Associació lliure: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 12:
Mentre que la instrucció que el pacient rep és molt senzilla («parle de tot el que se li ocórrega, sense filtrar ni seleccionar»), atenir-se a la norma sol resultar prou més complex, requereix un cert exercici i estableix una relació de confiança entre l'analista i el pacient. No resulta fàcil donar lliure curs a les associacions d'idees perquè, d'una banda, es tracta d'una pràctica inusual (en cap altre espai social les persones parlen sense estructurar el discurs, prescindint de seleccionar-ne els continguts) i, d'altra, cal vèncer fortes resistències a l'anàlisi, conscients i inconscients.
 
En el cas dels xiquets o xiquetes, aquesta norma no té aplicació, perquè no estarien encara en condicions d'associar lliurement, almenys no pel discurs verbal. Per això, en la psicoanàlisi amb infants, sobretot amb els més petits, és la lliure posada en escena, amb jocs, la que fa el rol fonamental quant a aportacions de continguts inconscients per a l'anàlisi. Respecte a aquest punt [[Melanie Klein]] i [[Anna Freud]], dues psicoanalistes que treballaren sobretot en l'àrea infantil, tenien visions contraposades: la primera considerava el joc un equivalent perfecte de l'associació lliure, i la segona en discrepava totalment.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Ehlers|nom=Wolfram|autor2=Holder|títol=Psychoanalytische Verfahren|url=https://books.google.de/books?id=WHp3J5x-K4oC&printsec=frontcover&dq=Psychoanalytische+Verfahren&hl=de&sa=X&redir_esc=y#v=snippet&q=Spiel%20eines%20Kindes&f=false|llengua=alemánalemany|coautors=|volum=I|any=2009|editorial=Klett-Cotta|lloc=Stuttgart|isbn=978-3-608-94163-0|pàgines=60}}</ref>
 
La contrapartida de l'associació lliure en la psicoanàlisi és la denominada "atenció flotant" de l'analista i consisteix que aquest escolte d'una manera atenta, però sense valorar o jutjar la rellevància dels elements del discurs de l'analitzat, sense jerarquitzar o atorgar més importància a certs continguts en detriment d'altres, això és, respectant les regles de neutralitat i abstinència.