Diferència entre revisions de la pàgina «Joan Carles Monteagudo i Povo»

m
cap resum d'edició
m (Robot posa la Categoria:Morts al Vallès Oriental a partir de Wikidata)
m
{{IniciBio}} va ser un militant de l'organització armada [[Terra Lliure]], considerat por la policia espanyola com el seu ''número u'',<ref>{{ref-web |cognom=Busquets |nom=Jordi |url= https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | consulta=11 setembre 2020 |títol=https://elpais.com/diario/1986/11/14/espana/532306815_850215.html | editor=El Pais |data= 14 de novembre de 1986 |llengua=castellà}}</ref> en 1991 va integrar-se a [[ETA]].
 
Amb pocs mesos de vida, la seva família es va traslladar al Poble Sec de Barcelona. Va treballar al [[Banco Condal]]. Es va integrar a [[Terra Lliure]] el [[1983]]<ref>{{ref-llibre |cognom=Sastre |nom=Carles |títol=Terra Lliure, punt de partida |pàgines=100 | editorial=Edicions del 1979 |any=2012 |isbn=9788494012600 |url= https://books.google.es/books?id=1QrL4Id9hCoC&pg=PA100&dq=joan+carles+monteagudo&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwif-_ia4eLrAhWn4IUKHQBiAksQ6AEwA3oECAMQAg#v=onepage&q=joan%20carles%20monteagudo&f=false |coautors=Carles Benítez, Pep Musté i Joan Rocamora}}</ref> i va anar a viure a [[Palau del Vidre]].<ref>{{ref-web |url= https://revistadelvalles.es/2020/06/13/30-anos-del-comando-de-eta-que-ensangrento-el-valles/ | consulta=11 setembre 2020 |títol=30 años del comando de ETA que ensangrentó el Vallès | editor=Vallès |data=13/6/2020 |llengua=castellà}}</ref> En 1986, quan encapçalava el grup més radical de l'organització i era el responsable de les relacions amb [[ETA]], li fou denegat l'asil polític a França i va passar a la clandestinitat, en uns mesos en els què es van produir diverses accions armades d'ETA a Catalunya.<ref>{{ref-publicació |títol=Los atentados de ETA en Catalunya |publicació=La Vanguardia |data=31/5/1991 |pàgines=11 |url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1991/05/30/pagina-11/33478858/pdf.html | consulta=11 setembre 2020 |llengua=castellà}}</ref> Després que el [[1991]] la IV Assemblea de [[Terra Lliure]] liderada per [[Pere Bascompte]] abandona la lluita armada, no acceptà la situació i continuà amb accions armades integrant-se en el ''[[Comando Barcelona]]'' d'ETA que perpetrà els [[Atemptat de Sabadell|atemptats de Sabadell]] i l'el de la [[Atemptat de Vic de 1991|casa-caserna de la Guàrdia Civil de Vic]],<ref>{{ref-web |cognom=Arnau i Arias |nom=Francesc |url= https://www.naciodigital.cat/osona/opinio/121/dissolucio/guardia/civil | consulta=11 setembre 2020 |títol=La dissolució de la Guàrdia Civil | editor=Osaona.com |data=12 de juliol de 2006}}</ref> que ocasionaren 16 víctimes mortals. El 30 de maig de 1991, l’endemà de l’atemptat contra la casa caserna de la Guàrdia Civil de Vic, que causà deu víctimes mortals, Monteagudo i Erezuma foren abatuts per la policia després d’un tiroteig en un xalet d’una urbanització de Lliçà d’Amunt
 
== Referències ==
5.663

modificacions