|
L'[[Emirat de Tulaytula]] i l'[[Emirat d'Isbiliya]] aspiraven a unir als seus dominis la resta de [[Taifes]]. [[Yahya ibn Ismail al-Mamun]] de [[Tulaytula]] va ocupar l'[[Emirat de Balansiya]] el [[1064]] i la [[República de Qurtuba]] serà agregada als dominis de [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]] d'[[Isbiliya]] el [[1070]].
[[Alfons VI de Castella]], que havia rebut protecció de Yahya ibn IsmailIsmaïl al-Mamun quan va fugir del seu germà [[Sanç II de Castella]] amb qui es disputava les terres que [[Ferran I de Castella]] havia repartit entre els seus fills, va seguir una política de suport a tots contra tots en el seu exclusiu benefici, i l'[[Emirat de Granada]] i [[Qurtuba|Qúrtuba]] el [[1075]]. En 1075 va ser enverinat a [[Qurtuba]], assumint el regnat el seu nét [[Yahya al-Qàdir]], que es va considerar prou fort en els seus dominis com per a prescindir del rei lleonès i va expulsar de [[Tulaytula]] als partidaris de la col·laboració amb els cristians, però aquests van provocar una revolta a BalansiyaBalànsiya, que es va declarar independent sota el comandament d'[[Abu-Bakr Bekr benibn Abd -al-Aziz]], i la taifa de Toledo, sense el suport de cristià, va perdre les terres cordoveses i les províncies del sud el [[1077]], i va veure's atacat per [[Alal-Mutawàkkil ibn al-ÀftasAftas]], l'[[Emir de Badajoz]].
Al-QadirQàdir es va veure, forçat a demanar ajut castellà i es va alienar el suport d'una gran part de la població: els [[musulmà|musulmans]] volien trencar l'aliança amb Castella i Lleó i l'acostament als altres regnes musulmans, mentre els [[mossàrab]]s i [[jueus]] eren partidaris de l'aliança i fins i tot de l'annexió.
Al-MutawakilMutawàkkil va entrar en la ciutat el [[1080]], mentre Alal-QadirQàdir es refugiava a [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]. El [[1081]] Alal-MutawakilMutawàkkil, que havia restat els darrers deu mesos a [[Tulaytula]], va marxar a Badajoz i els castellans van contraatacar i van atacar la zona del riu [[Tajo]] ocupant [[Majrit]] i Talavera i establint fortificacions a Escalona (1081/1082).
== El setge ==
El [[1082]] els castellans van reconquerir Coruche, fortaleses a la zona de Talavera i altres punts i van entrar a la capital, on van col·locar com a rei vassall a [[Yahya al-Qàdir]]. El rei de Castella va exigir als sevillans l'evacuació dels territoris toledans que ocupava (la moderna província de [[Ciudad Real]] i una part de la de [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]]) i davant la negativa va declarar la guerra a l'emirat d'Isbiliya. Una incursió castellana va arribar fins a [[Tarifa]].
El nou emir toledà va cedir als castellans els territoris al nord del Tajo (Majrit, Escalona, [[Madina Salim]]...) i fins i tot algunes fortaleses al sud del riu a canvi de [[Balansiya]]. Finalment va cedir la a Alfons a canvi de Balansiya. Davant aquest acord, els toledans oposats a la col·laboració d'Alfons amb Alal-Qadir van sol·licitar el suport de [[AhmedÀhmad ibn Sulayman al-Múqtadir|Àhmad I ibn SulaimanSulayman al-MuktadirMúqtadir]], Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid i [[Alal-Mutawàkkil ibn al-ÀftasAftas]] mentre l'altra part de la població, cansada de les contínues guerres, acceptava el lliurament de Toledo a Alfons, sempre que aquest simulés prendre-la per la força, per a evitar que els toledans fossin acusats de trair la causa musulmana, conscients de la pèrdua de prestigi que suposaria per l'[[islam]] la cessió de Toledo.
En aquell moment, el [[regne de Lleó]], en el que s'aplicava la legislació de caràcter romano-visigòtic diferenciada de la de Castella, basada en les ''comunidades de villa y tierra'', considerat l'hereu del [[Regne de Toledo]] era més poderós que el [[Regne de Castella]] i també tenia la intenció de recuperar per a si la capital de l'antic regne.
Després de la conquesta d'aquesta Taifa, la Corona de Castella va passar a ser més poderosa i va donar motiu a la inversió de forces entre cristians i musulmans a la [[península Ibèrica]].
[[Alfons VI de Castella]] va conquerir València amb les tropes d'[[Álvar Fáñez]], que es quedà encarregat de la defensa perquè [[Yahya al-Qàdir]] hi pogués governar l'[[emirat de Balansiya]], on fou reconegut tret de [[Xàtiva]], que [[Setge de Xàtiva (1086)|fou assetjada]] i passà a mans d'[[Alal-Múndhir Imad-ad-Dawla]],<ref>{{ref-llibre| cognom=Hernández Cardona | nom= Francesc Xavier | capítol = Volum II: Temps de Conquesta | títol = Història militar de Catalunya | edició = 2a Ed. | editorial = Rafael Dalmau Editor | isbn = 84-232-0655-6| data = 2004 | ref = |pàgines=p.26}}</ref> i atacar [[Balansiya]], però [[Yahya al-Qàdir]] va aconseguir el suport financer de [[Muhàmmad ibn Àhmad ibn Tàhir]], antic [[Emirat de Múrsiya|emir de Múrsiya]], exiliat a [[Balansiya]] des de la conquesta per [[Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid]], i va poder resistir al tortosí, que es va retirar després de [[Setge de Balansiya (1087)|quatre mesos de setge]]. Quan els [[almoràvit]]s van iniciar la conquesta de la península cridats per [[Muhammad Ibn Abbad Al Mutamid]], Yahya al-Qàdir va creure que la seva ciutat estava en perill i va contractar a [[Rodrigo Díaz de Vivar]] perquè protegís la seva ciutat dels almoràvits.
== Referències ==
|
