'''Adar''' és una [[entitat de població]] al municipi de [[Llardecans]], a la comarca del [[Segrià Sec|Segrià]], declarat [[bé cultural d'interès nacional|Bé Cultural d'Interès Nacional]] el 1949.
Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. AlgunQualque autor ha considerat que podia haver estat el campament [[Gneu Pompeu Magne|pompeià]] de la darrera fase de la [[batalla d'Ilerda]] l'any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d'Adar al començament del {{segle|XIV}}, el qual concedí una carta de poblament l'any [[1314]] a una sèrie de famílies perquè poblessinpoblassen i fortifiquessinfortificassen el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l'indret devia haver fracassat. Ja en època moderna constas'indica que Adar pertanyia als [[Hospitalers]] de [[Torres de Segre]].<ref name="patmapa"/><ref>Joan FUGUET SANS,''Templers i Hospitalers, III. Guia de les Terres de Ponent i de la Franja'', Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 2000, p. 31 i 47</ref>
El [[tossal]] on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d'Adar pel nord, la de Bigues i [[Maials]], pel sud i la unió de totes tres per l'oest. El més interessant en aquest indret és l'existència, al planell que hi ha elal cim del turó, de nombroses restes de murs dels habitatges del poblevilatge que hi hagué a l'època medieval. Al sector sud-oest és on es veu més bé. S'endevina l'existència de set o vuit parets paral·leles, separades entre elles uns 3 o 4 m i que cloïen, a banda i banda, uns espais rectangulars que corresponen a uns habitatges. El gruixL'espessor dels murs, fets amb [[Carreu|carreus]], és d'uns 70 cm. La seva superfície és gairebé plana i fa uns 80 m de llargadallongària per 40 m d'amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a [[Marc (evangelista)|Sant Marc]], d'origen romànic i reconstruïdarebastida al XVIII, de la qual noméssols es conserven les parets.<ref name="patmapa">{{ref-web | títol=ADAR| url=http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1073 | obra=Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya | consulta=2 de gener del 2016| editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
