Museu Etnològic i de Cultures del Món: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències |
Actualització de dades del museu amb la jubilació del director del museu, Josep Fornés. |
||
Línia 1:
{{Infotaula d'organització
|nom = Museu Etnològic i de
|imatge = http://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/themes/museu_entologic/logo.png
|mapa_nom_seu1 = Barcelona
|lat_dec_seu1 = 41.369083
|lon_dec_seu1 = 2.155851
|data_fundacio = [[
|localitzacio_seu1 = Pg. de Sta. Madrona, 16-22<br />[[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]], [[Barcelona]]
|ambit =
|visitants = 36.187 (2009)
|director =
|afiliacions = [[Xarxa de Museus
- [[Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya]]
|transport = [[Estació d'Espanya]]<br />([[Línia 1 del Metro de Barcelona|L1]] i [[Línia 3 del Metro de Barcelona|L3]] de [[Metro de Barcelona|Metro]])
|lloc_web = [
}}
El '''Museu Etnològic i de Cultures del Món''' (MUEC) és un [[museu]]
EL MUEC és el museu d'etnologia més important de Catalunya amb una col·lecció de més de 70.000 objectes -peninsulars i d'arreu del món- que representen el 70% de les col·leccions del patrimoni etnològic català<ref>{{Ref-web|títol=Col·leccions {{!}} MUSEU ETNOLÒGIC I DE CULTURES DEL MÓN|url=https://www.barcelona.cat/museu-etnologic-culturesmon/ca/coleccions|consulta=2021-05-29}}</ref>. Hi ha hagut diversos projectes per convertir-lo en museu nacional des dels anys 1990. Forma part de la [[Xarxa de Museus d'Etnologia de Catalunya]] i de l'Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya<ref>{{Ref-web|títol=Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya|url=http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/02_observatori/|consulta=2021-05-29|llengua=ca-ES}}</ref>.
== Història ==
Els antecedents del
▲Els antecedents del Museu Etnològic a Barcelona es remunten als anys 1920, arran de la iniciativa d'un grup d'intel·lectuals i acadèmics afeccionats a l'[[etnologia]] i al [[folklore]] que van sentir i exposar la necessitat de crear centres d'explicació i interpretació de la realitat cultural, social i econòmica de les societats tradicionals.
El Pla de Museus de Catalunya 2007 preveia la fusió d'aquesta institució en un gran museu de la societat catalana, el '''Museu Nacional d'Història, Arqueologia i Etnologia de Catalunya''' (MNHAE), també conegut popularment com a '''[[Museu Catalònia]].''' Aquest era un projecte de nou equipament museístic impulsat pel [[Departament de Cultura]] de la [[Generalitat de Catalunya]] en la línia de dotar a l'antropologia catalana d'un museu nacional. L'actual Pla de Museus 2030 sols contempla la fusió dels dos museus de societat titularitat de la Generalitat, el [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]] i el [[Museu d'Història de Catalunya]].
