Alexíada: diferència entre les revisions

Està escrit en una forma tan pura del [[grec àtic]] que resulta artificial.{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=27}} L'estil narratiu té una certa semblança a la poesia èpica d'Homer, autor que probablement havia llegit Anna Comnè. L'emperador és retratat com un capità de vaixell (Odisseu) guiant la seva nau (l'imperi) contra tempestes i infortunis del destí (atacs d'estrangers i complots interns).{{sfn|Dyck|1985|p=113-120}}{{sfn|Díaz Rolando|1988|p=25}} L'autora el descriu com un a un emperador cristià, moralment superior als que han arribat per fer la guerra santa, que ella classifica en: llatins, celtes i normands. Anna Comnè no amaga el seu vincle amb el protagonista de la biografia, cosa que deixa clara des de la introducció, i al llarg de tot el text es permet fer comentaris expressant la seva opinió personal sobre els fets. Aquesta característica, que actualment es consideraria impròpia d'un historiador, al seu temps va ser una innovació molt ben rebuda per la crítica.{{sfn|Neville|2013|p=193-194}}