Bartomeu Xiberta i Roqueta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 12:
'''Baldiri Xiberta''' havia nascut a Santa Coloma de Farners, als deu anys començà a estudiar al seminari menor dels [[Carmelites de l'Antiga Observança]] d'[[Olot]]. Tres anys més tard marxà a [[Onda]], on continuà estudiant al convent i ingressà a l'[[Orde del Carmel]] calçat; professà en 1913, canviant el seu nom pel de '''Bartomeu Fanti'''. Va cursar filosofia i, al convent de [[Caudete]], teologia, ordenant-s'hi [[diaca]]. Continuà estudiant a [[Roma]], on fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de [[1919]] i fou deixeble de [[Maurice de la Taille]] i Franz Ehrbe, que dirigí la seva tesi doctoral ''Clavis Ecclesiae'' (1922), que tingué ressò a tot Europa i anticipà el pensament eclesiològic de la constitució ''Lumen gentium'' del [[Concili Vaticà II]], quaranta anys posterior. Es dedicà a la docència en teologia a la [[Universitat Gregoriana de Roma]] fins que el 1937 fou expulsat d'Itàlia per [[Mussolini]], anant a viure als [[Països Baixos]] i, del 1939 al 1947, a [[Olot]].
Va redescobrir i revaloritzar els mestres carmelitans medievals, sobre els que publicà ''De scriptoribus scholasticis s. XIV ex Ordine Carmelitarum'' (Lovaina 1932) i ''Guiu de Terrena carmelita de Perpinyà'' (Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1932), important contribució a la història de la filosofia catalana medieval. Com a teòleg, havia estat influït per [[Matthias Joseph Scheeben]] i, després, pels sants pares grecs; tanmateix, el seu pensament fou eminentment personal. En destaquen els estudis sobre la Penitència, exposats a la tesi ''Clavis Ecclesiae'', i sobre les doctrines cristològiques: ''Tractatus de verbo incarnato'' (Madrid, 1954), ''El yo de Jesucristo'' (1954), ''Conflicto entre dos cristologias'' (Barcelona, 1954). Va compilar un recull de fonts per a l'estudi de la cristologia<ref>{{Ref-publicació|cognom=Carreras i Caballé|nom=Pere|article=La cristologia de Bartomeu M. Xiberta|publicació=Revista catalana de teologia|url=https://www.raco.cat/index.php/RevistaTeologia/article/view/329105/428251|data=2017|pàgines=151-170|volum=vol. 42|exemplar=núm. 1|issn=0210-5551
Va ésser un dels grans restauradors de la intel·lectualitat catalana catòlica dels anys vint i trenta del {{segle|XX}}, com [[Carles Cardó]], [[Ignasi Casanoves]] o [[Miquel d'Esplugues]]. Era membre de l'Acadèmia Romana de Sant Tomàs i d'altre entitats acadèmiques, com l'[[Institut d'Estudis Catalans]], la [[Societat Filosòfica de Catalunya]], la [[Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona]] o l'[[Estudi General Lul·lià]] de Mallorca. Consultor de la Sagrada Congregació de Sagraments i membre de la Comissió Preparatòria del [[Concili Vaticà II]], en el que fou perit i participà activament.
| |||