Gibons: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Etiqueta: editor de codi 2017
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 163:
 
Els gibons es distribueixen bàsicament pel Sud-est d'Àsia. El seu rang s'inicia des del [[Brahmaputra |riu Brahmaputra]], passant per [[Bangla Desh]], la majoria dels estats de nord-est de [[Índia]] i [[Birmània]]; travessa els rius [[Salween]] i [[Riu Mekong |Mekong]] passant per [[Tailàndia]], [[Cambodja]], [[Laos]] i [[Vietnam]]), passant pel [[riu Vermell (Àsia) |riu Vermell]] fins al sud de [[República Popular de la Xina |Xina]]. Cap al sud-est el rang es projecta cap a les [[illes de la Sonda|illes de Sonda]], el sud de la [[península de Malacca]] fins a [[Sumatra]] i les illes [[Illes Mentawai | Mentawai]], [[Java (illa) | Java]] i Borneo. <ref name = Grzimek210/> El rang de distribució del gibó de cresta negra (''[[Nomascus concolor]]'') s'endinsava bastant en territori xinès, arribant fins i tot fins al nord del [[riu Groc]] i molt al nord del [[Iang-Tsé]] fa uns mil anys. Des de llavors, aquest rang de distribució s'ha anat contraient de mica en mica fins a l'extrem sud de la Xina. <ref name = Grzimek210/>
 
== Estat de conservació ==
[[imatge: Hoolock hoolock 002.jpg | miniatura| Femella de gibó hoolock occidental (''[[Hoolock hoolock]]''). L'espècie està inclosa en la publicació biennal ''[[Els 25 primats més amenaçats del món|Els 25 primats en major perill del món]]'', 2008-2010.]]
 
Totes les espècies de gibons i el siamang es troben [[Espècie amenaçada |amenaçades]] d'extinció i en la mesura que la població d'humans continuï el seu increment en el sud-est d'Àsia, la [[Destrucció d'hàbitat |pèrdua d'hàbitat]] i fragmentació de la mateixa a causa de la desforestació seguirà en augment. Per exemple, el gibó de mans blanques de Yunnan (''[[Hylobates lar yunnanensis]]''), una subespècie de ''H. lar'', ha desaparegut de tot el sud de la Xina, mentre que el gibó platejat (''Hylobates moloch'') ocupa només el 2% de la seva distribució original i no compta amb més de 250 individus adults, igual que el gibó de Hainan (''[[gibó negre de Hainan]]'') del qual es coneixen només 17 individus. <ref name = conservation> {{ref_web | url = http://www.conservation.org/learn/biodiversity/species/profiles/more_primates/lesser_apes/Pages/overview.aspx|autor= | títol = Lesser Apes | obra = Conservation Internacional | idioma = anglès | any = | mes = | pàgines = | consulta= 13 d'agost de 2011}} </ref>
 
A part de la desaparició del seu hàbitat, diverses espècies són caçades amb freqüència per la seva carn i per a ser usades com a ingredient medicinal, o capturats vius per a ser venuts com [[Animal de companyia |mascotes]] o per ser exhibits en [[zoològic]]s. El [[Comerç d'animals salvatges |comerç il·legal]] de gibons vius és un mercat lucratiu en el qual un individu jove pot costar entre [[Dòlar dels Estats Units | USD]] 10-500 en el mercat negre; però en arribar a l'edat adulta amb freqüència són abandonats. <ref> {{cita publicació | url = http://cpasru.nl/node/2547 | autor = Cheyne, SM | títol = Challenges and opportunities of primate rehabilitation - Gibbons as a case study| idioma = anglès | publicació = Endangered Species Research | volum = 9 | nombre = | any = 2009 | mes = | pàgines = 159-165 | doi =}} </ref> El 2005 es va publicar un informe, el qual revelava que almenys 559 gibons i orangutans es van comercialitzar il·legalment a [[Indonèsia]] entre 1994 i 2003, tot i que el seu tràfic està penalitzat amb presó i multes. <ref> {{ref_web | url = http://www.conservation.org/FMG/Articles/Pages/the_gibbon_trade.aspx | autor = | títol = The Gibbon Trade | obra = Conservation Internacional | idioma = anglès | data = novembre de 2007 | pàgines = | consulta= 13 d'agost de 2011}} </ref> Algunes espècies com el gibó de mans blanques i els gibons hoolock es cacen per la seva carn i per a ser usats en medicines tradicionals, a més de la caça per part de poblacions natives. <ref> {{ref_web | url = http://pin.primate.wisc.edu/factsheets/entry/lar_gibbon/cons | autor = Gron, KJ | títol = Primat Factsheets: Lar Gibbon (''Hylobates lar'') Conservation | obra = Wisconsin Primat Research Center | idioma = anglès | data = novembre de 2010 | pàgines = | consulta= 13 d'agost de 2011}} </ ref> <ref> {{ref_web | url = http://pin.primate.wisc.edu/factsheets/entry/lar_gibbon/cons | autor = Gron, KJ | títol = Primat Factsheets: Primat Factsheets: Hoolock Gibbon (''Hoolock'') Conservation | obra = Wisconsin Primat Research Center | idioma = anglès | data = agost de 2008 | pàgines = | consulta= 13 d'agost de 2011}} </ref>
 
