Viquipèdia

Aldeias do Xisto: diferència entre les revisions

Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Aldeias do Xisto»
(Cap diferència)

Revisió del 10:58, 31 maig 2021

Aldeias do Xisto ('llogarets d'esquist' en català), dins del Programa das Aldeias do Xist, és un projecte posat en pràctica a partir de l'any de 2001 per la Comissió de Coordinació i Desenvolupament Regional del Centre (CCDRC), que empra fons comunitaris mitjançant el Programa Operacional de la Regió Centre (Mesura II.6, component FEDER).

El llogaret de Talasnal

En la fase inicial se'n seleccionaren 24 candidatures corresponents a un igual nombre de llogarets de 14 municipis de la Regió del Centre (Pinhal Interior Nord i Pinhal Interior Sud). Ara per ara en formen part 27 llogarets de 16 municipis.

Entrada al llogaret de Talasnal

Aquest conjunt de 27 llogarets distribuïts en 16 municipis amb construccions fetes d'esquist se situades en 4 regions principals: la serra da Lousã, la serra do Açor, el Zêzere i el Tejo-Ocreza; la majoria dels llogarets són a la serra da Lousã (12), seguits de 6 a la zona del Zêzere, 5 a la serra do Açor i 4 al Tejo-Ocreza.[1][2][3][4][5][6][7][8][9][10]

Objectius

 
Fajão, Pampilhosa da Serra

La Xarxa das Aldeias do Xisto és un projecte de desenvolupament sostenible, dirigit per l'ADXTUR (Agència per al Desenvolupament Turístic dels Llogarets d'Esquist), fet en col·laboració entre diversos municipis (16) i entitats privades, i pretén la promoció d'aquesta zona, creant riquesa amb una oferta de serveis turístics en conjugació amb la preservació de la cultura i paisatges, la dinamització de les arts i oficis tradicionals, del patrimoni i dels productes característics dels llogarets que integren la xarxa.[11]

 
Talasnal, finestra decorada amb flors

La Xarxa das Aldeias do Xisto és un projecte associat al patrimoni cultural, social i arquitectònic de la zona.

Història

Hi ha rastres de presència humana al territori de les Aldeias do Xisto des de la prehistòria; n'és prova el descobriment d'artefactes datats de l'edat del bronze i les pintures rupestres del llogaret de Barroca a la vora del riu Zêzere.[12][13] Igual que en altres indrets de la península Ibèrica; els romans, els bàrbars i els andalusins hi deixaren vestigis de la seua presència, com ara en la topografia i arquitectura.[14] Només en l'era medieval adquiriren una mica de protagonisme. Alguns llogarets van sorgir per acció dels ordes religiosos, d'altres per les activitats pastorals, o el comerç, i Sarzedas fou fundada per decret reial. A partir de mitjan segle XX els habitants anaren migrant cap a les ciutats i els llogarets es van quedar deserts.[15] Després s'hi ha experimentat un procés de reconstrucció i repoblació.[16] Els llogarets estan en auge pel BTT i les competicions que es realitzen al territori.[17]

