Diferència entre revisions de la pàgina «Salvador Revés Grau»

m
Enllaç intern
m (Corregir any de casament, no es va casar als 4 anys d'edat)
m (Enllaç intern)
'''Salvador Revés Grau'''<ref>El cognom va passar de ser escrit ''Revés'' a ser escrit ''Rebés'' en algun moment al llarg de la vida de Salvador Revés i Grau. El seu fill Salvador Rebés i Vidal va ser inscrit sota la forma ''Rebés'', al igual que els seus descendents.</ref> ([[Lleida]] 1851 - 1908), conegut popularment com "Lo Teta" o "Badó", va ser un músic, poeta, periodista i dibuixant. Signava articles també amb el pseudònim "Nagen".
 
L'any 1885 guanyà el premi Cítara de Plata al certamen de l'Acadèmia Mariana amb el seu poema religiós ''La Estrella del Nord''. Des de 1886 col·laborà a ''El Diario de Lérida'', on publicà la major part dels seus versos (destaca el seu poema líric i romàntic ''Las Violas'', 1890); de 1892 és el seu poema ''Dos dotzenes de consells (el saber no ocupa lugar)''. Aquell mateix any formà part del grup musical La Pua, dirigit per Joan Bergós "Lo Llaüt"; Lo Teta feia els arranjaments i dirigia els assajos. El 1900 participà en l'expedició fluvial pel [[Segre]] juntament amb els Arderiu, els Llúria i el cap de l'expedició, Joan Bergós, tots membres de l'''Associació Catalunya''; portaren la bandera des de Lleida a Torres de Segre. Arran d'aquesta expedició fluvial, de caràcter catalanista, van ser processats per denúncia del governador José Martos O'Neale.<ref>{{Ref-publicació|article=Noticias de Barcelona|publicació=La Veu de Catalunya|url=https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1226928&idImagen=12011012&posicion=2&presentacion=pagina|data=11 octubre 1900|pàgines=2}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://altreshistoriesdelleida.blogspot.com/2011/09/jose-martos-oneale.html|títol=José Martos O'Neale|consulta=20 juny 2019|editor=Altres històries de Lleida|data=}}</ref>
 
Publicà a la revista ''Lo Garbell'', en la fundació de la qual intervingué.<ref>[[Josep Borrell i Figuera|BORRELL I FIGUERA, Josep]] (1984), ''Escriptors Contemporanis de Ponent (1859-1980)'', Ajuntament de Lleida, ''La Banqueta: Quaderns de divulgació ciutadana'', núm. 4, p. 49.</ref><ref>ROIG NADAL, Miquel (2005), ''Els renoms de Lleida: mil mots, motius, noms, malnoms i pseudònims de Lleida i voltants'', Lleida, Pagès Editors, p. 127.</ref>
 
Es va casar amb Maria Vidal i Albert, natural de [[Granollers]], el 1885.<ref>Cens de Girona de 1919-1925, inscripció de Salvador Rebés Vidal i de la seva mare, Maria Vidal Albert, al número 8 de la plaça de la Constitució.</ref>
12.263

modificacions