Le Tombeau de Couperin: diferència entre les revisions

Com a exemple del rerefons barroc del que està dotada aquesta peça, com a exercici preparatori, Ravel va transcriure una ''furlana ''(dansa folklòrica italiana) de la quarta suite d'una obra de Couperin anomenada ''Concerts royaux.'' Aquesta pràctica el va ajudar al moment de compondre la tercera part de la seva peça, ja que també es tracta d'una ''furlana. ''Els altres moviments de ''Le tombeau de Couperin'' es basen de la mateixa manera en danses barroques, com ara la Toccata, on adopta la forma del ''[[perpetuum mobile]] ''(peces caracteritzades per una corrent continu de notes, normalment en [[tempo]] ràpid) que ens recorda autors com [[Alessandro Scarlatti]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Bricard|nom = Nancy|títol = About the music|llengua =anglès|data = 2003|editorial = Alfred Publishing|lloc = Van Nuys|pàgines = 14|isbn =}}</ref> Ravel també ens evoca al Barroc gràcies a l'ús de l'[[ornamentació (música)|ornamentació]] típica de l'època, i d'harmonia [[mode (música)|modal]]. Tot i aquesta "intenció barroca", el [[neoclassicisme (música)|neoclassicisme]]<nowiki/> i el propi estil de Ravel també es deixen entreveure dins aquesta obra a partir de línies melòdiques [[cromatisme|cromàtiques]] i harmonies xocants, en concret en la seva ''Furlana''.