Els llogarets

  • En el municipi de Góis:
    • Aigra Nova
    • Aigra Vella
    • Comareira
    • Pena
  • En el municipi de la Lousã:
    • Candal
    • Parella Nova
    • Cerdeira
    • Chiqueiro
    • Talasnal
  • En el municipi de Miranda del Corvo:
    • Gondramaz
  • En el municipi de Oleiros:
    • Álvaro
  1. ↑ «Rede de Praias Fluviais». www.praiasfluviais.com. [Consulta: 24 gener 2016].
  2. ↑ 360, Autarquia. «Gondramaz - Aldeias do Xisto». www.cm-mirandadocorvo.pt. [Consulta: 24 gener 2016].
  3. ↑ «Aldeias do Xisto - Memória Portuguesa».
  4. ↑ geral@bitcliq.com, BitCliq - Creative Engineers, http://www.bitcliq.com,.+«Aldeias Serranas - Município da Lousã». www.cm-lousa.pt. Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 24 gener 2016].
  5. ↑ «Loja Aldeias do Xisto inaugurada em Aldeia das Dez». www.cm-oliveiradohospital.pt. [Consulta: 24 gener 2016].
  6. ↑ «Aldeias». Aldeias do Xisto. [Consulta: 24 gener 2016].
  7. ↑ Portugal, TCP/ARPT Centro de. «Aldeias do Xisto • Centro de Portugal». Centro de Portugal. [Consulta: 24 gener 2016].
  8. ↑ «Câmara Municipal do Fundão |». www.cm-fundao.pt. [Consulta: 24 gener 2016].
  9. ↑ «www.cm-proencanova.pt/Lazer/aldeias-de-xisto/159». www.cm-proencanova.pt. [Consulta: 24 gener 2016].
  10. ↑ Cimt. «Município de Vila de Rei - Aldeia de Xisto - Água Formosa». www.cm-viladerei.pt. [Consulta: 24 gener 2016].
  11. ↑ Paulo Carvalho. «Ordenamento e desenvolvimento territorial». Google Books, 2012. [Consulta: 8 agost 2017].
  12. ↑ 12,0 12,1 RIBEIRO, Nuno; JOAQUINITO, Anabela; PEREIRA, Sérgio. O Podomorfismo na Arte Rupestre da fachada Atlântica, que significado?. V Encontro deArqueologiado Sudoeste Peninsular, 2011, 18-20.
  13. ↑ «Arte Rupestre» (en portugués). Aldeias do Xisto. [Consulta: 24 gener 2016].
  14. ↑ «Aldeias de Xisto - Noites perto das estrelas» (en portugués). Volta ao Mundo. [Consulta: 24 gener 2016].
  15. ↑ «Aldeias de Xisto: Um passado que também é futuro» (en portugués). Jornal visao. [Consulta: 24 gener 2016].
  16. ↑ «História | Aldeias do Xisto» (en portugués).
  17. ↑ «Aldeias de Xisto querem pôr ciclistas a fazer subidas épicas». PÚBLICO. [Consulta: 24 gener 2016].
  18. ↑ BRITO, Rui. Relatório de Estágio Curricular–Câmara Municipal de Arganil (Arganil). 2012.
  19. ↑ SIMÕES, Philip. Relatório de Estágio Curricular–ADXTUR-Agência para o Desenvolvimento/Turístico das Aldeias do Xisto. 2011.
  20. ↑ LOURENÇO, Luciano. Serras de xisto do centro de Portugal: contribuição para o seu conhecimento geomorfológico e geo-ecológico. 1997.
  21. ↑ DE PATRIMONIO, GESTIÓN; ARGENTINA, RURAL EN PORTUGAL Y. GESTIÓN DE RECURSOS CULTURALES COMO FUNDAMENTO DE PLANES DE DESARROLLO DE BASE LOCAL.
  22. ↑ CARVALHO, Paulo. Património Cultural, Lazeres Turísticos e Territorialização das Políticas de Desenvolvimento: o Exemplo das Aldeias do Xisto. Patrimónios e Lazeres Turísticos, 2012, 31-44.
  23. ↑ CARVALHO, Р. С. S.; NEIVA, A. M. R.; SILVA, M. M. G. V. GEOQUÍMICA DOS SOLOS NA ENVOLVENTE DAS ANTIGAS EXPLORAÇÕES MINEIRAS DE W-Au-Sb DE SARZEDAS, CASTELO BRANCO (CENTRO DE PORTUGAL).
  24. ↑ CARVALHO, P. C. S.; NEIVA, A. M. R.; SILVA, M. M. V. G. Os filões de quartzo com W-Au-Sb de Sarzedas-Castelo Branco Quartz veins with W-Au-Sb from Sarzedas-Castelo Branco.
  25. ↑ BARROS, Ricardo Freitas Lima da Silva. Avaliação do comportamento material e estrutural de construções em xisto. 2014.
  26. ↑ CARVALHO, Paulo. Planeamento, redes territoriais e novos produtos turísticos ecoculturais. Centro de Estudos de Geografia e Ordenamento do Território. Faculdade de Letras. Universidade de Coimbra, 2009, 1421-1439.
  27. ↑ CARVALHO, Paulo. A AIBT do Pinhal Interior e as Aldeias do Xisto: novos caminhos e actores para o desenvolvimento de territórios de baixa densidade em ambientes de montanha. Cadernos de Geografia nº28/29, 2010, 185-191.
  28. ↑ RODRIGUES, Ana Dalila Torres Aires, et al. Estratégias de turismo sustentável em Portugal: o caso das aldeias do xisto. 2012.
  29. ↑ BARROS, Cristina; GAMA, Rui. Marketing territorial como instrumento de valorização dos espaços rurais: uma aplicação na rede das Aldeias do Xisto. Cadernos de Geografia, 2009, 28.29: 93-106.
  30. ↑ CARVALHO, Mariana Sousa; LIMA, Joana; KASTENHOLZ, Elisabeth. Criatividade Cultural–que oportunidade para destinos rurais?. PASOS. Revista de Turismo y Patrimonio Cultural, 2014, 12.3: 635-648.

Enllaços externs

  • [1] - Xarxa de Botigues dels Llogarets del Xisto
  • [2] - PROVERE Xarxa dels Llogarets del Xisto
  • [3] - Website oficial dels Llogarets del Xisto
  • [4] - Episodi 7 - Llogarets del Xisto - Papa-Quilòmetres | 24Kitchen
  • [5] - Guió pels Llogarets del Xisto | Aguaitar el Món
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aldeias do Xisto
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aldeias_do_Xisto&oldid=27347750»