Literatura britànica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -es conegut +és conegut |
Bibliografia fins segle XVIII |
||
Línia 43:
=== Anglès mitjà ===
L'interès pel rei Artur va continuar al segle XV amb ''[[La mort d'Artús|La Mort d'Artús]]'' [[Thomas Malory|(1485)]] de [[Thomas Malory]], una popular i influent recopilació d'alguns romanços artúrics francesos i anglesos. Va ser un dels primers llibres impresos a Anglaterra per [[William Caxton]].<ref>{{Ref-llibre|títol=William Caxton and English Literary Culture|url=https://books.google.es/books?hl=ca&lr=&id=tO3UAwAAQBAJ&oi=fnd&pg=PR5&dq=William+Caxton&ots=X06gJIJm5m&sig=ukAzFokLtgOpYNFBbf7Vi-X5Fkg&redir_esc=y#v=onepage&q=William%20Caxton&f=false|editorial=A&C Black|data=1991-01-01|isbn=978-1-85285-051-7|llengua=en|nom=N. F.|cognom=Blake}}</ref>
Al període medieval posterior va evolucionar una nova forma d’anglès ara coneguda com a [[anglès mitjà]]. Aquesta és la forma més primerenca comprensible per als lectors i oients moderns, encara que tingui algunes dificultats. Les [[Traduccions bíbliques en anglès mitjà|traduccions de la Bíblia en anglès mitjà]], en particular la [[Bíblia de Wycliffe]], van ajudar a establir l’anglès com a llengua literària. La ''Bíblia de Wycliffe'' és el nom que ara es dóna a un grup de [[Traduccions de la Bíblia|traduccions bíbliques]] a l’anglès mitjà que es van fer sota la direcció de [[John Wycliffe]] o sota el seu patronatge. Van aparèixer durant un període que va des del 1382 fins al 1395.<ref>{{Ref-web|títol=John Wycliffe: “The Morning Star of the Reformation” - page 1 {{!}} C.S. Lewis Institute|url=https://www.cslewisinstitute.org/John_Wycliffe_FullArticle|consulta=2021-04-03|editor=C.S. Lewis Institute|data=Winter 2012|cognom=Calhoun|nom=David B.}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=History of the Bible in English|url=https://books.google.es/books?id=cgL5JO0hm9AC&dq=John+Wycliffe+bible&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|editorial=James Clarke & Co.|data=2002|isbn=978-0-7188-9031-5|llengua=en|nom=Frederick Fyvie|cognom=Bruce|pàgines=12-23}}</ref>
''[[Piers Plowman]]'' o ''Visio Willelmi de Petro Plowman''
''Sir Gawain and the Green Knight'' és una [[novel·la de cavalleries]] [[Vers al·literatiu|al·literativa]] anglesa de finals del segle XIV. És una de les històries artúriques més conegudes, d'un tipus consolidat conegut com el "beheading game" o "joc de la decapitació". A partir de la tradició gal·lesa, irlandesa i anglesa, ''Sir Gawain'' posa de manifest la importància de l’[[honor]] i la cavalleria. En el mateix manuscrit amb Sir Gawayne es conservaven altres tres poemes, generalment acceptats com l'obra del seu autor, inclòs el complicat poema elegíac: ''[[Perla (poema)|Pearl]]''.<ref>{{Ref-web|títol=Sir Gawayne and the Grene Knight {{!}} Middle English poem|url=https://www.britannica.com/topic/Sir-Gawayne-and-the-Grene-Knight|consulta=2021-04-03|llengua=en|editor=Brittanica}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Pearl: Introduction {{!}} Robbins Library Digital Projects|url=https://d.lib.rochester.edu/teams/text/stanbury-pearl-introduction|consulta=2021-04-03|editor=TEAMS Middle English Texts - Rochester University|data=2001|nom=Sarah|cognom=Stanbury}}</ref>
Línia 96:
Altres figures importants del teatre isabelí i jacobí són [[Christopher Marlowe]] (1564-1593), [[Thomas Dekker]] (c. 1572 - 1632), [[John Fletcher]] (1579-1625) i [[Francis Beaumont]] (1584-1616). La temàtica de Marlowe és diferent de la de Shakespeare, ja que se centra més en el drama moral de l' [[Homo universalis|home renaixentista]]. La seva obra ''[[Doctor Faustus]]'' (ca 1592) tracta d’un científic i mag que ven la seva ànima al [[Diable]]. [[Beaumont i Fletcher]] són menys coneguts, però es pot concloure que van ajudar a Shakespeare a escriure alguns dels seus millors drames que van ser populars en aquella època. La comèdia de Beaumont, ''[[The Knight of the Burning Pestle]]'' (1607), satiritza la creixent classe mitjana i sobretot els ''nous rics'' .
