Diferència entre revisions de la pàgina «Eclipsi de Sol»

11.095 bytes afegits ,  fa 7 mesos
Es desfà la revisió 27315449 de 80.24.137.103 (Discussió)
Etiquetes: Substitució editor visual
(Es desfà la revisió 27315449 de 80.24.137.103 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
[[Fitxer:Geometry of a Total Solar Eclipse.svg|miniatura|Geometria d'un eclipsi total de Sol (no a escala)]]
[[Fitxer:Solar_eclipse_1999_4_NR.jpg|miniatura|Fotografia de l'[[eclipsi solar de l'11 d'agost de 1999|eclipsi total del 1999]]]]
Vist des de la [[Terra]], un '''[[eclipsi]] solar''' succeeix quan la [[Lluna]] passa entre el [[Sol]] i la Terra, i la Lluna cobreix totalment o parcial el Sol en una posició concreta de la Terra.<ref name="gec">{{GEC|0100155|eclipsi}}</ref> Això només pot passar durant la fase de [[lluna nova]], quan el Sol i la Lluna estan en [[conjunció (astronomia)|conjunció]] vist des de la Terra. Com a mínim ocorren dos eclipsis solars anualment, tot i que aquest nombre pot arribar fins a cinc. Tanmateix, d'aquests només dos, com a màxim, poden ser totals.<ref>{{ref-llibre| cognom = Littmann | nom = Mark | coautors = Fred Espenak, Ken Willcox | títol = Totality: Eclipses of the Sun | editorial = Oxford University Press | any = 2008 | pàgines = 18–19 | isbn = 0199532095}}</ref><ref>Van ocórrer cinc eclipsis solars el 1935. {{ref-llibre|urlcapítol=http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEcat5/SE1901-2000.html|cognom=[[NASA]]|capítol=Five Millennium Catalog of Solar Eclipses|data=6 de setembre de 2009|títol=[http://eclipse.gsfc.nasa.gov/eclipse.html NASA Eclipse Web Site]|altres=[[Fred Espenak]], Project and Website Manager|consulta=26 de gener de 2010}}</ref> Els eclipsis solars totals són estranys en un punt particular perquè l'[[ombra]] de la Lluna només segueix un camí curt al llarg de la superfície.
*
 
Hi ha gent, coneguda com a "caçadors d'eclipsis",<ref>[http://www.nytimes.com/2009/05/17/travel/17journeys.html "Eclipse Chasing, in Pursuit of Total Awe"]</ref><ref>[http://www.nytimes.com/2010/07/11/opinion/11pasachoff.html "Why I Never Miss a Solar Eclipse"]</ref> que viatgen a llocs remots per observar un eclipsi solar central predit (''vegeu-ne [[#Tipus|Tipus]] més avall''). L'[[eclipsi solar de l'11 d'agost del 1999]] a [[Europa]] va ajudar a augmentar la coneixença pública del fenomen, que al seu torn va provocar molts viatges fets específicament per veure l'[[eclipsi solar del 3 d'octubre de 2005]] anular, i el del [[eclipsi solar del 29 de març del 2006|29 de març de 2006]]. L'últim eclipsi solar total va ser l'[[eclipsi solar del 20 de març de 2015]].<ref>{{ref-web|url=http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEgoogle/SEgoogle2001/SE2015Mar20Tgoogle.html|títol=Total Solar Eclipse of 2015 Mar 20|editor=[[NASA]]}}</ref>
 
Un eclipsi solar total és un [[fenomen]] natural. Tanmateix, en èpoques antigues, i en algunes cultures actualment, els eclipsis solars s'han atribuït a causes [[sobrenatural]]s. Un eclipsi total pot fer por a gent sense el coneixement de les explicacions [[astronomia|astronòmiques]], ja que sembla que el Sol desaparegui durant el dia i el cel s'enfosqueixi en qüestió de minuts.
 
== Tipus d'eclipsi solar ==
Hi ha tres tipus d'eclipsi:
* '''Parcial''': la Lluna no cobreix per complet el disc solar, que apareix com un creixent.
* '''Total''': des d'una franja (banda de totalitat) en la superfície de la Terra, la Lluna cobreix totalment el Sol. Fora de la banda de totalitat l'eclipsi és parcial.
* '''Anular''': es dona quan la Lluna es troba prop de l'apogeu i el seu diàmetre és menor que el solar, de manera que, en la fase màxima, roman visible un anell del disc del Sol. Açò ocorre en la banda d'anularitat; fora d'ella l'eclipsi és parcial. L'últim eclipsi anular que va afectar l'estat espanyol ocorregué el 3 d'octubre de [[2005]].
 
