Gibons: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 101:
El moviment i forma del [[dit polze]] en els hilobàtids es consideren únics entre els primats. Aquest és comparativament llarg pel que fa a l'[[dit índex|índex]] del qual se separa per una fisura que penetra profundament en el [[metacarp]]. Durant la [[braquiació]] roman unit en el mateix pla horitzontal que els altres quatre dits; però, durant la manipulació d'objectes l'utilitzen realitzant un moviment d'oposició. <ref name = Ankel346> {{harvnb | Ankel-Simons, F. | 2007 | p = 346}} </ref> En el siamang, i rarament en altres espècies, el segon i tercer dit del peu es troben units en la seva base per [[teixit conjuntiu]], aquesta condició es coneix com a [[sindactília]] (d'aquí el seu [[Nomenclatura binomial |nom específic]] ''syndactylus''). <ref name = Characteristics/>
== Distribució ==▼
Les diferents espècies de la família es troba repartides entre [[República Popular de la Xina|Xina]], [[Myanmar]], el [[Vietnam]], [[Laos]] i [[Cambodja]]<ref>Mitochondrial DNA hypervariable region-1 sequence variation and phylogeny of the concolor gibbons, Nomascus.▼
Am J Primatol. 2007 Apr 23.</ref>▼
== Comportament ==
Linha 115 ⟶ 107:
Formen [[família|famílies nuclears]], consistents en una parella [[monogàmia|monògama]] i la seva descendència que ocupen un [[territori]], que defensen mitjançant senyals visuals i crits. Els grups tenen de mitjana 3,8 individus que normalment inclou una parella d'adults i dos joves, però oscil·la des de 2 a 7 animals. Aquests grups són molt units, se separen només pocs metres durant el dia i reforcen els vincles mitjançant l'empolainament. <ref name = Nowak171/> Només en el gibó de cresta negra ( ''[[Nomascus concolor]]'') s'han observat grups amb diverses femelles ([[poligàmia]]), amb dues o tres femelles adultes o joves. <ref name = Grzimek210/> Sovint s'observen individus solitaris, els quals es creu que són animals subadults que han estat expulsats del seu grup i encara no han conformat un nou grup, tasca que pot dur-diversos anys. <ref name = Nowak171> {{harvnb | Nowak, RM | 1999 | p = 171}} </ref>
=== Territori ===
En les espècies estudiades la densitat dels grups familiars, integrats de mitjana per al voltant de 4 animals, varia d'1,5 a 6,5 per [[quilòmetre quadrat]]. S'ha observat als gibons de Müller ( ''[[Hylobates muelleri]]'') i siamangs desplaçar-se en mitjana de 800 a 900 metres a el dia i a altres espècies de 1200 a 1500 metres. No obstant això, en temps d'escassetat s'ha observat als siamangs mobilitzar-150 metres a el dia, però en altres ocasions fins 2860 metres. <Ref name = Grzimek213> {{harvnb | Hutchins, M | 2003 | p = 213}} </ref> s'han registrat extensions territorials des de 16 [[hectàrea |ha]] en els gibons de mans blanques de Tailàndia ( ''H. lar''), de 17 ha per als gibons platejats ( ''[[Hylobates moloch]]''), de 45 o més ha per als gibons hoolock occidentals (''[[Hoolock hoolock]]'') de Bangla Desh i 56 ha per als gibons de mans blanques a Malàisia, lloc on els siamangs tenen territoris de 30 a 40 ha. <ref name = Grzimek213/> La defensa del territori acaba rarament en un contacte físic, intentant inicialment espantar els intrusos mitjançant forts vocalitzacions i desplegaments acrobàtics que inclouen trencament de branques. <ref name = Nowak171/>
=== Dieta ===
[[Imatge: Female Nomascus leucogenys.jpg | miniatura | esquerra| Femella de gibó de galtes blanques del nord (''[[gibó de galtes blanques septentrional]]'') alimentant-se de herba.]]
Els gibons són consumidors especialitzats de polpa de fruita, de la mateixa manera que els [[Ateles|micos aranya]] i els [[ximpanzé| ximpanzés]], mostrant una major predilecció per [[fruita|fruites]] petites, acolorides i riques en [[sacarosa]]. Els petits grups familiars s'apropien de petits arbres fruiters per evitar la competència amb grups més grans de [[Macaca |macacos]] i d'[[Pongo |orangutans]], a les zones on conflueixen ([[Illa de Borneo|Borneo] ] i nord de [[Sumatra]]). <ref name = Grzimek211> {{harvnb | Hutchins, M | 2003 | p = 211}} </ref>
Difereixen d'altres primats per no tenir un patró bimodal d'alimentació durant el dia, és a dir, no presenten dos pics diaris d'ingesta de menjar. Per contra, es troben actius durant gairebé tot el dia (de 9 a 10 hores) incloent les hores més caloroses del migdia, però deixen de menjar diverses hores abans de la posta de sol. Els gibons de mans blanques (''Hylobates lar'') tendeixen a ser una mica menys actius que els siamangs amb un 30 a 40% del temps invertit en els primers comparat amb el 40 a 50% en els segons. Passen entre el 57% i el 72% del temps de farratge consumint [[fruit]] s i [[flor]]s, llevat del siamang que utilitza només el 44%. Al voltant del 25% de la fruita que consumeixen són [[Ficus|figues]] i en el cas del siamang constitueixen al voltant del 40%. <Ref name = Grzimek212> {{harvnb | Hutchins, M | 2003 | p = 212}} </ref>
La majoria de les espècies també consumeixen [[full]]s tendres, especialment els siamangs; no així el ''[[gibó de Kloss]]'' en l'hàbitat de les [[illes Mentawai]] els [[sòl]]s són pobres i algunes fulles tenen protecció química. Els [[invertebrat]]s també són una font important de [[proteïna]] i constitueixen, de mitjana, el 10% de la seva dieta. <ref name = Grzimek212/>
▲== Distribució ==
▲Les diferents espècies de la família es troba repartides entre [[República Popular de la Xina|Xina]], [[Myanmar]], el [[Vietnam]], [[Laos]] i [[Cambodja]]<ref>Mitochondrial DNA hypervariable region-1 sequence variation and phylogeny of the concolor gibbons, Nomascus.
▲Am J Primatol. 2007 Apr 23.</ref>
== Locomoció ==
| |||