El ''Museu Etnològic i Colonial'' va encetar la seva història l'any 1949 en un pavelló construït al començament del segle XX i que havia conegut diversos usos: seu de la ''Colla de l'Arròs'', societat recreativa obrera, i aixopluc per als dissenyadors que projectaven els jardins Laribal a Montjuïc per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Al mateix lloc, el 1973 s'hi va inaugurar un nou edifici, actual seu del Museu.▼
Al començament, el Museu va acollir diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les [[Filipines]], la [[Guinea Espanyola]], l'[[Equador]] i el [[Perú]]. I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Sota la direcció d'[[August Panyella i Gómez|August Panyella]], entre els anys 1950 i 1980 es van portar a terme diverses sèries de campanyes etnogràfiques. Les primeres van ser al [[Marroc]] i la [[Guinea Equatorial]]. Les següents es van fer a determinats indrets d'[[Àsia]], com ara el [[Nepal]] i l'[[Índia]], o bé l'[[Afganistan]] i [[Turquia]]. Les col·leccions americanes es van formar a partir dels treballs que es van fer a la zona andina del [[Perú]] i [[Bolívia]] i a l'[[Amèrica Central]]. Posteriorment es van aplegar les col·leccions africanes d'[[Etiòpia]] i el [[Senegal]].▼
L'escultor i etnòleg [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]], col·laborador del Museu, va aplegar les valuoses col·leccions d'objectes populars tradicionals japonesos i d'art [[mingei]] a mitjans del segle XX, constituint un dels fons més valuosos fora del [[Japó]]. A més, va ser l'intermediari per a la donació de les importants col·leccions etnogràfiques australianes. I, amb l'ajut de l'empresari i col·leccionista [[Albert Folch i Rusiñol|Albert Folch]], es van adquirir, entre d'altres, les de [[Nova Guinea]]. L'any 2011 el museu va signar un conveni amb la fundació Folch per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.<ref>{{ref-web|url=http://barcelonacultura.bcn.cat/tinformem/el-museu-etnologic-integrara-la-col%C2%B7leccio-folch|títol=El Museu Etnològic integrarà la Col·lecció Folch|consulta=28 de setembre de 2011|data=15 d'abril de 2011|llengua=català}}</ref>▼
=== Museu d'Indústries i Arts Populars ===
L'any 1942, el Museu d'Indústries i Arts Populars tenia la seu al recinte del [[Poble Espanyol]]. Al començament va aplegar els objectes de la secció etnogràfica del [[Museu d'Aqueologia de Cataluna|Museu Arqueològic]], creada pel director [[Agustí Duran i Sanpere]] i per [[Joan Amades]]. A més, a partir del 1940 i al llarg d'una dècada el conservador del Museu, l'etnògraf [[Ramon Violant i Simorra]], va fer diverses campanyes d'adquisició, en nom de l'Ajuntament de Barcelona, d'objectes materials de cultura popular i tradicional propis de les societats muntanyenques dels [[Pirineus]], i de la [[Catalunya central]], de la regió de Reus, que ampliaren a bastament les col·leccions del Museu. Actualment, aquells objectes representen el
El 1962, es van unificar els dos museus, i [[August Panyella i Gómez|August Panyella]] en va assumir la direcció i va iniciar un seguit de campanyes de recol·lecció d'objectes per diverses regions d'Espanya, com ara [[la Rioja]], [[Lleó]], [[Salamanca]], [[Terol]], [[Conca (Castella - la Manxa)|Conca]], [[Almeria]] i el [[País Valencià]]. En els anys setanta l'Ajuntament de Barcelona va potenciar alguns museus de la ciutat. Des del 1982, una part del Museu Etnològic es va dividir i es va transformar en el ''Museu d'Arts, Indústries i Tradicions Populars'' d'una banda, i el Museu d'Arts Gràfiques de l'altra.
[[Fitxer:Poble Espanyol - panoramio.jpg|miniatura|Poble Espanyol, antiga seu del Museu d'Indústries i Arts Populars.]]
=== Museu Etnològic de Barcelona ===
▲[[Fitxer:Museu Etnològic de Barcelona Façana.jpg|miniatura|esquerra|Façana de la seu a Montjuïc.|270x270px]]El ''Museu Etnològic i Colonial'' va encetar la seva història l'any 1949 en un pavelló construït al començament del segle XX i que havia conegut diversos usos: seu de la ''Colla de l'Arròs'', societat recreativa obrera, i aixopluc per als dissenyadors que projectaven els jardins Laribal a Montjuïc per a l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Al mateix lloc, el 1973 s'hi va inaugurar un nou edifici, actual seu del Museu.
▲Al començament, el Museu va acollir diverses col·leccions aplegades per prohoms de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX a les [[Filipines]], la [[Guinea Espanyola]], l'[[Equador]] i el [[Perú]]. I també objectes procedents del Pavelló Missional de l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]. Sota la direcció d'[[August Panyella i Gómez|August Panyella]], entre els anys 1950 i 1980 es van portar a terme diverses sèries de campanyes etnogràfiques. Les primeres van ser al [[Marroc]] i la [[Guinea Equatorial]]. Les següents es van fer a determinats indrets d'[[Àsia]], com ara el [[Nepal]] i l'[[Índia]], o bé l'[[Afganistan]] i [[Turquia]]. Les col·leccions americanes es van formar a partir dels treballs que es van fer a la zona andina del [[Perú]] i [[Bolívia]] i a l'[[Amèrica Central]]. Posteriorment es van aplegar les col·leccions africanes d'[[Etiòpia]] i el [[Senegal]].
