Revisió del 02:58, 26 maig 2021 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.781.711 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió del 18:29, 26 maig 2021 modifica desfés Quelcom (discussió \| contribucions) Autopatrullats 49.644 edits m Enllaços Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 2: La '''Gran Planúria del Nord de la Xina''' (en xinès: 華北平原; pinyin: Huáběi Píngyuán) és la plana al·luvial més gran de la [[Xina]]. La plana limita al nord amb les [[muntanyes Yan]], a l’oest amb les [[muntanyes Taihang]], al sud amb les [[muntanyes Dabie]] i a l’est amb la [[mar Groga]] i la [[mar de Bohai]]. La plana del nord de la Xina s’estén per gran part de les províncies de [[Henan]], [[Hebei]] i [[Shandong]] i es fusiona amb el delta del [[Iang-Tsé]] al nord de les províncies de [[Jiangsu]] i [[Anhui]]. El [[riu Groc]] serpenteja sobre la plana fèrtil i densament poblada que desemboca a la mar de Bohai. La plana és una de les regions agrícoles més importants de la Xina, i produeix blat de moro, sorgo, mill, verdures i cotó. El seu sobrenom és "Terra de la terra groga". La part sud de la plana es coneix tradicionalment com la Plana central (pinyin: Zhōngyuán), que va formar el bressol de la civilització xinesa.<ref>[http://academic.brooklyn.cuny.edu/core9/phalsall/texts/chinfact.html BASIC INFORMATION ON CHINA]</ref><ref name="Lee2008">{{cite book\|author=Keekok Lee\|title=Warp and Weft, Chinese Language and Culture\|url=https://books.google.com/books?id=Ku1Sr-q9KNUC&pg=PA39\|access-date=2 November 2011\|date=24 October 2008\|publisher=Strategic Book Publishing\|isbn=978-1-60693-247-6\|pages=39–40}}</ref> Línia 11: == Importància històrica == La geografia de la plana del nord de la Xina ha tingut profundes implicacions culturals i polítiques. A diferència de les zones situades al sud del [[Iang-Tsé]], la plana generalment discorre ininterrompudament per les muntanyes i té menys rius i, per tant, la comunicació per cavall ésera ràpida a la plana. Com a resultat, la llengua parlada és relativament uniforme en contrast amb la gran quantitat de llengües i dialectes del sud de la Xina. A més, la possibilitat d'una comunicació ràpida ha fet que el centre polític de la Xina tendeixi a ubicar-se aquí.<ref name="Ramsey">Ramsey, S. Robert, The Languages of China. Princeton University Press (1987), pp. 19-26.</ref> Com que el sòl fèrtil de la plana del nord de la Xina es fusiona gradualment amb les estepes i els deserts de [[Jungària]], [[Mongòlia Interior]] i el nord-est de la Xina, la plana ha estat propensa a la invasió de grups ètnics nòmades o semi-nòmades originaris d'aquestes regions, fet que va provocar la construcció de la [[Gran Muralla Xinesa]]. Tot i que el sòl de la plana del nord de la Xina és fèrtil, el clima és imprevisible, ja que es troba a la intersecció de vents humits del Pacífic i vents secs de l'interior del continent asiàtic. Això fa que la plana sigui propensa tant a les inundacions com a la sequera. A més, la plana afavoreix inundacions massives quan les obres fluvials reben danys. Molts historiadors han proposat que aquests factors han afavorit el desenvolupament d’un estat xinès centralitzat per gestionar graners, mantenir obres hidràuliques i administrar fortificacions contra els pobles esteparis. L'escola de la "societat hidràulica" sosté que els primers estats es van desenvolupar a les valls del riu [[Nil]], [[Eufrates]], [[Indus]] i Groc a causa de la necessitat de supervisar un gran nombre de treballadors per construir canals de reg i controlar les inundacions.

Gran Planúria del Nord de la Xina: diferència entre les revisions