Cistell: diferència entre les revisions

Un '''cistell''' és un recipient portàtil fet de [[Canya (planta)|canyes]], [[vímet]], [[margalló]], o d'altres [[fibra vegetal|plantes fibroses]], entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la sevaseua llargària.<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= | article = Entre vímets i joncs | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 110 |data = novembre 2011 | pàgines = p. 22 |issn = 1695-2014}}</ref>

Els objectes més antics de cistelleria sonsón delde 6.000l'any 6000&nbsp;aC i han estat descoberts a [[Jarmo]], a l'Iraq, i delde 5.000l'any 5000&nbsp;aC a la [[Governació d'el Faium]] ([[Egipte]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=The illustrated encyclopedia of mankind: Man the craftsman. Architectur. Costume. Art of the body. Music, dance and communication |volum=vol.17 |url= |llengua=anglès |editorial=Marshall Cavendish |data=1978 |pàgines=2167 |isbn=0856854719}}</ref> No obstant això, atèsatés que aquests objectes han estat fets de materials biodegradables, són rars de trobar. La sevaseua conservació en el temps està vinculada a condicions molt particulars, per exemple: sequedat a Egipte o al contrari, medi [[anaeròbic]] com ara, [[torbera|torberes]], o en llacs ([[Banyoles]]). També es troben rastres de cistelleries impreses sobre la ceràmica, el trenat que serveix de suport per a aglutinar l'argila i donar-hi forma.

Els cistellers són lesels personesartesans que tenenels l'ofici de fer cistells, un ofici que s'ha perdutfabriquen. desDes de les últimes dècades del {{segle|XX}}. De cistellers, a casa nostra, en queden pocs, i tenen la missió de posar tot el mestratge al servei de fer sobreviure unaquest ofici, enha competiciódisminuït ambfins lesquasi produccionsdesaparèixer. seriades i a bon preu que ens arriben dels països orientals, molt destresActualment en laqueden confecciópocs d'aquestaaquests artesaniaartesans. Era un ofici ben estès fins no fa gaires decennis, quan l'ús del plàstic va estendre's, i substituísubstituint els preciosos coves i cistells per objectes despersonalitzats que jatenen feien el fet. En pocs anys van relegar els soferts cistells de tota la vida aactualment un paper secundari, si no van anar a parar a les golfes de lesús casesmarginal.<ref name=cistellebarc>{{ref-web|url=http://culturapopular.bcn.cat/ca/ambits-festius/art-popular/cistellers|consulta=3 gener 2015|títol=Cistellers|obra=Cultura popular de Barcelona|editor=Ajuntament de Barcelona}}</ref>

ElAquest de cistellerofici és un ofici totalment manual. No hi ha cap mena de suport mecànic i l'utillatge es redueix a eines molt rudimentàries. Són les mans de l'artesà que, amb moviments precisos i repetitius i molta tècnica, van teixint i van donant a l'objecte la forma adient a l'ús que ha de tenir. Actualment, la cistelleria també ha despertat l'interès de gentpersones que, trenant vímets i afaiçonant coves i cistells, hahan descobert una activitat d'artesania de lleure que li permet de desenvolupar lai creativitatcreativa.<ref name=cistellebarc/>

Tradicionalment es pela amb una vara doblegada del mateix salze, primer es pela la part més grossa del brot i després, agafant d'ella, la resta de la branca. Segons les zones es cou primer, per a pelar-lo, ésla a dir,tija es posacou posant-lo a remull dins d'una caldera o es deixa en llocs deld'un riu on corricórrega l'aigua, quedant totalment submergit; el temps d'arremull depèndepén del gruix. D'una manera o altra s'ha de deixar eixugar totalment i alçar-lo fins a la sevaseua utilització. És important que la longitud de totes les varetes a utilitzar siga molt similar, i que s'alfarrassinalfarrassen les varetes que es necessitaran, perquè s'hauran de deixar en remull unes hores per aconseguir que siguines elàstiquespuguen itreballar nosense que es parteixin en treballar-lestrenquen.

Se seleccionen sis o huit varetes grosses (aquesta explicació és amb 6sis varetes per a la base), les quals es tallen per la part més grossa tenint una longitud un poc més llarga del que serà la base del cistell. A la meitat d'elles es farà un tall longitudinal a la part central, d'un parell de centímetres, per aquest tall es passaran les altres 3tres, formant una creu. En cas que les branques no siguen gaire grosses no cal fer aquest tall. S'agafen, per exemple amb un cordill de ràfia o fil de colomer, i es comença a trenar amb tres vares per la part més prima, entrellaçant-les al voltant dels 16setze caps per anar separant-los. Una vegada acabat el cul es neteja de puntes retallant-les no molt a la vora, perquè després ens servirà per a reforçar la base.

Després s'ha de seleccionar 36trenta-sis varetes per començar a pujar el que seran els pilars del cistell. Primer es tallen per la part grossa en bisell per a inserir-les per dins de l'entrellaçat, una a cada costat dels caps, i en caps enfrontats s'insereixen dues a cada costat formant el que esdevindrà la part de la nansa (es poden inserir per la nansa quan la paret o cos ja estiguiestigua teixit, però d'aquesta manera serà més fort el cistell). S'uneixen totes les varetes en un ram i ja comença a pujar, primer amb un trenat doble o triple, en la base per a reforçar el cul i la zona o doblegant les varetes que fan de pilar i a la vegada que serveixiservesca per a tapar els caps.

Quan s'hagihaja arribat a l'altura desitjada, es farà la nansa. Estarà formada per la perllongació de les vares que neixen del fons i les afegides anteriorment. Es realitza un trenat girant a la vegada i s'insereix a l'altre costat. Primer dos caps cap a un costat, i de l'altre costat un altre que acaba trenant-se amb aquests. Aquesta és la tasca més difícil, juntament amb el trenat final, pel vorell per a reforçar i amagar les varetes amb les quals s'haurà anat treballant.