Guillaume de Nogaret: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants
Línia 18:
El [[12 de març]] del [[1303]] va fer un discurs davant el rei en què acusava el papa Bonifaci VIII d'heretgia. Tot seguit es posà en contacte amb membres de la [[família Colonna]] per preparar junts l'atemptat. Al juny tornà a llançar les acusacions davant el rei, del qual va obtenir el vist-i-plau per actuar conseqüentment. El 7 de setembre Nogaret i Sciara Colonna es presentaren amb un petit exèrcit a [[Anagni]], on residia el papa, i l'apresaren.{{sfn|Paravicini Bagliani|2003|p=337-369}} Probablement la seva intenció era portar-lo a París per fer-lo comparèixer davant un [[concili]] presidit pel rei i fer-lo cessar. Però, de manera inesperada, la població d'Anagni es va revoltar indignada i els segrestadors es van veure obligats a fugir. Bonifaci, afectat pels esdeveniments, moriria un mes més tard a Roma.
 
El nou papa, [[Climent V]], va fer cridar a Nogaret el 7 de juny el 1304 per demanar explicacions sobre els fets. El veredicte va ser l'excomunió, que va ser expressada amb dures paraules en la butlla ''Flagitiosum scelus'', en què deia que era: «''el fill de la perdició, primogènit de Satan i nascut del mal''.»{{sfn|Théry-Astruc|2015|p=243-248}} De retorn a la cort, el rei el recompensà amb diversos senyorius al Baix Languedoc: Marsillargues, Calvisson, Congénies (on encara una campana porta el seu nom) i Aujargues, a més d'una gran suma de diners. Tot plegat semblava l'escenificació d'un càstig, ja que el papa no va resposabilitzar el rei francès de l'atemptat i, vuit anys després, el 27 d'abril del 1311, va perdonar Nogaret (butlla ''Rex gloriae'') a canvi que o bé s'apuntés a la propera croada o bé anés de pelegrí a un lloc sant de França o d'Espanya, cosa que mai va fer.
 
== Director de la política reial ==