|
== Vida a França ==
[[Imatge :Francois Second Mary Stuart.jpg | miniatura| esquerra | Maria i [[Francesc II de França | Francesc]] al llibre d'hores de [[CatalinaCaterina de MédiciMèdici]] (c. 1558).]]
Amb l'acord matrimonial en vigor, Maria, de cinc anys, va ser enviada a França per passar els següents tretze anys a la cort dels [[Casa de Valois|Valois]], on els seus parents, els [[Casa de Guisa |Guisa]], van controlar la política francesa durant un temps. La flota enviada per Enric II i comandada per [[Nicolas Durand de Villegagnon]] va navegar amb ella des de [[Dumbarton]] el 7 d'agost de 1548 i va arribar en una setmana -o més tard- a [[Roscoff]] (o [[SantSaint-Pol-de-Léon]]) a la [[Bretanya]]. {{harvnp | Guy | 2004 | pp = 41-42}} {{Refn | group = lower-roman | Testimoni a '' St Mauris to the Queen Dowager '' (25 d'agost de 1548). <ref> {{cita llibre | idioma = anglès | cognom-editor1 = Hume | nom-editor1 = Martin AS | cognom-editor2 = Tyler | nom-editor2 = Royall | any = 1912 | capítol = Appendix: miscellaneous 1548 | sèrie = Calendari of letters, despatches, and state papers, relating to the Negotiations between England and Spain, Preserved in the archives at Vienna, Simancas, and elsewhere | volum = IX | títol = Edward VI, 1547-1549 | ubicació = Londres | editorial = Her Majesty 's Stationery Office | pàgina = 577 | oclc = 505.046.468}} </ref> <ref> {{cita publicació | idioma = anglès | autor = Lord Guthrie | any = 1907 | títol = Mary Stuart and Roscoff | url = http://archaeologydataservice.ac.uk/catalogue/adsdata/arch-352-1/dissemination/pdf/vol_042/42_013_018.pdf| publicació= Proceedings of the Society of Antiquaries of Scotland | volum = 42 | ubicació = Edimburg | editorial = Society of Antiquaries of Scotland | pàgines = 13-18}} </ref>}} va estar acompanyada per la seva pròpia cort, entre ells dos germanastres il·legítims i les «quatre MaríasMaríes» -quatre nenes de la seva mateixa edat, amb el mateix nom i filles d'algunes de les famílies més nobles d'Escòcia: [[Mary Beaton |Beaton]] , [[Mary Seton |Seton]], [[Mary Fleming |Fleming]] i [[Mary Livingston |Livingston]] -. {{harvnp | Fraser | 1994 | pp = 31-32}} Janet Stuart, mare de Mary Fleming i mitja germana de Jaume V, va ser nomenada institutriu. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 31-32 | Guy | 2004 | 2p = 43}}
Maria, a qui les fonts històriques de l'època la descriuen com una nena vivaç, bonica, dotada d'un caràcter amable i intel·ligent, va tenir una infància prometedora. {{Harvnp | Fraser | 1994 | pp = 36, 44-45, 50}} En la cort francesa era la favorita de tots, excepte per l'esposa d'Enric II, [[CatalinaCaterina de MédiciMèdici]]. {{sfnm | Weir | 2008 | 1p = 12 | Wormald | 1988 | 2p = 77}} {{ Refn | group = lower-roman |L'aversió de Caterina cap a Maria es va fer evident només després de la mort d'Enric II. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 102-103, 115-116, 119 | Guy | 2004 | 2p = 46}} els interessos de la reina consort francesa competien amb els de la família Guisa i va poder haver-hi un element de gelosia o rivalitat entre les dues reines. {{sfnm | Donaldson | 1974 | 1pp = 50-51 | Fraser | 1994 | 2pp = 102-103, 116, 119}}}} Va rebre la millor educació possible: va aprendre a tocar el [[llaüt]] i el [[virginal]], es va conrear en [[prosa]], [[poesia]], [[equitació]], [[falconeria]] i [[costura]], i es va educar en [[idioma francès | francès]], [[idioma italià |italià]], [[llatí]], [[idioma espanyol |espanyol]] i [[idioma grec|grec]], a part de parlar el seu natiu [[escocès (llengua germànica)scots |escocès]]. