Jaime Martín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot elimina espais sobrants |
|||
Línia 13:
L'any 1987 va començar a col·laborar de forma regular amb la revista ''[[El Víbora]]'', realitzant històries més personals com ''Sangre de Barrio'' (1989-2005), ''Los primos del Parque'' (1991-92) i'' La Memoria Oscura'' (1994-95). Totes aquestes històries aparegueren de forma seriada en la revista i es caracteritzaven per tenir un marcat component autobiogràfic i un component de crítica social.<ref>AGUILERA, Ricardo y DÍAZ, Lorenzo (1989). ''Gente de comic: De Flash Gordon a Torpedo''. Madrid: Diario 16, suplemento de ''Gente''.</ref>
El 1990 va rebre el [[Autor revelació (Saló del Còmic de Barcelona)|Premi a l'Autor Revelació]] del [[Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 1990|8è Saló Internacional del Còmic de Barcelona]], per l'obra ''Sangre de barrio''. L'any 1996 comença a treballar com a professor a l'[[Escola
A partir dels anys 2000, en no trobar editor espanyol, inicià una col·laboració amb l'editorial franco-belga [[Dupuis]], responsable de la publicació de treballs com ''Ce que le vent apporte'' (2007), ''Toute la poussière du chemin'' (2010), ''[[Les guerres silencieuses]]'' (2014) i ''[[Jamais je n'aurai 20 ans]]''(2016). Tots els àlbums foren publicats posteriorment en castellà.<ref name="2014.05.15.LaVanguardia">{{ref-publicació |cognom= Andreu |nom= Sergio |article= Jaime Martín novela la dura mili de su padre durante la "no guerra" de Ifni |url= http://www.lavanguardia.com/cultura/20140515/54406968563/jaime-martin-novela-la-dura-mili-de-su-padre-durante-la-no-guerra-de-ifni.html |llengua= castellà|consulta= |publicació= [[La Vanguardia]]|editorial= | lloc= Barcelona |volum= |exemplar= |data= 15 de maig de 2014 |pàgina= |pàgines= |issn= |doi=}}</ref>
| |||