Arete (mitologia): diferència entre les revisions

A la [[mitologia grega]], la reina ''' Areté ''' (en [[grec antic]] Ἀρήτη "areté", 'virtut' o 'aquella per la qual es prega'), filla de [[Rexènor]] era casada amb el seu oncle [[Alcínous]], rei dels mítics [[feacis]], famosos per les seves naus, a [[Esqueria]]. Van ser pares de [[Nausica]], [[Laodamant (fill d'Alcínous)|Laodamant]], [[Hali]] i [[Clitoneu]].<ref>[[Homer]]. ''[[Odissea]]'', VI, 210</ref>

[[Fitxer:Francesco Hayez 028.jpg|miniatura|esquerra|''' {{mida|1= <center> [[Francesco Hayez]]: '' Ulisses a la cort d'Alcínous '' (''Ulisse en la corte de Alcinoo''). 1813-1815. [[Museu de Capodimonte]] </center> }} ''']]

Areté era descendent de [[Posidó]], que es va unir amb [[Peribea (filla d'Eurimedont)|Peribea]] de qui va néixer [[Nausítou]], que va tenir al seu torn dos fills, Rexènor i Alcínous. Una sageta d'[[Apol·lo]] va matar Rexènor, a conseqüència dde què Areté, llavors esdevinguda orfe, fou feta esposamaridada per Alcínous.<ref>Homer. ''Odissea'', VII, 54, 65, 115, 142 i 233</ref>

Els reis van acollir a l'[[argonauta]] [[Jàson]] i a [[Medea]] en la seva fugida de [[Còlquida]] després de robar el [[velló d'or]]. En arribar, el rei va demanar que Medea fos retornadaretuda als seus pares si encara era verge. Jàson i Medea van consumar llavors ràpidament el seullur matrimoni, oficiat per Areté.<ref>[[Apol·loni Rodi]]. ''[[Argonàutiques]]'', IV, 982, 1096</ref>

El seu nom sembla estaranar associat amb elal nom [[Jònic (dialecte)|Jònic]] [ἀρητή], que significa 'sagrat', però també podria significar '[[excel·lència]] 'o' [[virtut]] '. Unes fonts al·leguen un significat d'honradesahonrança o virtut, mentre altres hoel connectenrelliguen amb [[Ares]], déu grec de la [[guerra]]. A la [[Biblioteca de Cels]] d'[[Efes]], (construïda del 110 al 135) hi ha representada Areté com a [[Virtut|La Virtut]] un dels símbols que adornaven a Cels juntament amb [[Saviesa|La Saviesa]], [[Ciència|La Ciència]] i [[Fortuna (mitologia)|La Fortuna]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Robertson |nom=D.S |títol=Greek and Roman architecture |pàgines=289-290 |lloc=Nova York |editorial=Cambridge University Press |any=1992 |isbn=9780521094528}}</ref>