Associació lliure: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Bot elimina espais sobrants)
Cap resum de modificació
En la [[psicoanàlisi]], l'associació lliure és el mètode descrit per [[Sigmund Freud]] com la «norma fonamental», constitutiva de la tècnica psicoanalítica i que consisteix que el pacient expresse, en les sessions del tractament, totes les seues ocurrències, idees, imatges, emocions, pensaments, records o sentiments, tal com se li presenten, sense tria ni estructuració del discurs, restricció ni filtre, tot i que el material li semble incoherent, impúdic, impertinent o sense d'interésinterès.
 
== Manera d'aplicació en la clínica psicoanalítica ==
Per tal que l'analitzat puga associar lliurement de manera òptima, l'enquadrament terapèutic ha de garantir que puga estar tranquil, relaxat i, mentre siga possible, poc estimulat o influenciat per l'entorn. En l'enquadrament clàssic, que molts psicoanalistes no consideren obligatori, aquesta condició es compleix en estar l'analitzat estirat en un divan, sense contacte visual amb el psicoanalista, de manera que no se senta observat o jutjat per aquest i puga concentrar-se en les seues associacions. Per a l'analista aquest enquadrament també seria convenient, perquè possibilita l'exercici d'una manera d'escoltar més neutral, i açò facilita el flux lliure d'associacions del pacient, i permet a l'analista que la seua interpretació ulterior siga menys esbiaixada, ja que s'acostarà a recollir el que ha dit l'analitzat sense judicis de valor, escoltant els continguts simplement com a material d'anàlisi.
 
Mentre que la instrucció que el pacient rep és molt senzilla («parle de tot el que se li ocórrega, sense filtrar ni seleccionar»), atenir-se a la norma sol resultar prou més complex, requereix un cert exercici i estableix una relació de confiança entre l'analista i el pacient. No resulta fàcil donar lliure curs a les associacions d'idees perquè, d'una banda, es tracta d'una pràctica inusual (en cap altre espai social les persones parlen sense estructurar el discurs, prescindint de seleccionar-ne els continguts) i, d'altra, cal véncervèncer fortes resistències a l'anàlisi, conscients i inconscients.
 
En el cas dels xiquets o xiquetes, aquesta norma no té aplicació, perquè no estarien encara en condicions d'associar lliurement, almenys no pel discurs verbal. Per això, en la psicoanàlisi amb infants, sobretot amb els més petits, és la lliure posada en escena, amb jocs, la que fa el rol fonamental quant a aportacions de continguts inconscients per a l'anàlisi. Respecte a aquest punt [[Melanie Klein]] i [[Anna Freud]], dues psicoanalistes que treballaren sobretot en l'àrea infantil, tenien visions contraposades: la primera considerava el joc un equivalent perfecte de l'associació lliure, i la segona en discrepava totalment.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ehlers|nom=Wolfram|autor2=Holder|títol=Psychoanalytische Verfahren|url=https://books.google.de/books?id=WHp3J5x-K4oC&printsec=frontcover&dq=Psychoanalytische+Verfahren&hl=de&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=Spiel%20eines%20Kindes&f=false|llengua=alemán|coautors=|volum=I|any=2009|editorial=Klett-Cotta|lloc=Stuttgart|isbn=978-3-608-94163-0|pàgines=60}}</ref>
Per a Freud despullar les resistències i analitzar-les és essencial per al guariment i això, al seu torn, només s'aconseguirà per l'associació lliure.
 
L'associació lliure, [[la interpretació dels somnis]] i l'anàlisi dels [[Acte fallit|actes fallits]] són les tres tècniques essencials de la clínica analítica: la primera és bsolutamentabsolutament imprescindible i, segons Freud, la que separa la tècnica psicoanalítica d'altres maneres d'acostament terapèutic.
 
== Història del mètode en psicoanàlisi ==
7.735

modificacions