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 178 -182 | Guy | 2004 | 2pp = 71-80 | Weir | 2008 | 3p = 13}} la seva futura cunyada, [[Isabel de Valois (1546-1568) | Isabel de Valois]], era la seva amiga íntima, de qui «retenia records nostàlgics en la seva vida posterior». {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 43}} la seva àvia materna, [[Antonieta de Borbó-Vendôme]], va tenir una important influència en la seva infància {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 37 | Wormald | 1988 | 2p = 80}} i va ser una de les seves principals assessores. {{harvnp | Wormald | 1988 | p = 80}}
La seva bellesa era lloada per molts dels seus contemporanis i la seva complexió física tenia el port solemne que s'apreciava en una sobirana. Els seus retrats mostren que tenia un cap petit i ovalada, un coll llarg i gràcil, cabell ros cendrós en la infància que es va enfosquir a la maduresa fins a aconseguir un color pèl-roig, ulls de color marró avellana, parpelles gruixudes i baixes, celles finament arquejades, pell suau i pàl·lida, front alt i regular amb característiques fermes. {{sfnm | Fraser | 1994 | 1pp = 39-40, 43, 75-80 | Weir | 2008 | 2p = 30}} En algun moment de la seva infància o infantesa va contreure la [[verola]], que no li va deixar marques visibles en el seu físic en tractar-se amb un ungüent especial; {{sfnm | Fraser | 1994 | 1p = 62 | Guy | 2004 | 2p = 67}}, però, Isabel iI va descriure la seva pell com a desfigurada per la malaltia. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 64}} Era eloqüent i amb una talla particularment alta segons els estàndards de segle {{segle | XVI}}, ja que va aconseguir una altura adulta de 5 [[peu (unitat) | peus]] i 11 polzades (1.,80 [[metre|m]]), {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 76}} mentre que el fill i hereu d'Enric II, Francesc, tartamudejava i era anormalment baix d'estatura. El rei francès va comentar: «des del primer dia que es van conèixer, el meu fill i ella es van entendre
tan bé com si es coneguessin des de fa molt de temps». {{harvnp | Guy | 2004 | pp = 47-48}} El 4 d'abril de 1558, Maria va signar un acord secret en el qual llegava Escòcia i la seva reclamació d'Anglaterra a la Corona francesa si ella moria sense descendència. {{sfnm | Guy | 2004 | 1pp = 90-91 | Weir | 2008 | 2p = 17 | Wormald | 1988 | 3p = 21}} Vint dies més tard, es va casar a la [[catedral de Notre Dame (París) |catedral de Notre-Dame]] de [[París]] amb el dofí de França, qui a més va ser proclamat rei d'Escòcia '' [[iure uxoris]] ''. {{harvnp | Wormald | 1988 | p = 87}} <ref> {{cita llibre | idioma = fr | any = 1558 | url = http: //special-1.bl.uk/treasures/festivalbooks/BookDetails.aspx? strFest = 0021 | títol = Discours du grand et magnifique triumphe faict au mariage du tresnoble [et] magnifiqui prince Francois de Valois ... [et] de treshaulte [et] vertueuse princesse madame Marie d'Estruart roine d'Escosse | ubicació = París | editorial = Annet Brière | oclc = 319933464}} </ref> <ref> {{cita llibre | idioma = fr | cognom = Teulet | nom = Alexandre | any = 1862 | titul o títol= Relations politiques de la France et de l'Espagne avec l'Écosse au XVI <sup> i </sup> siècle | volum = I | ubicació = París | editorial = Renouard | oclc = 314496327 | pàgines = 302-311}} </ref> {{Refn | group = lower-roman | El dia del seu casament, María va lluir un vestit blanc, un color de dol típic de les reines franceses; això va ser vist com un mal presagi. {{harvnp | Fraser | 1994 | p = 79}}}}
== Notes ==
|
