Giulio Caccini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retocs i cat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Fou deixeble d'[[Escipió della Palla]], i el [[1564]] passà a [[Florència]], on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran [[duc de Toscana]], i el [[1604]] a [[París]], retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'[[òpera]] moderna, que amb el temps devia convertir-se en l'actual drama líric, portat al seu més alt grau per [[Ricard Wagner]], però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges, doncs abans que ell, Pieri, i també Cavaliere, havien donat a conèixer llurs assaigs en aquest gènere. On no se'l hi pot discutir l'honor és el d'haver donat justa expressió al cant dramàtic, fent-lo correspondre amb el text literari, fins el punt que un eminent crític, coetani seu, li deia que era el pare d'un nou gènere, d'un cant recitat, noble i superior als cants populars, que no permuta ni altera les paraules, que els hi pren la vida i el sentiment, sinó que, pel contrari, els augmenta, afegint-hi més anima i més força.
Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat per el sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complert èxit, i quan donà al públic llur ''Combattimento d'Apolline col serpente'' ([[1590]]), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a [[Roma]], i allà composà, amb col·laboració amb [[Jacopo
== Referències ==
| |||