== Grandàries ==
L''''eclipsi total de Sol''' existeix per una extraordinària coincidència. Els discos del Sol i la Lluna, vistos des de la Terra són quasi iguals; l'un i l'altre a penes sobrepassen el mig grau. Estant el Sol 400 vegades més lluny que la Lluna, és 400 vegades més gran. El '''[[semidiàmetre del Sol]]''' és 16'1": varia en el transcurs d'un any, per ser el·líptica l'òrbita de la Terra al voltant del Sol des de 15' 45" a 16' 17". Mentre que el '''[[semidiàmetre lunar]]''' és de 15' 32": varia per idèntica raó entre 14' 43" i 16'26" durant un mes lunar. Només durant una fracció de l'òrbita lunar, quan la Lluna està prop del perigeu, té prou grandària per a causar un eclipsi de Sol total.
 
== Inclinació de l'òrbita ==
En un eclipsi els centres del Sol, la Terra i la Lluna estan alineats o quasi alineats: està la Lluna sempre prop de la línia que unix la Terra i el Sol. Si l'òrbita de la Lluna estiguera sobre l'[[eclíptica]] (pla de l'òrbita de la Terra), cada [[mes]] donaria lloc a un eclipsi de sol durant la [[lluna nova]] i a un eclipsi de lluna durant la [[lluna plena]] al cap d'uns 15 dies. En realitat el pla de l'òrbita lunar està inclinat respecte a l'eclíptica un angle de 5° 08′ 13″, la qual cosa motiva que, la majoria de les vegades, la Lluna passe per damunt o per davall del Sol o per dalt o davall del '''con d'ombra''' de la Terra sense que tinga lloc l'eclipsi. Només hi haurà eclipsis en les '''[[sizígies]]''' (paraula que engloba les [[conjunció (astronomia)|conjuncions]] i [[Oposició (astronomia)|oposicions]] del Sol i la Lluna) quan el Sol estiga prop dels [[nodes de la Lluna]] o punts en què l'òrbita lunar talla l'eclíptica. Est nom prové del fet que els eclipsis sempre ocorren en la proximitat de tal pla.
 
Si l'alineació és prou perfecta, la Lluna està molt prop del node durant la sizígia, o la seua [[latitud]] no excedeix d'un determinat valor, ocorre un eclipsi total. Si la coincidència no és completa per no estar la Lluna sobre l'eclíptica, encara que sí que prop d'ella, es produeix un eclipsi parcial i queda el sol parcialment ocult per la lluna (eclipsi parcial de sol) o està parcialment immersa en el con d'ombra de la Terra (eclipsi parcial de lluna).
 
== El saros ==
Aquesta sèrie de condicions són motiu que els eclipsis siguen fenòmens rars que es reproduïxen al cap de 223 llunacions, o sigui, 18 anys i 11 dies, període de [[saros]] que és múltiple comú de dues de les diferents [[mes|revolucions lunars]].
 
En un any hi ha dos [[Estació d'eclipsis|estacions d'eclipsis]] quan el Sol passa prop dels nodes. Al llarg d'un any no poden ocórrer menys de dos eclipsis, que seran obligatòriament de sol, ni més de 7: 5 de sol i 2 de lluna, 4 de sol i 3 de lluna, 2 de sol i 5 de lluna. Hi ha 8 eclipsis cada 6 llunacions, que es denominen '''[[sèrie curta|sèries curtes]]'''. Després d'un període de saros, hi ha un [[eclipsi homòleg]] molt semblant, però que va evolucionant al llarg dels distints saros, formant una [[sèrie llarga]] que pot durar uns 1.280 anys.
 
