Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Antich Oliver»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
 
 
== Biografia ==
Nasqué a Caracas perquè era la ciutat a la qual emigraren els seus pares. Llicenciat en [[dret]] per la [[Universitat de les Illes Balears]], durant la seva infància es mudà al poble nadiu dels seus pares, [[Algaida]] ([[Mallorca]]), del qual fou regidor des de 1987 i batlle entre el [[1991]] i el [[1995]] pel [[PSIB-PSOE]].<ref>{{ref-web |cognom=Sampedro |nom=Lola |url=https://www.elmundo.es/elmundo/tags/3b/francesc-antich.html |consulta= 28 novembre 2020 |títol=El presidente desenfocado |editor=El Mundo |data=2011 |llengua=castellà}}</ref> Anteriorment, durant l'etapa del govern municipal socialista de [[Palma]] presidit per [[Ramon Aguiló]], havia estat tècnic de l'Institut Municipal de l'Habitatge. També havia estat proper, en el mateix municipi d'Algaida, al [[Partit Socialista de Mallorca|PSM]], però abandonà aquesta relació perquè, segons ha dit ell en algunes ocasions, ''els treballadors són primer que els interessos nacionals''. Va ser President del Govern Balear en dues ocasions, del [[1999]] al [[2003]] i novament del [[6 de juliol]] de [[2007]] fins al [[18 de juny]] de [[2011]].
 
El [[1995]] aconsegueix un escó al [[Parlament Balear]] i al [[Consell Insular de Mallorca]], del qual fou nomenat Conseller de medi ambient en aquesta mateixa legislatura sota el govern de [[Maria Antònia Munar]]. El [[1998]], després d'unes [[eleccions primàries]] en el si del partit, és nomenat secretari general del [[PSIB-PSOE]] i pròxim candidat socialista a la presidència del [[Govern de les Illes Balears]] a les eleccions de [[1999]].
No aconsegueix guanyar les [[eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1999|eleccions autonòmiques de 1999]], disminueix el nombre d'escons del [[PSIB-PSOE]] al [[Parlament Balear]] respecte a les eleccions del [[1995]]), però aprofitant la pèrdua de la majoria absoluta del [[Partit Popular (Espanya)|PP]] (que havia governat la Comunitat Autònoma de manera ininterrompuda des de la seva creació el [[1983]]), signà l'anomenat [[Pacte de Progrés]] amb [[Partit Socialista de Mallorca|PSM]], [[EUIB]], [[Els Verds de Mallorca|Els Verds]], [[COP]] i [[UM]], que possibilità que comptés amb la majoria necessària per a presidir el nou govern de les [[Illes Balears]] fins al [[2003]], any en què el [[Partit Popular (Espanya)|PP]] recuperà la [[majoria absoluta]] i, per tant, el govern de la Comunitat Autònoma. Malgrat això, el [[PSIB]] millorà els seus resultats, pel que la seva imatge com a líder dels socialistes balears quedà reforçada.
 
El seu govern destacà per la introducció de polítiques a favor d'un creixement urbanístic i econòmic sostenible i compatible amb el [[medi ambient]] (aplicació de l'[[ecotaxa]], foment del transport públic, proposat entre d'altres el primer projecte seriós per dur a terme el [[Metro de Palma]]].<ref>{{ref-web |cognom=Serra |nom=Joan J. |url=https://www.dbalears.cat/balears/1999/09/16/94865/obres-publiques-proposa-construir-el-metro-a-palma-en-lloc-del-tramvia.html |consulta= 28 novembre 2020 |títol=Obres Públiques proposa construir el metro a Palma en lloc del tramvia |editor=DBalears |data=16/9/1999}}</ref> i la creació del [[Parc Natural de Llevant]]), així com de la gran descentralització que dugué a terme a favor dels [[Consell insular|Consells Insulars]] ([[Llei dels Consells Insulars]]). Fou fortament atacat per la dreta, que l'acusava de provocar una crisi econòmica introduint mesures poc afavoridores pels empresaris dedicats al sector turístic. Tampoc no va saber tenir un diàleg fluid amb el [[govern espanyol]] (llavors encapçalat pel conservador [[José María Aznar]]), que es negà a subvencionar noves línies de ferrocarril o de desdoblament de carreteres. Malgrat tot, el [[2001]] s'arribà a un acord pel transpàs de les competències en [[sanitat]] a la Comunitat Autònoma, que es va fer efectiu l'[[1 de gener]] de [[2002]], amb els quals el sostre competencial previst a l'[[Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983|Estatut de 1983]] quedà pràcticament assolit.
 
En el [[Congrés Federal del PSOE de 2000]] fou un dels més forts suports a la candidatura de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] a la secretaria general del partit. Un cop [[José Luis Rodríguez Zapatero|Zapatero]] sortí elegit, Francesc Antich passà a formar part de l'executiva federal.
512.530

modificacions