Diferència entre revisions de la pàgina «Khorasan (província del Califat)»

Els últims decennis omeies van veure sovint conflictes tribals i revoltes. El 734 va esclatar la gran revolta d'al-Harith ibn Suraydj; en aquest moment un historiador diu que hi havia a la regió quaranta mil musulmans. El darrer governador omeia fou [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748) va haver d'enfrontar al final l'aixecament de la ''dawa'' abbàssida (abans [[hashimiyya]]) centrada a Merv, sota la direcció d'[[Abu-Múslim]] (que va agafar la direcció del moviment el 746). Abu-Múslim fou governador de Khurasan del 748 al 755, però legalment un rebel fins a la proclamació dels [[abbàssides]] el 750. Molts khurasanians van emigrar a l'oest per entrar al servei de la nova dinastia abbàssida. Abu-Jàfar Abd-Al·lah (després califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]]) va governar la provincial del 806 al 813 i amb el seu suport va poder accedir al poder a tot el califat contra el seu germà [[al-Amin]].
 
La dinastia dels [[Tahírides del Khorasan]] va exercir el poder sempre lleialment al califat del 821 al 873/876. Eren ''mawalis'' perses que s'havien arabitzat; un membre de la família havia estat secretari del [[daï]] abbàssida al Khorasan Sulayman ibn Kathir al-Khuzaí. El general Tàhir Dhu-l-Yaminayn, que va servir molt bé a al-Mamun, va rebre el 821 el govern del Khorasan i de l'Orient. La seva nissaga va defensar l'ortodòxia sunnita. Foren enderrocats per l'aventurer [[YakubYaqub ibn al-Layth|Yaqub ibn al-Layth as-Saffar]] que va ocupar Nishapur en [[873]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kröger |nom=Jens |títol=Nishapur: Glass of the Early Islamic Period |url= http://books.google.cat/books?id=U1mX9kyuqLwC&pg=PA9&dq=Nishapur+873&hl=ca&sa=X&ei=nA7nUKLyLIexhAeXvoCYBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q=Nishapur%20873&f=false |llengua=anglès | editorial=Metropolitan Museum of Art |data=1995 |pàgines=p.9 |isbn=0870997297}}</ref> i encara que un tahírida va tornar breument a Nishapur el 876 la dinastia es va acabar. [[Abu-Xujà Àhmad ibn Abd-Al·lah]] (875-882) i [[Rafi ibn Hàrthama]] (882-896) van tenir el control de part de la província però els [[saffàrides]] dominaven Merv, des del 879 sota Abu Hafs [[Amr ibn al-Layth|Amr I ibn al-Layth]], germà de YakubYaqub (879-900). Finalment Amr fou derrotat per Ismail ibn Ahmad fundador de la dinastia samànida iniciada com a poder local a [[Transoxiana]] durant el {{segle|IX}}. Khorasan va passar als samànides que es declaraven emirs per compte del califa. Van governar un segle defensant també l'ortodòxia religiosa sunnita.
 
L'emirat es va desintegrar fruit dels atacs turcs al nord, de les revoltes dels generals i finalment dels atacs turcs del sud.
27.549

modificacions