El 2008, a la [[Llista Vermella de la UICN]] es catalogava al gibó de cresta negra (''[[Nomascus concolor]]''), el gibó platejat (''[[Hylobates moloch]]''), el gibó de cresta negra oriental (''[[Nomascus nasutus]]'') i el gibó de galtes blanques del nord (''[[gibó de galtes blanques septentrional]]'') com [[En perill crític|espècies en perill crític d'extinció]]; el gibó àgil de Borneo (''[[gibó de barba blanca]]''), el gibó de mans blanques (''[Hylobates lar]]''), el gibó de mans negres (''[[Hylobates agilis]]''), el gibó de Müller de Borneo (''[[Hylobates muelleri]]''), el gibó de cresta negra (''[[Hylobates pileatus]]''), el gibó de Kloos (''[[gibó de Kloss]]''), el gibó hoolock occidental (''[[Hoolock hoolock]]''), el siamang (''[[siamang]]'') i el gibó de galtes beix (''[[Nomascus gabriellae]]'') com a espècies [[Espècie en perill d'extinció |en perill d'extinció]]. Finalment, només al gibó hoolock oriental (''[[Gibó huloc oriental]]'') se'l cataloga com a [[espècie vulnerable]]. <ref name = iucnsearch> {{ref_web | url = http://www.iucnredlist.org/apps/redlist/search/quick?x=0&y=0&species=true&subspecies=true&stocks=false&text=Hylobatidae|any=2011 | títol = Hylobatidae | obra = Llista Vermella de la UICN | editorial = Unió Internacional per a la conservació de la Natura | consulta = 15 d'agost de 2011}} </ref>
 
L'espècie gibó de Hainan (''gibó negre de hainan'') va ser inclosa en la publicació biennal ''[[Els 25 primats més amenaçats del món|Els 25 primats en major perill del món]] '', 2016-2018. <ref name = Schwitzer> {{cita publicació | cognoms-editor = Schwitzer | nom-editor = C. | cognoms-editor2 =Mittermeier | nom-editor2 = R.A. | cognoms-editor3 = Rylands | nom-editor3 = A.B. | cognoms-editor4 = Chiozza | nom-editor4 = F. | cognoms-editor5 = Williamson | nom-editor5 = E.A. | cognoms-editor6 = Macfie | nom-editor6 = E.J. | cognoms-editor7 = Wallis | nom-editor7 = J. | cognoms-editor8 = Cotton | nom-editor8 = A. | altres = Il·lustrat per S.D. Nash | any = 2017 | títol = Primats in Peril: The World 's 25 Most Endangered Primats 2016-2018 | editorial = IUCN / SSC Primat Specialist Group (PSG), International Primatological Society (IPS), Conservation International (CI) i Bristol Zoological Society, Arlington, VA | pàgines = i-iv; 1-107 | isbn = 978-0-692-96094-3 | url = http://static1.1.sqspcdn.com/static/f/1200343/27784415/1513890513360/Primates_in_Peril_2016-2018.pdf | format = PDF}} </ref>
 
== Referències ==