Radiointerferòmetre: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
m Tipografia |
||
Línia 4:
D'aquesta manera, mitjançant l'anàlisi de les interferències produïdes pels diferents feixos procedents de cadascuna de les antenes dels radiotelescopis, les observacions són molt més detallades i amb una major resolució que amb els radiotelescopis parabòlics convencionals. De fet, el radiointeferòmetre té la potència d'un radiotelescopi parabòlic el diàmetre del qual fos igual a la separació entre les antenes més allunyades.<ref>{{ref-llibre|títol=Objetivo: Universo. Astronomía|pàgines=665|editorial=Ediciones Colihue SRL|isbn=9505816561|url=https://books.google.cat/books?id=HbHcktnA9TYC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false|consulta=27 febrer 2017|llengua=es|any=1999}}</ref>
Un dels radiointerferòmetres més potents del món és el 1HT, del [[SETI]], i un dels més grans és conegut com a Creu de Mills, situat a [[Austràlia]]. Els seus elements estan disposats en forma de creu amb braços de 450
No obstant això, amb seguretat el radiointerferòmetre més gran és el nostre planeta, ja que mitjançant la tecnologia [[Very Long Baseline Interferometry|VLBI]] es poden connectar radiotelescopis situats en tots els continents, encara que a causa de la impossibilitat de connectar-los físicament mitjançant cables, han de recórrer a gravar els senyals en [[cinta magnètica|cintes magnètiques]], per ser més tard reproduïdes de forma sincronitzada segons el senyal horari registrat.<ref>{{ref-web |url=http%3A%2F%2Fes.encarta.msn.com%2Fencnet%2Frefpages%2Fsearch.aspx%3Fq%3DRadiointerfer%25C3%25B3metro&ei=P_ZBS8yUBJT_4Abhw7mqCA&usg=AFQjCNFL0LyxL89mjXj6PfIV2kKRVE15Eg&sig2=QlyppKrDpOIwbSbIGO7E2Q|títol= Radiointerferómetro|consulta=8 set 2009 |autor= Enciclopedia Microsoft Encarta Online 2009}}</ref>
| |||