297.377
modificacions
→Humorisme i crisi
|
[[Fitxer:HippocraticBench.png|miniatura|Dibuix d'un [[banc hipocràtic]], d'una edició [[Bizanci|bizantina]] del segle II de l'obra de [[Galè]].]]
La medicina hipocràtica era humil i passiva. L'enfocament terapèutic es basava en el poder curatiu de la natura (''[[vis medicatrix naturae]]'' en [[llatí]]). Segons aquesta doctrina, el cos conté dins seu el poder de tornar a equilibrar els quatre humors i curar-se a si mateix (''
Hipòcrates era contrari a administrar drogues i emprendre un tractament especialitzat que pogués revelar-se equivocat; per tant, un diagnòstic generalitzat era seguit per una teràpia generalitzada.<ref name="garrison98"/><ref name="sing35"> {{Harvnb|Singer|Underwood|1962|p=35}}</ref> Tanmateix, en determinades ocasions utilitzava drogues potents.<ref name="britannica"> {{Harvnb|Encyclopedia Britannica|1911}}</ref> Aquest enfocament passiu era molt reeixit a l'hora de tractar xacres relativament simples, com ara ossos trencats, que requerien [[tracció (ortopèdia)|tracció]] per estirar el sistema esquelètic i alleujar la pressió a la zona lesionada. Es feien servir el [[banc hipocràtic]] i altres enginys amb aquests fins.
| |||