Emily Dickinson: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
|||
Línia 8:
== Biografia ==
Emily Dickinson va néixer en el si d'una família benestant coneguda per la seva influència política i educativa. El seu avi, Samuel Fowler Dickinson ([[1775]]-[[1838]]), va ser un dels fundadors de l'Amherst College, que té el campus a uns dos quilòmetres de casa dels Dickinson. El seu pare Edward Dickinson ([[1803]]
Emily Dickinson va viure la major part de la seva vida en les diferents residències familiars d'Amherst, que s'han conservat com un museu dedicat a l'autora. L'any 1840, Emily va estudiar a l'Amherst Academy, una antiga escola masculina que havia començat a acceptar nenes dos anys abans. Hi va estudiar llengua anglesa i lletres clàssiques; hi va aprendre llatí i va llegir [[Eneida|l'''Eneida'']] durant anys i també va ocupar-se amb altres assignatures com religió, història, matemàtiques, geologia i biologia. El 1847, amb 17 anys, va començar les classes al seminari femení Mount Holyoke (que més endavant s'anomenaria Mount Holyoke College) a [[South Hadley]] (Massachusetts). Austin va anar-la a buscar per tornar-la a dur a casa poc menys d'un any després i ja no tornaria a escola. S'especula si s'enyorava de casa seva, però també que es va negar a signar el jurament de dedicar la seva vida a
Les possibles aventures amoroses i sexuals de l'autora continuen provocant debat entre biògrafs i crítics. Hi ha poques proves que permetin arribar a conclusions sobre els seus objectes d'afecte, malgrat que la concepció de passió de l'autora queda clara en alguns poemes i algunes cartes. Criden sobretot l'atenció un grup de cartes adreçades només a
Tant si Emily Dickinson tenia sentiments amorosos envers les dones com si no, és important recordar que els seus poemes van passar per les edicions de diverses persones abans de ser presentats en públic. Segons Macintosh i Hart, hi hauria proves que Mabel Loomis Todd (editora) era amant d'Austin Dickinson i que tots dos van
Susan es va casar amb Austin Dickinson el [[1856]], tot i que Susan i Emily es coneixen d'abans. Emily va demanar a Susan que li critiqués els poemes, tasca en la qual va treballar més que mai. Emily Dickinson va morir el 15 de maig de 1886. Es va establir la causa de la mort la ''malaltia de Bright'' (nefritis). En morir, la família de l'autora va descobrir 40
== Poesia ==
La poesia d'aquesta autora es pot reconèixer al primer cop d'ull i no s'assembla a la de cap altre autor. La facilitat per al metre de la balada i els himnes, la profusió en l'ús dels guions i les majúscules sense norma dels seus manuscrits, a més d'un vocabulari i unes imatges idiosincràtics fan que el seu estil líric sigui únic.
Durant una revifada religiosa que va recórrer l'oest de [[Massachusetts]] durant les dècades de 1840-50, Dickinson va trobar la seva vocació de poeta. Gran part de la seva obra reflecteix petits moments de la seva vida i temes més amplis de la societat. Més de la meitat dels seus poemes van ser escrits durant la [[Guerra Civil dels Estats Units]]. Molts han apuntat que aquesta guerra forneix part del sentiment de tensió de la poesia. Dickinson va jugar, un moment només, amb la idea de publicar els poemes i va arribar a demanar consell a Thomas Wentworth Higginson, un crític literari. Higginson es va adonar immediatament del talent de l'artista, però en intentar
Quan va morir (1886), només se n'havien publicat deu poemes; set al diari ''Springfield Republican''. Tres reculls pòstums de la dècada de 1890 li van donar fama d'enèrgica i excèntrica, però fins al {{segle|XX}} no va ser apreciada com a poeta. Higginson i Mabel Loomis Todd van recopilar la poesia de Dickinson: Todd recollia i organitzava el material i Higginson l'editava. El treball era extens per regularitzar la puntuació i les majúscules dels manuscrits segons les normes de finals del {{segle|XIX}}. De vegades, reescrivien alguns fragments per reduir-ne l'ambigüitat. Un volum de poesia es va publicar a [[Boston]] el [[1890]] i va fer-se força famós: a finals de [[1892]] ja se n'havien venut onze edicions. El volum ''Poems: Second Series'' es va publicar el [[1891]] i va assolir cinc edicions el [[1893]]. Una tercera sèrie va sortir el [[1896]]. Dos volums de cartes de l'autora, amb canvis profunds i selecció de Todd (que va arribar a modificar-ne les dates en algunes) es van publicar el [[1894]]. Aquesta onada de publicacions pòstumes va fer que la poesia de Dickinson arribés al públic per primera vegada i, de seguida, va trobar partidaris. Recolzada per Higginson i William Dean Howells amb ressenyes i crítiques favorables, la seva poesia va ser popular de 1890 a 1892. Tanmateix, més endavant, l'opinió de la crítica va esdevenir negativa. El 1892 Thomas Bailey Aldrich va publicar-ne, anònimament, una influent ressenya negativa al número de gener de la revista ''Atlantic Monthly'':
Línia 42:
== Música ==
Com que utilitzava sovint versos rítmics, moltes de les composicions de Dickinson es poden adaptar fàcilment a melodies (un exemple:
Resulta també possible cantar molts dels poemes de l'autora al ritme de melodies com
== Traduccions al català ==
|