!Kung (grup humà): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m https://llengua.palma.cat/index.php?title=Glossari_de_dubtes
m Bot elimina espais sobrants
Línia 8:
Els '''ǃKung''', també pronunciat '''ǃXun''', són un poble [[san]] que viu al desert de [[Kalahari]]<ref>* {{ref-llibre|cognom=Harris|nom=Marvin|títol=Antropología cultural|lloc=Madrid|editorial=Alianza|any=1990|isbn=84-206-0464-X|pàgines=294}}</ref> a [[Namíbia]], [[Botswana]] i a [[Angola]].<ref>{{ref-web|url=http://orvillejenkins.com/profiles/kung.html|website=OrvileJenkinscom|títol=Profiles: !Kung}}</ref> Parlen el [[ju]], caracteritzat per l'ús extensiu dels [[Clic (fonètica)|clics consonàntics]]. La «!K» al nom «ǃKung» és un [[clic alveolar|clic]] que sona com si algú tragués el suro d'una ampolla. No obstant això, generalment el clic s'ignora en anglès, on el nom es pronuncia «Kung».
 
Històricament, els !Kung viuen en camps semi-permanents d'unes 10-30 persones que normalment es troben al voltant d'un cos d'aigua. Una vegada que l'aigua i els recursos al voltant del poblat s'esgoten, la [[Banda (societat)| banda]] es traslladaria a una zona més rica en recursos. Vivien de la [[Societat caçadora-recol·lectora|caça i la recol·lecció]] on els homes eren responsables de proporcionar carn, fabricar eines i mantenir el subministrament de [[sageta enverinada|sagetes enverinades]] i llances. Les dones proporcionave la major part dels aliments per la despesa entre dos i tres dies per setmana farratjant les arrels, fruita seca i baies al [[desert de Kalahari]].<ref>{{ref-llibre|cognom1= Fielder |nom1= Christine |nom2= Chris |cognom2= King |títol= Sexual Paradox: Complementarity, Reproductive Conflict, and Human Emergence |data= 1 febrer 2004 |consulta= 2006-02-17 | isbn = 1-4116-5532-X |pàgines= 102–146 |capítol= Culture Out of Africa | chapterurl = http://www.dhushara.com/paradoxhtm/culture.htm}}</ref> Com a societat de caçadors-recol·lectors depenen els uns dels altres per sobreviure. L'acaparament i la gasiveria eren mal vistos, i es posava l'èmfasi en la riquesa col·lectiva de la tribu, en lloc de la riquesa individual.<ref>Shostak, Marjorie «Nisa: The Life and Words of a ǃKung woman, {{ISBN|0-674-00432-9}}, pp. 87–89, 2nd edition 2006, Harvard University Press, Marjorie Shostack</ref>
 
== Creences ==
Línia 15:
Els ǃKung també tenen molts tabús referents als morts, i creuen que els esperits (''ǁgangwasi'') dels morts podien provocar ferides i fins i tot la mort.
 
Els ǃKung practiquen el [[xamanisme]] per comunicar-s amb el [[esperit|món dels esperits]] i curar el que ells anomenen malaltia de l'estrella. La comunicació amb el món espiritual es duu a terme per un sanador natural que entra en un [[estat alterat de consciència|estat de trànsit]] i travessa un foc perseguint-hi els mals esperits. La malaltia de l'estrella es cura per [[imposició de mans]] en el malalt. Nisa, una dona !Kung, va informar a través de l'antropòloga [[Marjorie Shostak]]<ref>Shostak, Marjorie «Nisa: The Life and Words of a ǃKung woman, {{ISBN|0-674-00432-9}}, pp. 316–317, 2nd edition 2006, Harvard University Press, Marjorie Shostack</ref> que un sanador s'indueix el trànsit prenent una arrel. Nisa va dir, «La vaig beure un nombre de vegades i la vaig vomitar una vegada i una altra. Finalment vaig començar a tremolar. La gent fregava el meu cos mentre hi estava asseguda sentint l'efecte cada vegada més fort i més fort ... la medicina en trànsit realment fa mal! Quan comences el trànsit. el n/um [poder de guarir] s'escalfa lentament dins teu i tira de tu. S'eleva fins que agafa el teu interior i pren els teus pensaments».
 
== Llengua ==