Viquipèdia

Gran Planúria del Nord de la Xina: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Pàgina nova per traducció enwiki
 
Correccions diverses
Línia 1:
{{indret}}{{enconstrucció}}
La '''Gran Planúria del Nord de la Xina''' (en xinès: 華北 平原; pinyin: Huáběi Píngyuán) és una conca de falles a gran escala formada al [[paleogen]] tardà i al [[neogen]] i modificada pels dipòsits del [[riu Groc]]. És la plana al·luvial més gran de la [[Xina]]. La plana limita al nord amb les [[muntanyes Yan]], a l’oest amb les [[muntanyes Taihang]], al sud amb les [[muntanyes Dabie]] i a l’est amb la [[mar Groga]] i la [[mar de Bohai]]. El riu Groc discorre pel mig de la plana al mar de Bohai.▼
 
Més avall de la [[presa de Sanmenxia]] hi ha la [[Presa de Xiaolangdi|presa polivalent de Xiaolangdi]], situada a l’última vall del riu abans de la plana nord de la Xina, un gran delta creat a partir de llims caiguts a la desembocadura del riu Groc durant mil·lennis. La plana del nord de la Xina s’estén per gran part de les províncies de [[Henan]], [[Hebei]] i [[Shandong]] i es fusiona amb el delta del YangtzeIang-Tsé al nord de les províncies de [[Jiangsu]] i [[Anhui]]. El riu Groc serpenteja sobre la plana fèrtil i densament poblada que desemboca ala la mar de Bohai. La plana és una de les regions agrícoles més importants de la Xina, quei produeix blat de moro, sorgo, mill, verdures i cotó. El seu sobrenom és "Terra de la terra groga".▼
▲La '''Gran Planúria del Nord de la Xina''' (en xinès: 華北 平原; pinyin: Huáběi Píngyuán) és una conca de falles a gran escala formada al [[paleogen]] tardà i al [[neogen]] i modificada pels dipòsits del [[riu Groc]]. És la plana al·luvial més gran de la [[Xina]]. La plana limita al nord amb les [[muntanyes Yan]], a l’oest amb les [[muntanyes Taihang]], al sud amb les [[muntanyes Dabie]] i a l’est amb la [[mar Groga]] i la [[mar de Bohai]]. El riu Groc discorre pel mig de la plana al mar de Bohai.
 
La part sud de la plana es coneix tradicionalment com la planaPlana central (pinyin: Zhōngyuán), que va formar el bressol de la civilització xinesa. <ref>[http://academic.brooklyn.cuny.edu/core9/phalsall/texts/chinfact.html BASIC INFORMATION ON CHINA]</ref><ref name="Lee2008">{{cite book|author=Keekok Lee|title=Warp and Weft, Chinese Language and Culture|url=https://books.google.com/books?id=Ku1Sr-q9KNUC&pg=PA39|access-date=2 November 2011|date=24 October 2008|publisher=Strategic Book Publishing|isbn=978-1-60693-247-6|pages=39–40}}</ref>▼
▲Més avall de la [[presa de Sanmenxia]] hi ha la [[Presa de Xiaolangdi|presa polivalent de Xiaolangdi]], situada a l’última vall del riu abans de la plana nord de la Xina, un gran delta creat a partir de llims caiguts a la desembocadura del riu Groc durant mil·lennis. La plana del nord de la Xina s’estén per gran part de les províncies de Henan, Hebei i Shandong i es fusiona amb el delta del Yangtze al nord de les províncies de Jiangsu i Anhui. El riu Groc serpenteja sobre la plana fèrtil i densament poblada que desemboca al mar de Bohai. La plana és una de les regions agrícoles més importants de la Xina, que produeix blat de moro, sorgo, mill, verdures i cotó. El seu sobrenom és "Terra de la terra groga".
 
La plana cobreix una àrea d'uns 409410.500000 quilòmetres quadrats, la majoria dels quals es troba a menys de 50 metres sobre el nivell del mar. Aquesta plana plana de sòl groc és la principal àrea de producció de sorgo, mill, blat de moro i cotó a la Xina. Aquí tambéTambé es cultiva blat, sèsam i cacauet. La plana és una de les regions més densament poblades del món.▼
▲La part sud de la plana es coneix tradicionalment com la plana central (pinyin: Zhōngyuán), que va formar el bressol de la civilització xinesa. <ref>[http://academic.brooklyn.cuny.edu/core9/phalsall/texts/chinfact.html BASIC INFORMATION ON CHINA]</ref><ref name="Lee2008">{{cite book|author=Keekok Lee|title=Warp and Weft, Chinese Language and Culture|url=https://books.google.com/books?id=Ku1Sr-q9KNUC&pg=PA39|access-date=2 November 2011|date=24 October 2008|publisher=Strategic Book Publishing|isbn=978-1-60693-247-6|pages=39–40}}</ref>
 
▲La plana cobreix una àrea d'uns 409.500 quilòmetres quadrats, la majoria dels quals es troba a menys de 50 metres sobre el nivell del mar. Aquesta plana plana de sòl groc és la principal àrea de producció de sorgo, mill, blat de moro i cotó a la Xina. Aquí també es cultiva blat, sèsam i cacauet. La plana és una de les regions més densament poblades del món.
 
[[Pequín]], la capital nacional, es troba a l'extrem nord-est de la plana, amb [[Tientsin]], una important ciutat industrial i port comercial, a prop de la costa nord-est. El camp petrolífer de Shengli a [[Shandong]] és una important base petrolífera.
 
== Importància històrica ==
La geografia de la plana del nord de la Xina ha tingut profundes implicacions culturals i polítiques. A diferència de les zones situades al sud del [[Iang-Tsé]], la plana generalment discorre ininterrompudament per les muntanyes i té molts menys rius i, com aper resultattant, la comunicació per cavall és ràpida a la plana. Com a resultat, la llengua parlada és relativament uniforme en contrast amb la gran quantitat de llengües i dialectes del sud de la Xina. A més, la possibilitat d'una comunicació ràpida ha fet que el centre polític de la Xina tendeixi a ubicar-se aquí. <ref name="Ramsey">Ramsey, S. Robert, The Languages of China. Princeton University Press (1987), pp. 19-26.</ref>
 
Com que el sòl fèrtil de la plana del nord de la Xina es fusiona gradualment amb les estepes i els deserts de [[Jungària]], [[Mongòlia Interior]] i el nord-est de la Xina, la plana ha estat propensa a la invasió de grups ètnics nòmades o semi-nòmades originaris d'aquestes regions, cosafet que va provocar la construcció de la [[Gran Muralla Xinesa]]. Tot i que el sòl de la plana del nord de la Xina és fèrtil, el clima és imprevisible, ja que es troba a la intersecció de vents humits del Pacífic i vents secs de l'interior del continent asiàtic. Això fa que la plana sigui propensa tant a les inundacions com a la sequera. A més, la plana afavoreix inundacions massives quan les obres fluvials esreben danyendanys. Molts historiadors han proposat que aquests factors han afavorit el desenvolupament d’un estat xinès centralitzat per gestionar graners, mantenir obres hidràuliques i administrar fortificacions contra els pobles esteparis. (L'escola de la "societat hidràulica" sosté que els primers estats es van desenvolupar a les valls del riu [[Nil]], [[Eufrates]], [[Indus]] i Groc a causa de la necessitat de supervisar un gran nombre de treballadors per construir canals de reg i controlar les inundacions.)
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Gran_Planúria_del_Nord_de_la_Xina»