Després de la mort de Shakespeare, el poeta i dramaturg [[Ben Jonson]] (1572–1637) va ser la principal figura literària de l'època jacobea.<ref>{{Ref-publicació|article=Ben Jonson y las artes poéticas inglesas del Renacimiento: el caso del poeta cortesano|url=https://books.google.es/books?id=T-zK3gFse-QC&pg=PA843&lpg=PA843&dq=Ben+Jonson+y+las+artes+po%C3%A9ticas+inglesas+del+Renacimiento+el+caso+del+poeta+cortesano&source=bl&ots=sPox_88EfC&sig=ACfU3U2U284fr9i3VXWPLKGe6Ax2K9GKoA&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwit8qnr-IDxAhWHxoUKHc85BekQ6AEwBHoECAIQAw#v=onepage&q=Ben%20Jonson%20y%20las%20artes%20po%C3%A9ticas%20inglesas%20del%20Renacimiento%20el%20caso%20del%20poeta%20cortesano&f=false|editorial=Laberinto|data=2002|pàgines=843–854|nom=Rafael|cognom=Vélez Núñez|publicació=Humanismo y pervivencia del mundo clásico: homenaje al profesor Antonio Fontán}}</ref> L’estètica de Jonson es remunta a l’edat mitjana i els seus personatges encarnen la [[teoria dels humors]], basada en la pràctica mèdica del moment, tot i que els tipus de [[literatura llatina]] tenien una influència similar. Les principals obres de Jonson sin ''[[Volpone]]'' (1605 o 1606) i ''[[Bartholomew Fair]]'' (1614).<ref>"Ben Jonson." ''Encyclopaedia Britannica. Encyclopaedia Britannica Online Academic Edition''. Encyclopædia Britannica Inc., 2012. Web. 20 September 2012. http://www.britannica.com/EBchecked/topic/127459/Ben Jonson.</ref>
Les [[Joc de venjança|obres de venjança]], eren un estil de teatre popular d'arrel jacobea, que havia estat popularitzada anteriorment per [[Thomas Kyd]] (1558-94), i després desenvolupada per [[John Webster]] (1578-1632) al segle XVII. Les obres més famoses de Webster són ''[[The White Devil]]'' (1612) i ''[[The Duchess of Malfi]]'' (1613).<ref>{{Ref-llibre|títol=The Cambridge Companion to Shakespeare and Contemporary Dramatists|url=https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=0WWP2GhL6ZkC&oi=fnd&pg=PR9&dq=Thomas+Kyd+John+Webster&ots=hMw6J6buse&sig=rF8u9xmoefmEcTV7zKUwU0UkOPY&redir_esc=y#v=onepage&q=Thomas%20Kyd%20John%20Webster&f=false|editorial=Cambridge University Press|data=2012-10-11|isbn=978-0-521-76754-5|llengua=en|nom=A. J.|cognom=Hoenselaars|nom2=Ton|cognom2=Hoenselaars}}</ref> Altres tragèdies de venjança les trobem en ''[[The Changeling]]'' escrita per [[Thomas Middleton]] i [[William Rowley]] .
