Desfilada de moda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències
m Bot arregla errors de format de l'eina de traducció de contingut
Línia 40:
[[Rei Kawakubo]] presenta per primer cop a París la seva col·lecció l'any 1981. Poc coneguda pel gran públic, el ressò a la moda és immens; aquesta desfilada quedarà —&nbsp;junt amb la primera de Dior&nbsp;com una de les més notables de la història de la moda per la revolució estilística que va engendrar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., « Les conceptuels », p. 337|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref> Tres anys més tard, Thierry Mugler dóna un espectacle al Zénith: els espectadors paguen per assistir a la grandiosa desfilada del creador. La primera col·lecció de Christian Lacroix marca la seva època de manera entusiasta, per la seva creativitat i la seva renovació completa de les tendències dels anys 1980: ''"no pots creure-ho i ningú pot superar-ho"'' escriu llavors a la premsa.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fogg|nom=Marnie|títol=Tout sur la mode : Panorama des chefs-d'œuvre et des techniques|data=octubre 2013 (1a ed. 2013 Thames & Hudson)|editorial=Flammarion, coll. «Histoire de l'art»|lloc=París|pàgines=576 p. «La première collection», p. 456 à 457|isbn=978-2081309074}}</ref>
 
La re-interpretació de la Mort del&nbsp;cygne&nbsp;per&nbsp;Shalom&nbsp;Harlow&nbsp;en el moment de la col·lecció d'[[Alexander&nbsp;McQueen]]&nbsp;en la primavera-estiu del 1999, és l'apogeu de les desfilades del creador anglès qui ha sigut regularment assenyalat pels seus xous sovint controvertits.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Blackman|nom=Cally|títol=«100 years of fashion»|data=abril 2013|editorial=La Martinière|lloc=París|pàgines=399 p., «Les conceptuels», p. 346|isbn=978-2-7324-5710-9}}</ref><ref group="n">La desfilada de moda&nbsp;d'[[Alexander McQueen]]&nbsp;en el 2004, dirigit per Michael&nbsp;Clark, és tant una desfilada de moda com una&nbsp; ''performance''&nbsp;artística.</ref> L'altre anglès, [[John Galliano]], qui sol teatralitzar amb excés les seves presentacions, presenta múltiples desfilades notables al curs de la seva carrera per Dior, de la qual sobresurt ''«Massaï»'' en el 1997, i sobretot la col·lecció ''«Clochards»'' a principis dels 2000 o ''«La moda per tots»'' en el 2006, amb desfilada de nans i de gegants. Cap a aquesta època, [[Karl Lagerfeld]] dóna per [[Chanel]] desfilades d'alta costura amb decoracions desmesurades, tals com un lleó gegant, un immens ''tailleur'' [[Chanel]], un iceberg de 265 tones, o la decoració d'una ciutat bombardejada.<ref name=:0/>
 
[[Yves Saint-Laurent]]&nbsp;fa en la seva última desfilada, en el 2002, una gran retrospectiva de les precedents. Tots els clàssics del costurer són sobre la passarel·la.