== Importància històrica dels eclipsis ==
Els eclipsis de sol i lluna han representat molt per al desenvolupament científic. Els primers que van registrar-ne foren els astrònoms xinesos cap al [[1200 aC]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Deng |nom=Yinke |títol=Ancient Chinese Inventions |url=http://books.google.cat/books?id=EeVPT6UAk3EC&pg=PA69&dq=china+solar+first+eclipse+bce&hl=ca&sa=X&ei=r8PuT6fbOoSZ0QXL0uCKDg&ved=0CD8Q6AEwAQ#v=onepage&q=china%20solar%20first%20eclipse%20bce&f=false |llengua=anglès|editorial=Cambridge University Press |data=2011 |pàgines=p.69 |isbn=0521186927}}</ref> Van ser els grecs els qui van descobrir el [[Saros (astronomia)|període saros]], que els va permetre predir eclipsis. D'altra banda [[Aristarc de Samos]] (310 aC-230 aC) va determinar per primera vegada la distància de la Terra a la Lluna per mitjà d'un eclipsi total de lluna. [[Hiparc de Nicea|Hiparc]] (194aC-120aC) va descobrir la [[precessió dels equinoccis]] basant-se en eclipsis lunars totals prop dels [[equinocci]]s i en unes taules per al Sol, i va millorar la determinació de la distància de la Terra a la Lluna realitzada per Aristarc. [[Kepler]] va proposar usar els eclipsis de lluna com un senyal absolut per a mesurar la longitud geogràfica d'un lloc sobre la terra. Cap a 1700 els astrònoms arriben a la conclusió que els eclipsis antics observats per xinesos, caldeus i àrabs eren incompatibles amb la duració del dia actual. Les [[marea|marees]] havien allargat el dia 1,45 mil·lisegons cada segle i en 20 segles el retard acumulat és d'unes 3 hores. Durant el segle XIX es produïx un gran avanç en [[espectroscòpia]], que permet descobrir l'[[heli]] al Sol i [[Albert Einstein|Einstein]] resol l'enigma de l'excessiu [[avanç del periheli de Mercuri]] i la '''curvatura de la llum''' prop del Sol. Els eclipsis del sol són una brillant confirmació de la [[Teoria de la Relativitat|teoria de la relativitat]].
 
== Circumstàncies locals ==
[[Fitxer:Solar eclipse ca.svg|miniatura|Esquema d'un eclipsi]]
Els eclipsis de sol i lluna es diferencien en dos aspectes fonamentals:
els eclipsis de lluna són:
 
::*'''Fenòmens objectius'''
::* '''Iguals i únics''' per a tots els observadors
 
Els eclipsis de sol són:
::* '''Fenòmens subjectius'''
::* '''Distints per a cada observador local'''
 
Això significa que l'eclipsi de lluna és objectiu perquè la Lluna il·luminada pel Sol entra en el con d'ombra de la terra durant l'eclipsi i deixa de rebre la radiació solar. El sòl lunar (de la cara visible i en la part de la Lluna que entra en l'ombra) pateix en poques hores una fluctuació de temperatura que oscil·la entre 130 °C i -100 °C, mentre que la cara oculta només pateix aquesta oscil·lació lentament cada 29,5 dies.
 
Suposem el pol format per l'observador que té la Lluna en el seu zenit en el moment de l'eclipsi de lluna. Tots els observadors d'aquest [[hemisferi]] veuen l'eclipsi de lluna i el veuen tots igual. És prou la descripció d'un observador per a ser fidel reflex del fenomen.
Al contrari, els eclipsis de sol són fenòmens subjectius perquè resideix en la sensació de l'observador i no en l'objecte eclipsat, el Sol.
 
Un observador que gaudeix d'un eclipsi total de sol viu sobre la Terra en una zona circular d'uns 200 km de diàmetre. La rotació de la Terra s'encarrega que esta zona es vaja desplaçant per la superfície de la Terra sempre de W a E, formant una banda de totalitat. Fora d'ella els observadors parlaran d'eclipsi parcial, i més lluny encara el Sol haurà brillat com cada dia. Així, les característiques del fenomen i l'hora en què ocorre són distintes per a cada observador.
 
Naturalment en la zona eclipsada de la Terra la falta de radiació solar produeix una sèrie de fenòmens objectius, com disminució de temperatura, vents per diferència de temperatures amb la zona no eclipsada, etc.
 
== Recents i propers eclipsis de sol ==
* [[2008]] - [[1 d'agost]], 10:21 (UTC) - '''eclipsi de sol''' total, visible en algunes regions de [[Groenlàndia]], [[Canadà]], [[Alaska]], [[Sibèria]], [[Mongòlia]] i [[Xina]].
* [[Eclipsi anular del 26 de gener del 2009]],
* [[Eclipsi total del 22 de juliol del 2009]],
* [[Eclipsi total de l'11 de juliol del 2010]],
* [[Eclipsi solar del 4 de gener de 2011]],
* [[Eclipsi anular del 20 de maig del 2012]],
* [[Eclipsi solar del 10 de maig del 2013]],
* [[Eclipse solar del 14 d'octubre de 2023]],
* [[Eclipsi solar de l'1 juliol del 2057]].
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Vegeu també ==
* [[Eclipsi de Lluna|Eclipsi de lluna]].
* [[Magnitud d'un eclipsi]].
* [[Perles de Baily]].
 
{{commonscat}}
 
{{Lluna2}}
2.055

modificacions