==== Poesia ====
Línia 104:
Shakespeare també va popularitzar el [[sonet]] anglès, que va fer canvis significatius en el model de [[Francesco Petrarca|Petrarca.]] Una col·lecció de 154 [[Sonets de Shakespeare|sonets]], que tracten temes com el pas del temps, l'amor, la bellesa i la mortalitat, es van publicar per primera vegada a principis del 1609.
A més de Shakespeare, els principals poetes de principis del segle XVII formaven part del grup de [[poetes metafísics]] com [[John Donne]] (1572–1631) i [[George Herbert]] (1593–1633). La poesia metafísica va estar Influenciada pel [[barroc]] continental i prengué com a tema tant el [[misticisme]] com l’erotisme cristians. La poesia metafísica de Donne utilitza figures no convencionals o “poc poètiques”, com una brúixola o un mosquit, per aconseguir efectes sorpresa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Verse and Poetics in George Herbert and John Donne|url=https://books.google.es/books?id=ir6XCwAAQBAJ&dq=Verse+and+Poetics+in+George+Herbert+and+John+Donne&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Routledge|data=2016-02-17|isbn=978-1-317-00243-7|llengua=en|nom=Frances|cognom=Cruickshank}}</ref>
[[George Chapman]] (? 1559-? 1634) va ser un reconegut dramaturg que és recordat sobretot per la seva traducció el vers 1616 de la [[Ilíada]] i [[Odissea]] d'[[Homer]] al vers anglès. Aquesta va ser la primera traducció completa de tots dos poemes a la llengua anglesa i va tenir una profunda influència en el futur de la literatura nacional anglesa.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Mystification of George Chapman|url=https://books.google.es/books?id=0tuZldm6KQQC&dq=George+Chapman&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Duke University Press|data=1989|isbn=978-0-8223-0937-6|llengua=en|nom=Gerald|cognom=Snare}}</ref>
==== Prosa ====
El filòsof [[Francis Bacon]] (1561-1626) va escriure la [[novel·la utòpica]] ''[[La Nova Atlàntida|Nova Atlantida]]'' i va concebre la frase "El ''[[Scientia potentia est|coneixement és poder]]''". [[Francis Godwin]] (1638) en ''[[The Man in the Moone]]'' relata un [[viatge imaginari]] a la lluna, per la qual cosa, des de la perspectiva actual, es considera la [[Història de la ciència ficció|primera obra de ciència ficció]] en la literatura anglesa.<ref>{{Ref-notícia|autor=Stephen Bates|url=https://www.theguardian.com/books/2011/mar/24/science-fiction-exhibition-british-library?INTCMP=ILCNETTXT3487|títol=Ride a goose to the moon: the British Library's SF odyssey|diari=Guardian|data= 1 gener 2013|access-date= 6 gener 2013}}</ref>
Amb la [[Reforma Protestant|Reforma protestant]], la traducció de la [[litúrgia]] i la Bíblia a les llengües vernacles va proporcionar nous models literaris. El ''[[Llibre de l'oració comuna|Llibre de l'Oració Comuna]]'' (1549) i la versió autoritzada de la ''[[Bíblia del rei Jaume|Biblia del rei Jaume]]'' van tenir una gran influència. ''La Bíblia del rei,'' va ser un dels projectes de traducció més grans de la història de l’anglès fins aquell moment. Es va iniciar el 1604 i va acabar el 1611. Les [[traduccions bibliques a l'anglès]] van continuar des dels idiomes originals, començant per l'obra de [[William Tyndale]]. tenint en compte que les traduccions anteriors s'havien basat en la [[Vulgata]]. L'obra de Tyndale es va convertir en un estàndard de l’ [[Església d'Anglaterra|Església d’Anglaterra]] i alguns la consideren una de les millors obres literàries de tots els temps.<ref>{{Ref-publicació|article=Historia de un traductor, prologuista y anotador: Tyndale y los primeros pasos de La Biblia en inglés|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2339129|publicació=Estudios humanísticos. Filología|data=2007|issn=0213-1382|pàgines=121–147|exemplar=29|nom=Juan J. Lanero|cognom=Fernández}}</ref>
