Diferència entre revisions de la pàgina «Rachele Guidi»

Correció d'errors tan gramaticals com ortogràfics.
(Correció gramatical)
(Correció d'errors tan gramaticals com ortogràfics.)
Fins i tot durant el [[Feixisme italià|període feixista]], tot i la posició política del seu marit, Rachele va mantenir contacte amb els ambients populars de la [[Emília-Romanya|Romanya]], i en particular de Forlì; per exemple, es sabia que era una client del famós [[Curanderisme|curandero]] i [[apotecari]], [[Metge|metge empíric]] sense títol, [[Augusto Rotondi]], conegut per tots simplement com [[Zambutèn]].<ref>M. Viroli – G. Zelli, ''Augusto Rotondi detto “Zambutèn”'', in ''Personaggi di Forlì'', Il Ponte Vecchio, Cesena 2013, pp. 113-115.</ref>
 
Moltes fonts estan d'acord que Donna Rachele tenia un temperament sever i autoritari, de vegades fins i tot més que el del seu espòs. Per exemple, es va oposar a qualsevol acte de clemència per al seu [[gendre]] [[Galeazzo Ciano]] després del [[procés de Verona]], i això va agreujar les relacions amb la seva filla Edda, que la va anomenar ''«la veritable dictadora de la casa»'';<ref>[http://archiviostorico.corriere.it/2001/settembre/02/Edda_Rachele_inferno_famiglia_co_0_0109026471.shtml Edda e Rachele, un inferno in famiglia], ''[[Corriere della Sera]]'', 2 settembre 2001</ref> També, a finals de [[1943]], se n'anava cada nit per a parlar durant dues hores amb [[Buffarini Guidi]], Ministre de l'Interior de la [[República Social Italiana]], demanant-li més severitat per tal de restablir l'ordre intern.<ref>Collezione tedesca, col. Jandl a Burckner, 12 dicembre 1943 cit. in F. W. Deakin, ''Storia della Repubblica di Salò'', Torino, Einaudi, 1968 pag. 600</ref>
 
Durant el règim feixista de Mussolini, Rachele es va retratar com la mare i [[mestressa de casa]] feixista exemplar. Va romandre fidel al seu marit fins al final i, fins i tot, i va estar disposada a ignorar a totes les amants del seu marit.
 
Al [[28 d'abril]] de [[1945]], Rachele no estavaacompanyava amba Mussolini quan ell i la seva amant, [[Clara Petacci]], van ser capturats i afusellats pels guerrillers italians. Rachele va poder fugir d'Itàlia després de la [[Segona Guerra Mundial]], però el 1945 va ser detinguda ena [[Suïssa]] pelsper [[Resistència italiana|partisans italians]]. Va ser entregada als [[Estats Units d'Amèrica|estatunidencs]] i, després de diversosd'uns mesos, Rachele i els seus fills, [[Romano Mussolini|Romano]] i [[Anna Maria Mussolini|Anna Maria]], van ser confinats a l'[[Ischia|illa d'Ischia]], on van romandre fins al [[1957]].
 
[[Fitxer:Predappio, cimitero di san cassiano, cripta, tomba di rachele mussolini 01.JPG|miniatura|esquerra|<center>Tomba de Rachele Guidi en el cementiri de San Cassiano</center>]]Aquesta data també marca el retorn de les restes de Mussolini a Predappio, en resposta a diverses instàncies de Rachele. Després d'aquestadel data1957, es va retirar a [[Vila Carpena]] (actualment convertit en un museu), ena la [[província de Forlì-Cesena]], on va trobar a la [[solidaritat]] de les persones i els mitjans necessaris per a viure, entot elregentant seuun restaurant propi famósanomenat «orto e pollaio» (hort i galliner), un restaurant propi on cuinava ella mateixa. El seu restaurant es va convertir en un lloc de peregrinació per als seguidors polítics del feixisme. Amb el suport d'altres persones, va escriure diversos llibres sobre el temps que va viure amb Benito Mussolini. Així, vael aparèixer1974, enva 1974aparèixer, sota el títol «Mussolini: una biografia íntima», la seva [[biografia]], que va escriure amb Albert Zarca, l'autor també d'una biografia de Benito Mussolini.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Guidi |nom=Rachelle|títol=Mussolini: An Intimate Biography |editorial=William Morrow & Company |llengua=anglès |data=1974 |isbn=978-0688002664}}</ref>
 
Donna Rachele va rebre una [[pensió de viudetat]], que va ascendirascendia a 600.000 [[Lira italiana|lires]] al mes (en la pràctica, el [[salari]] d'un [[Treballador|empleat]] del moment), només a partir de [[1975]]; va resultar que Mussolini no havia rebut cap mena de salari de l'Estat i per tant, en no contribuir, no tenia accés a cap pensió. Finalment va poder rebre la pensió gràcies a l'interès del Secretari del [[Moviment Social Italià|MSI]] [[Giorgio Almirante]].<ref>[http://w390w.gipuzkoa.net/WAS/CORP/DKPPrensaHistoricaWEB/getImageServlet.do?imagen&id={6D4BC88E-C83A-421F-90DA-0A26B2A52FE3} Diario Vasco, 16 de març de 1966]</ref>
 
Rachele va morir el [[1979]], a l'edat de 89 anys, i està enterrada al costat del seu marit a la [[cripta]] del [[cementiri]] de San Cassiano, [[Predappio]].
 
== Descendència ==
[[Fitxer:Famiglia_Mussolini,_Levanto_1923.jpg|miniatura|<center>Rachele Guidi amb [[Benito Mussolini]] i els seus fills ena la platja de [[Lèvanto]], 1923</center>]]
La parella va tenir cinc fills (dos noies i tres nois):
* [[Edda Mussolini]], ([[1 de setembre]] de [[1910]] - [[9 d'abril]] de [[1995]]), es va convertir en ''Edda Ciano'', comtessa de Cortellazzo i Buccari, després del seu matrimoni amb el [[comte]] [[Galeazzo Ciano]].
* [[Vittorio Mussolini]], ([[27 de setembre]] de [[1916]] - [[13 de juny]] de [[1997]]), [[guionista]] i [[Producció de cinema|productor de cinema]].
* [[Bruno Mussolini]], ([[22 d'abril]] de [[1918]] - [[7 d'agost]] de [[1941]]), aviador ena la [[Forces aèries|força aèria]].
* [[Romano Mussolini]], ([[26 de setembre]] de [[1927]] - [[3 de febrer]] de [[2006]]), [[pianista]] de [[jazz]] que es va casar amb [[Anna Maria Scicolone]], la germana menor de l'actriu [[Sophia Loren]], amb la qual va tenir una filla, [[Alessandra Mussolini]].
* [[Anna Maria Mussolini]], ([[3 de setembre]] de [[1929]] - [[25 d'abril]] de [[1968]]), [[Presentador|presentadora]] de [[televisió]].
Usuari anònim