Enginyeria Sense Fronteres: diferència entre les revisions

Les primeres organitzacions que van portaradoptar el nom van ser Ingénieurs Sans Frontières (ISF-França) fundada als anys 1980, i ISF-Espanya i ISF-Itàlia, fundades als anys 1990. EWB-Canada, una de les organitzacions més importants d'ESF, es va fundar a finals dels anys 1990. EWB-UK es va fundar amb el suport d'EWB-Canada el 2001.<ref>Newby, Tom. (Article - Issue 32, September 2007). [http://www.ingenia.org.uk/Ingenia/Articles/427 ''Engineers Without Borders'']. ''Ingenia Online Magazine''. [[Royal Academy of Engineering]]. (London, England)</ref><ref>[http://eswcornell.wixsite.com/eswcornell ''Engineers for a Sustainable World: Cornell University'']. [[Cornell University]]. (New York, USA).</ref>

Diverses de les organitzacions EWB / ISF estan afiliades a l'organització Engineers Without Borders - International (EWB-I). EWB-I és una associació de grups nacionals EWB / ISF amb la missiól'objectiu de facilitar la col·laboració, l'intercanvi d'informació i l'assistència entre els seus grups membres. EWB-I va ser fundada el 2004 pel professor estatunidenc Bernard Amadei.<ref>Joshua H. Smith and David Brandes. (5 February 2015). [https://www.researchgate.net/publication/266185849_Academic_Support_for_Engineers_Without_Borders-USA_Student_Chapters_The_Lafayette_College_Experience ''Academic Support for Engineers Without Borders–USA Student Chapters: The Lafayette College Experience'']. [[Lafayette College]]. (Pennsylvania, USA)</ref><ref>(20 February 2016). [https://yeungus.com/bernard-amadei-engineers-without-borders-usa-free-related-pdf.html ''Bernard Amadei Engineers Without Borders Usa Free Related PDF's'']. Yeungus.Com</ref>

Els investigadors han identificat diferents nivells de participació dels membres de l'organització, com ara la participació passiva, la iniciativa i el lideratge, i la presa de decisions en projectes de tot el món.<ref name="ReferenceA">{{Ref-publicació|cognom=Prokopy|nom=Linda|publicació=World Development|volum=33|exemplar=11|data=2005|pàgines=1801–1819|doi=10.1016/j.worlddev.2005.07.002}}</ref> Per tal de tenir un impacte real, els estudiants, els professionals i les comunitats tenen funcions clarament identificades per a la seva participació en el projecte. El paper dels estudiants consisteix en estar oberts i disposats a aprendre dels problemes que es plantegen i de les metodologies emprades en els projectes. S'espera que els enginyers professionals ocupin el paper d'experts tècnics en els mètodes provats que s'utilitzen i que es comuniquin amb estudiants i membres de la comunitat. Les comunitats tenen el paper de comunicar-se amb els enginyers assistents i s'anima activament a assumir rols de participació i lideratge en la presa de decisions de la metodologia del projecte.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ramírez|nom=María C.|cognom2=Bengo|nom2=Irene|cognom3=Mereu|nom3=Riccardo|cognom4=Bejarano R.|nom4=Astrid X.|cognom5=Silva|nom5=Juan C.|publicació=Systemic Practice and Action Research|volum=24|pàgines=45–66|doi=10.1007/s11213-010-9175-3|id={{ProQuest|840087443}}|any=2011}}</ref> L'educació és una part important d'Enginyeria Sense Fronteres i s'espera que tots els participants aprenguin els uns dels altres. Els tres nivells de participació que fan servir Enginyers sense FronteresESF són els següents: baix (contribució monetària), mitjà (treball manual) i alt (presa de decisions i càrrecs de lideratge). Es considera que tots aquests rols són importants perquè els projectes tinguin èxit.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Montgomery|nom=Melissa|publicació=Environ Health|data=2016}}</ref>

La majoria dels projectes d’Enginyers sense Fronteresd'ESF se centren en l'[[aigua]]<ref>{{Ref-web|títol=La urgència del dret a l'aigua en plena crisi del coronavirus|url=https://directa.cat/la-urgencia-del-dret-a-laigua-en-plena-crisi-del-coronavirus/|data=2020-03-22|consulta=2021-05-25|llengua=ca|editor=''Directa''|nom=Dante|cognom=Maschio}}</ref> i s'ocupen del [[sanejament]], la distribució i la gestió de les fonts d'aigua.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Al-Faquih|nom=Laith|publicació=Alexandria: Water Environment Federation|data=2007}}</ref> Un exemple de projecte d'aigua completat és el projecte de gestió de la conca fluvial a [[Palestina]]. La gestió del riu pot ser molt important en situacions en què el riu proporciona l'única font d’aigua potable.<ref name="ReferenceB">{{Ref-publicació|cognom=Laster|nom=Richard|cognom2=Livney|nom2=Dan|publicació=Water Policy in Israel|volum=4|data=2013|pàgines=227–242|doi=10.1007/978-94-007-5911-4_15|isbn=978-94-007-5910-7}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Brodeur|nom=Doris|publicació=Proceedings of the 8th International CDIO Conference|data=2012|pàgines=1–4}}</ref>