=== Final del Renaixement: 1625–1660 ===
Línia 120:
[[John Milton]] (1608-74) és un dels més grans poetes anglesos, que va escriure en un moment de debat religiós i convulsions polítiques. Generalment és vist com l’últim gran poeta del Renaixement anglès, tot i que els seus principals poemes èpics van ser escrits en el període de la Restauració, inclòs el ''[[El Paradís perdut]]'' (1671). Entre aquests, hi ha ''[[L'Allegro]]'', 1631; ''[[Il Penseroso]]'', 1634; ''[[Comus]]'' (una màscara), 1638; i ''[[Lycidas (poesia)|Lycidas]]'', (1638). Les seves principals obres posteriors són ''[[Paradise Regained]]'', 1671 i ''[[Samson Agonistes]]'', 1671. Les obres de Milton reflecteixen profundes conviccions personals, una passió per la llibertat i l’autodeterminació, amb les qüestions urgents i les turbulències polítiques del seu moment. A l'escriure en anglès, llatí i italià, va aconseguir renom internacional ja durant la seva vida. La seva cèlebre ''[[Areopagitica]]'' (1644), escrita per condemnar la [[censura prèvia]] a la publicació, es troba entre les defenses més influents i apassionades de la història de la [[Llibertat d'expressió|llibertat d’expressió]] i la [[llibertat de premsa]]. La biografia de [[William Hayley]] el 1796 el va anomenar el "millor autor anglès",<ref>McCalman 2001 p. 605.</ref> i continua sent considerat "com un dels escriptors més importants en llengua anglesa".<ref>''Contemporary Literary Criticism'', [http://www.enotes.com/literary-criticism/milton-john "Milton, John – Introduction"]</ref>
[[Fitxer:John Milton - Project Gutenberg eText 13619.jpg|miniatura|[[John Milton]]. El seu [[poema èpic]] religiós ''[[El Paradís perdut]]'' es va publicar el 1667.]]
La traducció de l'obra ''[[Gargantua i Pantagruel]]'' de [[François Rabelais]] a l'anglès per part de [[Thomas Urquhart]] (1611–1660) se l'ha descrit com "la traducció escocesa més gran des dels ''Eneados de'' Gavin Douglas".<ref>{{Ref-publicació|article=Sir Thomas Urquhart's Translation of Rabelais|url=https://scholarcommons.sc.edu/ssl/vol31/iss1/12|publicació=Studies in Scottish Literature|data=1999-01-01|issn=0039-3770|volum=31|exemplar=1|nom=Roger|cognom=Craik}}</ref>
== La Restauració: 1660-1700 ==
Línia 126:
La [[Restauració anglesa|Restauració de la monarquia]] del 1660 va iniciar un nou impuls per a la literatura, tant en la celebració de la nova cort mundana i lúdica del rei, com la seva reacció contrària. Els teatres d'Anglaterra van tornar a obrir després d'haver estat tancats durant la protecció d' [[Oliver Cromwell]], i el [[puritanisme]] va perdre el seu impuls. En conseqüència, la impactant [[Comèdia de la Restauració]] es va convertir en un gènere popular. Aquesta comèdia feia referència a les [[comèdia|comèdies]] angleses escrites i representades durant [[Restauració anglesa|la restauració anglesa]] del 1660 al 1710.<ref name="George Henry Nettleton p. 149">George Henry Nettleton, Arthur, ''British dramatists from Dryden to Sheridan'' p. 149.</ref> A més, va permetre a les dones actuar a l’escenari per primera vegada.