▲L'escultor i etnòleg [[Eudald Serra i Güell|Eudald Serra]], col·laborador del Museu, va aplegar les valuoses col·leccions d'objectes populars tradicionals japonesos i d'art [[mingei]] a mitjans del segle XX, constituint un dels fons més valuosos fora del [[Japó]]. A més, va ser l'intermediari per a la donació de les importants col·leccions etnogràfiques australianes. I, amb l'ajut de l'empresari i col·leccionista [[Albert Folch i Rusiñol|Albert Folch]], es van adquirir, entre d'altres, les de [[Nova Guinea]]. L'any 2011 el museu va signar un conveni amb la fundació Folch per incorporar les 2.000 peces de la seva col·lecció d'art no europeu.<ref>{{ref-web|url=http://barcelonacultura.bcn.cat/tinformem/el-museu-etnologic-integrara-la-col%C2%B7leccio-folch|títol=El Museu Etnològic integrarà la Col·lecció Folch|consulta=28 de setembre de 2011|data=15 d'abril de 2011|llengua=català}}</ref>
El 1980, l'Ajuntament de Barcelona va proposar la separació de les col·leccions dels dos museus. En el 1999 es van unificar i van encetar una nova línia d'exposició estable, de les cultures tradicionals a la interculturalitat, i de comunicació oberta en un espai de diàleg i de reconeixement entre cultures. S'inicià la recol·lecció de materials de la memòria oral de les societats de cultura rural i urbana. Es prestà especial atenció al món obrer industrial català i d'altres comunitats o grups socials com ara els gitanos, els jueus, els americans o els africans. Durant aquesta etapa, el museu es va fixar l'objectiu de ser un museu multicultural i explicant els modes socials globals, plantegen nombroses activistes i acostant-se a la diversitat cultural de la ciutat.
Linha 111 ⟶ 116:
* '''Els patis interiors''' Els dos patis interiors del museu comuniquen la primera i la segona planta. Aquests espais allotgen peces úniques de grans dimensions que sincretitzen tres elements clau en la concepció del nou museu. D'una banda, està present la cultura popular i tradicional dels territoris d'àmbit català, incloent-hi també el seu vessant contemporani i artístic. Finalment s'hi vol reflectir el paper dels pioners de l'etnografia i la seva aportació al Museu. El primer pati està dedicat a una síntesi de les cultures tradicionals: tres falles, obra original del taller valencià Latorre Sanz, que representen els folkloristes Joan Amades i Ramón Violant, contribuïdors fonamentals a l'etnografia catalana, i una tercera que reprodueix un siurell, peça representativa de la ceràmica mallorquina. D'aquesta manera es representen els tres territoris catalans a través de tres elements diferents: el patrimoni material, les tècniques i els oficis relacionats amb la festa i les persones que van iniciar la conservació i documentació d'aquestes tradicions. A l'altre pati hi són presents els dos gegants de la ciutat de Barcelona, la reina Violant i el rei Jaume I, realitzats per Domènech Umbert l'any 1984 i restaurats per a l'ocasió. La seva gran alçada permetrà que es pugui contemplar des dels dos pisos, i l'aproximació des de la planta elevada permetrà una perspectiva inèdita, cara a cara amb les dues figures.<ref name=":3"/>
* '''Reserva visitable.''' La reserva visitable està disposada en una àrea perimetral, envoltant els espais dedicats a la reserva interna, a la biblioteca i al centre de documentació. Es tracta d'un total de 46 vitrines de 3,60 metres d'alçada que allotgen materials procedents dels cinc continents i que il·lustren la diversitat de peces de l'àmbit català i d'altres cultures que formen part del patrimoni custodiat pel Museu.
*
=== Seu de Montcada ===
| |||