Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
m Revertides les edicions de 88.9.97.234. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 63:
* [[Joan d'Habsburg i Blomberg]] ([[1547]]-[[1578]]), fill de [[Bàrbara Blomberg]].<ref name="Ímaz2007">{{ref-llibre|autor=Ma del Carmen Alonso Ímaz|títol=La Novela Histórica Alemana y Los Austrias Españoles|url= http://books.google.cat/books?id=hCvRRWcwSzoC&pg=PA246&dq=barbara+blonberg+jeromin&hl=ca#v=onepage&q=barbara%20blonberg%20jeromin&f=false| consulta= 2 febrer 2013|any=2007| editorial=Librería-Editorial Dykinson|isbn=978-84-9849-063-3|pàgines=246–}}</ref> Militar i artífex de la victòria a la [[Batalla de Lepant (1571)|Batalla de Lepant]] de [[1571]], i reconegut com a fill legítim pel testament de Carles I.
== Política a la península ==
Carles I va ser educat a [[Països Baixos espanyols|Flandes]] fins que el [[1517]], amb disset anys, va traslladar-se a Castella per governar. Per la seva educació fora de Castella i venint amb una cort estrangera, de seguida es va trobar amb l'oposició de la noblesa davant el seu ascens al tron: a les primeres corts (Valladolid, 1518), els nobles li van exigir un jurament de respecte a les lleis del regne.
El [[1519]], després de la mort de Maximilià I d'Àustria, el seu avi, Carles hagué de demanar a les ciutats un impost extraordinari per fer front a les despeses ocasionades per l'accés a la dignitat imperial alemanya. Aquesta petició va ser la que va provocar la [[revolta de les Comunitats de Castella]] protagonitzada sobretot per classes urbanes, comerciants, artesans i petita noblesa de la majoria de ciutats de Castella. [[Juan de Padilla]], [[Juan Bravo]] i [[Pedro Maldonado]] van ser els dirigents dels comuners, que foren derrotats el [[1521]] a [[Villalar de los Comuneros]] i tots ells executats.
A la corona d'Aragó, els primers anys del regnat de Carles I, [[València]] i [[Mallorca]] van ser els regnes de més conflicte social, perquè estaven afectats per un malestar social i una crisi econòmica.
A València, aquest moviment, anomenat la '''[[revolta de les Germanies]]''', es va iniciar el [[1519]] per la falta de direcció del país, ja que els dirigents n'havien marxat per por de la pesta. Representants de les classes populars van crear la Junta dels Tretze i van assumir el poder municipal. Del [[1521]] al [[1523]] va ser la fase més radical d'aquesta revolta, quan s'hi van afegir els camperols que, dirigits per [[Vicent Peris]], van aconseguir ocupar el castell de [[Xàtiva]] i derrotar els senyors de [[Gandia]] al sud. No obstant això, van ser vençuts (a València el 1521, i a Xàtiva i [[Alzira]] el [[1522]]) i van ser durament reprimits. Al nord no van durar tant i van ser vençuts per les tropes senyorials. A Mallorca hi va haver un moviment semblant que també tingué una fase de menor intensitat i una de radical dirigida per [[Joanot Colom]], qui va aconseguir que els senyors es repleguessin i els va assetjar. El 1523, però, van ser vençuts a Mallorca per les tropes reials.
El [[1555]], amb la creació del Consell d'Itàlia, va desvincular el [[Regne de Nàpols]] de la [[Corona d'Aragó]].<ref name=MCA>{{ref-llibre|cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel|enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |url= http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA348&dq=Tr%C3%AAve+de+Vaucelles+5+de+febrer&hl=ca&ei=jCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false | editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=vol.2, p.348 |isbn=8478262997}}</ref>
== Política a les altres possessions ==
| |||