La [[restauració de la monarquia a Irlanda]] va permetre a Ogilby reprendre el seu càrrec de Mestre dels Revels, i obrir el primer [[Theatre Royal, Dublín|Teatre Royal a Dublín]] el 1662 a Smock Alley. El 1662 [[Katherine Philips]] va anar a [[Dublín]] on va completar una traducció de ''[[Mort de Pompeu|Pompée]]'' de [[Pierre Corneille]], produïda i impresa amb gran èxit el 1663 al Smock Alley Theatre tant a Dublin com a Londres.<ref>{{Ref-publicació|article=Katherine Philips traductora de Saint-Amant y Corneille|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3275207|publicació=Hikma: estudios de traducción = translation studies|data=2008|issn=1579-9794|pàgines=137–154|exemplar=7|nom=Angeles|cognom=Garcia Calderón}}</ref> Tot i que altres dones havien traduït o escrit drames, la seva traducció de Pompeu va obrir nous camins com la primera versió rimada d’una tragèdia francesa en anglès, i la primera obra de teatre en anglès escrita per una dona que es representava a l’escenari professional. [[Aphra Behn]], va ser una de les dones escriptores que es conexien del grup " [[The fair triunvirate of wit]]". Va comptar amb una nombrosa obra de teatre i se la considera com una de les primeres escriptores professionals angleses. El seu major èxit dramàtic va ser ''[[The Rover]]'' (1677).<ref>{{Ref-publicació|article=Aproximación a la figura de Aphra Behn: su poesía amorosa|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5777480|publicació=Alfinge: Revista de filología|data=2015|issn=0213-1854|pàgines=129–149|exemplar=27|nom=Balbina Prior|cognom=Barbarroja}}</ref>
=== Poesia ===
Línia 137:
=== Prosa ===
Els [[Diari personal|diaris personals]] de [[John Evelyn]] (1620-1706)<ref>{{Ref-llibre|títol=John Evelyn: Living for Ingenuity|url=https://books.google.es/books?id=DTU5m66sEPcC&dq=John+Evelyn&lr=&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Yale University Press|data=2006-01-01|isbn=978-0-300-11227-6|llengua=en|nom=Gillian|cognom=Darley}}</ref> i [[Samuel Pepys]] (1633-1703)<ref>{{Ref-llibre|títol=Samuel Pepys: The Unequalled Self|url=https://books.google.es/books?id=OuPdfvJmzGwC&dq=Samuel+Pepys&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Penguin Books Limited|data=2003-07-03|isbn=978-0-14-191031-4|llengua=en|nom=Claire|cognom=Tomalin}}</ref> representaven la vida quotidiana i l'escena cultural de Londres de l'època. Les seves obres es troben entre les [[Font primària|fonts primàries]] més importants del període de la [[Restauració anglesa|Restauració a Anglaterra]] i consisteixen en [[Testimoni (dret processal)|testimonis presencials]] de molts grans esdeveniments, com la [[Gran plaga de Londres|Gran Pesta de Londres]] (1644–5) i el [[Gran incendi de Londres|Gran Incendi de Londres]] (1666).
La publicació de ''[[The Pilgrim's Progress]]'' (Part I: 1678; 1684) va refrendar al predicador [[Puritanisme|purità]] [[John Bunyan]] (1628-88) com a escriptor destacat.<ref>{{Ref-llibre|títol=Pilgrim's Progress, Puritan Progress: Discourses and Contexts|url=https://books.google.es/books?id=ZGkcyQCitkYC&dq=The+Pilgrim's+Progress&lr=&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=University of Illinois Press|data=1993|isbn=978-0-252-01894-7|llengua=en|nom=Kathleen M.|cognom=Swaim}}</ref> El progrés de ''Pilgrim, de'' Bunyan, és una [[al·legoria]] de la salvació personal i una guia per a la vida cristiana. Bunyan escriu sobre com l'individu pot superar les temptacions de la ment i del cos que amenacen la condemna. El llibre està escrit en una narrativa senzilla i mostra influència tant del drama com de la biografia, i d'una consciència de la gran tradició al·legòrica que es troba en [[Edmund Spenser]] .<ref>{{Ref-llibre|títol=Edmund Spenser: A Life|url=https://books.google.es/books?id=ErS6BwAAQBAJ&dq=Edmund+Spenser&lr=&hl=es&source=gbs_navlinks_s|editorial=Oxford University Press|data=2014-10-21|isbn=978-0-19-870300-6|llengua=en|nom=Andrew|cognom=Hadfield}}</ref>
== Segle XVIII ==
| |||