Saint Louis del Senegal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 9:
La factoria francesa del riu Senegal es va fundar no més tard del 1626 per la ''Compagnie Normande de Sénégambie''. Es va establir a l'illa de Bocos (les ruïnes van subsistir fins a finals del segle XVIII), però el lloc no era tot el bo que calia. El pare Labat ha deixat constància de tots els directors de l'establiment de Bocos i després Saint Louis des de 1626 però és possible que abans d'aquesta data (des del començament del segle XVII) ja existís l'establiment.
La ciutat va ser fundada el 1659 pels mariners de Dieppe ([[Normandia]]) a una illa anomenada localment Ndar, i va ser batejada com Saint Louis du Fort en honor del rei de França "[[Lluís IX de França|Sant Lluís]]" (Lluís XI) i també, pel sobirà regnant [[Lluís XIV de França|Luis XIV]]. Aquesta factoria, fort i ciutat va estar administrada per fins a nou companyies comercials: la ''Compagnie Normande de Sénégambie'', la ''Compagnie du Cap-Vert et du Sénégal'', la [[Companyia Francesa de les Índies Occidentals]], la ''Compagnie du Sénégal'', la ''Compagnie d'Afrique'', la ''Compagnie de Guinée'', la ''Compagnie Royale du Sénégal'',
Va ser la primera ciutat fundada pels europeus a l'Àfrica occidental i es va convertir en la capital política de la colònia francesa del [[riu Senegal]] fins a la conquesta britànica el 1758, durant la [[guerra dels Set Anys]]; les forces franceses la van recuperar el febrer de 1779. En aquest temps tenia uns cinc mil habitants a més d'un nombre no determinat d'esclaus en transit. Entre 1659 i 1779 les vuit companyies privilegiades abans esmentades van tenir l'administració successiva de l'establiment. Igual que a l'illa de [[Gorée]], va sorgir una comunitat de comerciants franco-africans mestissos caracteritzada per les famoses "signares", dones burgeses emprenedores, que van dirigir part del comerç a l'establiment als segles XVII i XVIII sent importants en l'economia, la societat, la cultura i fins i tot la política de la colònia; van crear una cultura urbana on destacava l'exhibició pública d'elegància, entreteniments refinats i festivitats populars; controlaven molt del comerç riu amunt i finançaven les principals institucions catòliques. Un mestís fou designat alcalde de la ciutat el 1778.
| |||