Diferència entre revisions de la pàgina «Mes»

17 bytes afegits ,  fa 3 mesos
he posat més enllaços
(he posat més enllaços)
L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de l'[[eclíptica]]: té una [[inclinació]] d'uns cinc graus. La línia d'intersecció d'este pla amb l'eclíptica defineix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodes de la Lluna|nodes ascendent i node descendent]]. Estos nodes no són fixos sinó que giren retrogradant i donant una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és novament més curt que un mes sideral (ja que els nodes van a la seva trobada): açò s'anomena el '''mes draconític ''' mes que té una longitud mitjana d'uns 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipsi]]s: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una línia. Ara (com vist de la Terra) el Sol segueix l'eclíptica, mentre la Lluna segueix la seva pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una línia quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és a dir quan està prop d'un dels nodes. El terme draconític es refereix al drac mitològic que viu en els nodes i regularment “es menja” el Sol o Lluna durant l'eclipsi.
 
== Les longituds dels mesos [[Astronòmic|mesos astronòmics]] ==
La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Així junt amb la llista, es dóna la seva variació lineal secular.
 
* Març (en llatí ''Martius''): Per als antics romans, essencialment guerrers, aquest mes consagrat al déu de la guerra, [[Mart (mitologia)|Mart]], era el primer de l'any, va ser amb el Calendari Julià, quan es va establir que gener seria el primer mes de l'any, quan març va passar a ser el tercer.
* Abril (en llatí ''Aprilis''): El nom d'aquest mes es deriva de la paraula llatina ''aperire'' que significa "obrir". Els romans van triar el nom d'abril probablement perquè començava l'estació en què la naturalesa començava de nou a "obrir-se".
* Maig (en llatí ''Maius''): Era el tercer mes a l'antic calendari romà i tradicionalment s'accepta que deu el seu nom a [[Maia]], la deessa romana de la primavera i els cultius. Les celebracions en honor de Flora, la deessa de les [[Flor|flors]], arribaven el seu punt culminant a l'antiga Roma l'1 de maig.
* Juny (en llatí ''Iunius''): Hi ha diferents versions sobre l'etimologia del mes de juny. Alguns historiadors pensen que el nom d'aquest mes prové del nom de la deessa romana [[Juno]], la [[deessa]] del matrimoni. Altres autors proposen, en canvi, que l'origen del nom d'aquest mes prové de la paraula llatina ''iuniores'' (joves) en oposició a maiores (majors) per al mes de maig, quedant així els dos mesos dedicats a la joventut i a la vellesa respectivament.
* Juliol (Quintilis): Era el cinquè mes de l'any en el calendari romà primitiu i per això va ser anomenat ''Quintilis'', o cinquè mes, pels romans. Va ser el mes en què va néixer [[Juli Cèsar]], i en el 44 aC, any del seu assassinat, el mes va rebre el nom de juliol en el seu honor.
* Agost (Sextilis): Com que era el sisè mes del calendari romà, que comença al març, va ser originalment anomenat ''Sextilis'' (en llatí, ''sextus'', que vol dir "sisè"). Se li va donar el nom d'agost en honor a l'emperador romà [[Cèsar Octavi August]].
* Desembre (''December''): Desembre era el desè mes (en llatí, ''decem'', significa "deu") en el calendari romà.
 
== El mes [[hebreu]] ==
Segons el calendari hebreu els anys poden tenir 12 o 13 mesos, que reben els noms de:
# Nisan
# Adar2 (simplificat a Adar quan l'any té 12 mesos)
 
== El mes [[persa]] ==
El calendari persa contempla també 12 mesos, que reben els següents noms:
# Farvardin (فروردین)
# Esfand (اسفند)
 
== El mes [[islàmic]] ==
El calendari islàmic també contempla 12 mesos, essent el més important el [[Ramadà]]
# Muharram محرّم
# Dhul Hijja ذو الحجة
 
== El mes [[republicà]] ==
La Revolució Francesa va promoure un nou calendari, on els mesos tenien tots 30 dies:
# Veremari
Usuari anònim