data=1999|lloc=Barcelona|url=https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000040/00000094.pdf}}</ref>. El 1929 dins l'[[Exposició Internacional de Barcelona]] organitzà un pavelló que seria un primer assaig del futur [[Museu d'Història de Barcelona]]. Fruit del contacte amb investigadors de diverses disciplines als anys 1920 va col·laborar en l'[[Butlletí de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria|Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistòria]][https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0005763.xml], juntament amb l'arqueòleg [[Pere Bosch i Gimpera]], l'antropòleg físic [[Telesforo de Aranzadi]] o l'etnòleg [[Josep Maria Batista i Roca|Josep Maria Batista i Roca.]]
A principis dels anys quaranta i per un curt període fou professor a l'Escola de Bibliotecàries.<ref>"Agustí Duran i Sanpere". Dins: A. Estivill, ''Qui era qui a l'Escola de bibliotecàries'', Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016 (Biblioteca universitària), p. 168-170</ref> El 1943 fundà l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]], organisme que reunia l'[[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]], el [[Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona]], el [[Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats|Centre d'Etnologia Peninsular]] del [[Consell Superior d'Investigacions Científiques]] i el [[Museu d'Art, Indústries i Tradicions Populars]] (actualment [[Museu Etnològic i de Cultures del Món|Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona]]). Des de l'arxiu, com a institució base, hi organitzà tota mena d'activitats científiques, divulgadores i artístiques com: exposicions documentals, d'artesania, de fotografies, de material arqueològic, d'activitats pedagògiques, etc. D'aquí van sorgir les sessions radiofòniques des de l'emissora de [[Ràdio Barcelona]], que es van materialitzar en uns butlletins impresos per Aymà i que es titulaven ''Barcelona. Divulgación Histórica'', i que consten de vuit volums acuradament relligats. També va col·laborar amb la Reial Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona, aplegant concerts de música, i esdevingué fins i tot sala de lectura infantil ja començada la Guerra Civil.
 
Dirigí fins al [[1957]] l'[[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]. Membre de l'[[Acadèmia de Bones Lletres]] ([[1924]]), la qual presidí entre [[1961]] i [[1963]]; de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (1942), del qual fou president el 1957; i de l'[[Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi|Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi]] ([[1968]]).
 
Era un home de caràcter dispers però d'una gran riquesa informativa<ref name=":0" />. El seu objectiu principal era salvar el patrimoni, i salvar de l'oblit el passat en vies de transformació, que fou objecte de persecució durant anys. Va escriure articles, llibres i publicacions a partir del seu gran coneixement, gràcies a la feina que exercia. Els seus temes principals foren la història de les ciutats de Barcelona i de Cervera que versaven múltiples disciplines i temàtiques (història de l'art, etnohistòria, museologia, arxivística, religiositat, art gòtic, història local...) i des d'un ampli període cronològic, des de l'edat mitjana fins al segle XX.
 
Mai perdé el contacte amb la seva ciutat natal, Cervera, amb la qual el 1914 crea l'arxiu històric, el salvament del patrimoni cultural durant la Guerra Civil i ja jubilat el 1959 organitzà el [[Museu Comarcal de Cervera]] i el 1964 el [[Museu del Blat i la Pagesia]]. Actualment la seva casa de naixement és la seu del Museu Comarcal ([[Casa Museu Duran i Sanpere]]).
 
 
 
== Institucions que va dirigir ==
 
* [[Arxiu Comarcal de la Segarra|Arxiu Històric de Cervera]], 1914-1917.
* Secció de Folklore del [[Centre Excursionista de Catalunya]], 1916.
== Vegeu també ==
* [[Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona]]
* [[Arxiu Comarcal de la Segarra]]
* [[Institut Municipal d'Història de Barcelona]]
* [[Museu d'Història de Barcelona]]
* [[Museu Etnològic i de Cultures del Món]]
* [[Casa Duran i Sanpere]]
* [[Museu Comarcal de Cervera]]
 
== Bibliografia ==
2.189.215

modificacions