Hipòcrates: diferència entre les revisions

1 octet eliminats ,  fa 1 any
 
[[Fitxer:HippocraticBench.png|miniatura|Dibuix d'un [[banc hipocràtic]], d'una edició [[Bizanci|bizantina]] del segle II de l'obra de [[Galè]].]]
La medicina hipocràtica era humil i passiva. L'enfocament terapèutic es basava en el poder curatiu de la natura (''[[vis medicatrix naturae]]'' en [[llatí]]). Segons aquesta doctrina, el cos conté dins seu el poder de tornar a equilibrar els quatre humors i curar-se a si mateix (''physisfisis'').<ref name=garrison99/> La teràpia hipocràtica es concentrava simplement en facilitar aquest procés natural. Per fer-ho, Hipòcrates creia que el repòs i la immobilització eren de gran importància.<ref name="margotta73">{{Harvnb|Margotta|1968|p=73}}</ref> En general, la medicina hipocràtica era molt gentil amb el pacient; el tractament era suau i destacava la importància de mantenir el client net i estèril. Per exemple, només es feia servir aigua neta o vi per les ferides, tot i que un tractament sec era preferible. A vegades es feien servir [[liniment]]s balsàmics.<ref name="garrison98"> {{Harvnb|Garrison|1966|p=98}}</ref>
 
Hipòcrates era contrari a administrar drogues i emprendre un tractament especialitzat que pogués revelar-se equivocat; per tant, un diagnòstic generalitzat era seguit per una teràpia generalitzada.<ref name="garrison98"/><ref name="sing35"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=35}}</ref> Tanmateix, en determinades ocasions utilitzava drogues potents.<ref name="britannica"> {{Harvnb|Encyclopedia Britannica|1911}}</ref> Aquest enfocament passiu era molt reeixit a l'hora de tractar xacres relativament simples, com ara ossos trencats, que requerien [[tracció (ortopèdia)|tracció]] per estirar el sistema esquelètic i alleujar la pressió a la zona lesionada. Es feien servir el [[banc hipocràtic]] i altres enginys amb aquests fins.
297.377

modificacions