Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Tristany i Gual»

+ ref
m (Lloc de defunció)
(+ ref)
{{FR|data=febrer de 2019}}
{{Infotaula persona}}
'''Joaquim Tristany i Gual''' ([[Mataró]], [[16 de juny]] del [[1926]] - Mataró, [[5 de juny]] de [[2021]])<ref>{{ref-web |url=https://twitter.com/confsardanista/status/1401087533472231425 |consulta=5 juny 2021 |títol=Informació |editor=Confederació Sardanista}}</ref>)<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Mor Joaquim Tristany, el compositor renovador de la sardana revessa|url=https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1981269-mor-joaquim-tristany-el-compositor-renovador-de-la-sardana-revessa.html|consulta=2021-06-05|llengua=ca|cognom=ACN}}</ref> fou un [[Sardana|sardanista]] que es va distingir en el foment de la sardana de competició, tant en tasques directives en la [[Unió de Colles Sardanistes]] com en la renovació moderna de la [[sardana revessa]].<ref name=":0" /> De formació musical autodidacta, va compondre a la vora de quatre-centes sardanes revesses.<ref>{{ref web|títol=Joaquim Tristany, al web Músics per la cobla|url=https://www.musicsperlacobla.cat/compositor.php?autor_id=580|consulta=20 de gener del 2021}}</ref>
 
== Biografia ==
Ballà sardanes a la colla ''Primavera'' el 1946, i a l'any següent començà a fer-ho a la colla sardanista mataronina ''Ilurenca'', de la qual en fou capdanser i on romangué fins al 1957. Es reincorporà al sardanisme de competició de ple el 1968, incorporant-se a la colla ''Repuntejant'', també de Mataró, com a capdanser.<ref name=som>{{ref publicació|nom=Jaume|cognom=Nonell|enllaçautor=Jaume Nonell Juncosa|títol=Joaquim Tristany i Gual, president de la U.C.S.|publicació=Som|pàgina=7-8|exemplar=núm. 34|data=febrer 1983}}</ref>
 
Durant catorze anys presidí la ''Unió de Colles Sardanistes'' (1970-1983),<ref name=":0" /> i posteriorment hi seguí vinculat en diverses responsabilitats, amb una actuació directament vinculada al foment i la pervivència del sardanisme de competició, encara que a vegades el seu entusiasme pogué causar alguna fricció personal. Treballà amb energia per la dignificació dels concursos de sardanes i perquè se'n respectessin les colles, i la seva tasca marcà profundament i decisiva el sardanisme de competició.<ref name=som/>
 
Es va distingir excepcionalment en el foment de la sardana revessa en diverses línies: primer com a revessaire de colla, i posteriorment com a compositor i renovador de la sardana revessa (a la que s'enfrontà amb mentalitat científica i que reestructurà profundament). Va intervenir molts anys en el campionat de sardanes revesses en tasques organitzatives i formatives, i com a assessor musical d'innombrables concursos individuals. La seva obra compositiva revessaire s'inicià a mitjans dels [[anys 50]] i comprèn diversos centenars de peces pròpies, més l'adaptació de revesses d'altres compositors i l'impuls a compositors novells (incloent-hi persones sense preparació musical reglada). La seva influència s'ha notat especialment en la formulació moderna en l'estructura de les revesses, que tenen una època pre-Tristany i una època post-Tristany clarament identificables. En aquest sentit, moltes de les revesses d'en Tristany es caracteritzen per una música bonica (molt sovint inspirada en peces d'altri, com ''Amics per sempre'', ''Els segadors'', ''Recordant Vic'', ''La reina de les flors'') i per la presència de cant i salt que, paradoxalment i gràcies a una formulació matemàtica molt ben resolta, no faciliten la resolució de la revessa, però que en fan la seva audició més plaent.
128.272

modificacions