[[Fitxer:Offset.svg|miniatura|Diagrama del procés òfset (en anglès)]]
Jägger va dir "a". El funcionament és similar al de la [[litografia]]: La planxa es mulla amb aigua o una solució polar perquè repel·leixi la tinta en les zones de no imatge (zona hidròfila), perquè la resta de la planxa prengui la tinta en les zones on hi ha un compost hidròfob o apolar (també conegut com a lipófila) amb la forma del motiu a imprimir prèviament gravat en la planxa, sigui per mètodes manuals o per fotogravat; la diferència amb la litografia tradicional és que la imatge es transfereix a la superfície a imprimir no de manera directa, sinó a través un cilindre cobert en la seva superfície per un material flexible (mantilla), generalment cautxú o silicona, que rep la imatge per a transferir-la, per pressió, a la superfície impresa (generalment paper). És precisament aquesta característica la que confereix una qualitat excepcional a aquesta mena d'impressió, ja que el recobriment de cautxú del corró d'impressió és capaç d'impregnar, amb la tinta que porta adherida, superfícies amb textures irregulars o rugoses.
El mètode d'impressió òfset és un dels sistemes indirectes d'impressió, ja que el substrat (generalment paper) no té contacte amb la planxa matriu per a traspassar la imatge. La tinta passa de la placa d'alumini al cilindre porta cartutx o mantilla per a després passar al paper (o un altre substrat), exercint pressió entre el cilindre porta cartutx i el cilindre de pressió.
