Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut: diferència entre les revisions

L'orografia del Parc està dominada pel [[Massís de Mont Perdut|massís de Tres Serols]], més conegut com de les ''Tres Sorores'' (Tres germanes), que es considera la massa [[calcari|calcària]] més gran del món. La seva màxima elevació és el [[Mont Perdut]] (''Mont Perdito''), del que en forma més o menys radial descendeixen una sèrie de carenes muntanyoses i valls [[glacial]]s. El més característic i emblemàtic del parc és la vall d'Ordesa, recorreguda pel [[riu Arazas]], origen del Parc Nacional, que s'obre en direcció est-oest; però també hi destaquen el [[Canyó d'Añisclo]], solcat pel [[riu Bellós]], en direcció nord-sud; les [[Goles d'Escuaín]], per on passa el [[riu Yaga]], en direcció sud-est; i la [[vall de Pineta]], recorreguda pel [[Cinca]], en direcció est. Així mateix, encara que no pertany al parc nacional, destaca la [[vall de Bujaruelo]] en la zona oest; i, ja dins de [[França]], el [[Circ de Gavarnia]], que és un altre [[circ glacial]] que en la seva capçalera té la [[cascada]] més alta d'Europa, amb més de 400  metres de caiguda vertical.