Emily Dickinson: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles
Línia 8:
 
== Biografia ==
Emily Dickinson va néixer en el si d'una família benestant coneguda per la seva influència política i educativa. El seu avi, Samuel Fowler Dickinson ([[1775]]-[[1838]]), va ser un dels fundadors de l'Amherst College, que té el campus a uns dos quilòmetres de casa dels Dickinson. El seu pare Edward Dickinson ([[1803]]-[[1874]]) fou advocat i tresorer d'aquesta institució. Va ser, a més, un polític que va formar part del Tribunal General de Massachusetts entre [[1838]] i [[1842]], del Senat de Massachusetts entre 1842 i [[1843]], i de la Cambra de Representants dels Estats Units (per al ''Whig Party'' d'aquest país). La mare de la poeta, Emily Norcross Dickinson ([[1804]]-[[1882]]), era una dona tranquil·la que sovint es trobava malalta. William Austin Dickinson ([[1829]]-[[1895]]), que solia fer servir només el segon nom, era el germà gran. Es va casar amb la millor amiga de l'Emily, Susan Gilbert, el [[1856]] i es va instal·lar a la casa del costat, anomenada The Evergreens. La germana més petita, Lavinia Norcross Dickinson (1833-1899), que anomenaven "''Vinnie"'', va impulsar la publicació pòstuma de la poesia de la seva germana.
 
Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida en les diferents residències familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia començat a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres clàssiques; hi va aprendre llatí i va llegir [[Eneida|l'''Eneida'']] durant anys i també va ocupar-se amb altres assignatures com religió, història, matemàtiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va començar les classes al seminari femení Mount Holyoke (que més endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a [[South Hadley]] (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any després i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, però també que es va negar a signar el jurament de dedicar la seva vida a JesucritJesucrist, es va adonar que no volia romandre allí, va tornar a casa i no en va tornar a sortir. Després d'aquest retorn, només va deixar casa seva per fer algun viatge curt per visitar familiars a [[Boston]], [[Cambridge (Massachusetts)|Cambridge]] i [[Connecticut]] (a Massachusetts). Durant dècades, se l'ha caracteritzada com una agorafòbica tancada a casa. Tanmateix, investigacions recents insinuen que, si bé no era la persona més oberta i sociable, sí que tenia en gran estima els seus amics.
 
Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre biògrafs i crítics. Hi ha poques proves que permetin arribar a conclusions sobre els seus objectes d'afecte, malgrat que la concepció de passió de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenció un grup de cartes adreçades només a "«Master"» (senyor), conegudes com les cartes ''Master'' on sembla que Dickinson escrigui a un amant masculí: de tota manera, no s'ha pogut establir ni a qui anaven dirigides ni si es van arribar a enviar. Alguns biògrafs es mostren convençuts que Dickinson va tenir un romanç amb l'editor de diaris Samuel Bowles (amic del seu pare), el jutge Otis Lord o un sacerdot anomenat Charles Wadsworth. Altres biògrafs sostenen que Dickinson podria haver tingut [[lesbiana|vincles romàntics amb dones]] quan era jove, una hipòtesi que ha anat guanyant popularitat. Després d'un suposat afer amb Emily Fowler, pels volts de [[1850]], les conjectures apunten a Susan Gilbert al [[1851]], la seva amiga més íntima i cunyada, com a possible amor.<ref>[http://www.autostraddle.com/sexy-lesbian-love-letters-1896-to-1934-209681/ ''15 Ladies Who Were Writing Sexy Lesbian Love Letters Before You Got Born''] a ''[[Autostraddle]]'', 15/1/2014 {{en}}</ref>
 
Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, és important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persones abans de ser presentats en públic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editora) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van "«mutilar els manuscrits de Dickinson; en van esborrar el nom [de Susan] i eliminar-ne tota referència"». Alguns versos dels poemes estaven completament ratllats. Todd va participar en l'edició dels tres volums inicials de l'obra publicada de la poeta. Aquesta manipulació dels documents condemna els possible aspectes romàntics a l'ambigüitat. Tanmateix, altres aspectes com ara l'amistat de tota una vida (de l'adolescència fins a la mort d'Emily) no són ambigus. Se sap que ningú ha rebut més escrits d'Emily que Susan Gilbert. Es van trobar centenars de cartes, que Gilbert va tornar. Emily estimava molt els seus pocs amics i l'amistat amb Susan no n'és cap excepció. Algunes cartes són apassionades, cosa que genera una certa ambigüitat. Mal que moltes cartes i poesies de Dickinson són apassionades i eròtiques, hi ha pocs biògrafs i crítics que pensin que Dickinson arribés a consumar cap relació amb ningú.
 
Susan es va casar amb Austin Dickinson el [[1856]], tot i que Susan i Emily es coneixen d'abans. Emily va demanar a Susan que li critiqués els poemes, tasca en la qual va treballar més que mai. Emily Dickinson va morir el 15 de maig de 1886. Es va establir la causa de la mort la ''malaltia de Bright'' (nefritis). En morir, la família de l'autora va descobrir 40 volumsquaderns relligatscosits a mà amb més de 800 poemes.
 
== Poesia ==
La poesia d'aquesta autora es pot reconèixer al primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusió en l'ús dels guions i les majúscules sense norma dels seus manuscrits, a més d'un vocabulari i unes imatges idiosincràtics fan que el seu estil líric sigui únic.
 
Durant una revifada religiosa que va recórrer l'oest de [[Massachusetts]] durant les dècades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocació de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes més amplis de la societat. Més de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]]. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensió de la poesia. Dickinson va jugar, un moment només, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un crític literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, però en intentar "«millorar"» els poemes de l'autora per adaptar-los a l'estil florit i romàntic en voga en aquells moments, Dickinson va perdre ràpidament l'interès en el projecte.
 
Quan va morir (1886), només se n'havien publicat deu poemes; set al diari ''Springfield Republican''. Tres reculls pòstums de la dècada de 1890 li van donar fama d'enèrgica i excèntrica, però fins al {{segle|XX}} no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson l'editava. El treball era extens per regularitzar la puntuació i les majúscules dels manuscrits segons les normes de finals del {{segle|XIX}}. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambigüitat. Un volum de poesia es va publicar a [[Boston]] el [[1890]] i va fer-se força famós: a finals de [[1892]] ja se n'havien venut onze edicions. El volum ''Poems: Second Series'' es va publicar el [[1891]] i va assolir cinc edicions el [[1893]]. Una tercera sèrie va sortir el [[1896]]. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecció de Todd (que va arribar a modificar-ne les dates en algunes) es van publicar el [[1894]]. Aquesta onada de publicacions pòstumes va fer que la poesia de Dickinson arribés al públic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i crítiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, més endavant, l'opinió de la crítica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, anònimament, una influent ressenya negativa al número de gener de la revista ''Atlantic Monthly'':
Línia 42:
 
== Música ==
Com que utilitzava sovint versos rítmics, moltes de les composicions de Dickinson es poden adaptar fàcilment a melodies (un exemple: "«I heard a fly buzz when I died- / The Stillness in the Room / Was like the Stillness in the Air / Between the Heaves of Storm"»). Compositors com ara [[Aaron Copland]] i Nick Peros han emprat poemes de Dickinson com a lletres per a cançons.
 
Resulta també possible cantar molts dels poemes de l'autora al ritme de melodies com "«Amazing Grace"», "«The Yellow Rose of Texas"» o "«Gilligan's Island"». Encara que això sigui divertit en si, l'important és que demostra l'estreta relació entre poesia i cançó al llarg dels segles (sobretot en la forma de la balada).
 
== Traduccions al català ==