Viquipèdia

Terratrèmol de Lisboa de 1755: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m neteja i estandardització de codi
m Revisió fins "Efectes sobre la societat"
Línia 1:
{{Infotaula esdeveniment}}
El '''terratrèmol de Lisboa de 1755''', també conegut com el '''gran terratrèmol de Lisboa''', va afectar [[Regne de Portugal|Portugal]], la [[península Ibèrica]] i el [[Magrib|nord-oest d’Àfrica]] el matí del dissabte 1 de novembre, [[Tots Sants|Festa de Tots Sants]], cap a les 09:40 hora local.<ref>Belo, André. [http://www.brown.edu/Departments/Portuguese_Brazilian_Studies/ejph/html/issue4/html/belo_main.html Between History and Periodicity: Printed and Hand-Written News in 18th-Century Portugal] ''e-JPH, Vol.2, number 2, Winter 2004''</ref> En combinació amb [[Foc|incendis]] posteriors i un [[tsunami]], el terratrèmol va destruir gairebé totalment [[Lisboa]] i les zones adjacents. Els [[Sismologia|sismòlegs]] estimen avui que el terratrèmol de Lisboa va tenir una magnitud d'almenys 8,4 <ref name="volcanocafe_2016-05-06">{{Ref-web|títol=The Lisbon Earthquake|url=https://www.volcanocafe.org/the-lisbon-earthquake/|data=2016-05-06|obra=VolcanoCafe|llengua=en-GB|consulta=2020-05-23}}</ref> en l' [[escala sismològica de magnitud de moment]], amb el seu [[epicentre]] a l' [[Oceà Atlàntic]] al voltant de 200 km oest-sud-oest del [[Cap de São Vicente|cap de Säo Vicente]] i uns 290 km sud-oest de Lisboa. Cronològicament va ser el tercer terratrèmol conegut a gran escala que va assolar la ciutat (n’hi havia hagut un el 1321 i un altre el [[terratrèmol de Lisboa de 1531|1531]] ). Les estimacions situen el nombre de morts només a Lisboa entre 30.000 i 50.000 persones, <ref name="volcanocafe_2016-05-06" />Amb tot, estudis recents situen la xifra de 12.000 que va ocasionar el terratrèmol només a la ciutat de Lisboa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de noviembre de 1755)|url=https://www.ign.es/web/resources/sismologia/publicaciones/EfectosEspanaterremotoLisboa.pdf|data=2001|isbn=978-84-95172-26-6|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares|nom2=Fernando|cognom2=Rodríguez de la Torre|pàgines=29}}</ref> Aquesta catàstrofe natural es va convertir perpo en un dels [[Llista de terratrèmols de més magnitud|terratrèmols més mortals de la història]] .<ref>{{Ref-web|títol=Jordi Creus i la història del terratrèmol que va destruir Lisboa|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-mati-de-catalunya-radio/jordi-creus-i-la-historia-del-terratremol-que-va-destruir-lisboa/audio/1083498/|consulta=2021-06-06|llengua=ca|nom=|cognom=|editor=Catalunya Ràdio|data=03/11/2020}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=El terratrèmol de Lisboa del 1755: entrevista amb Josep Batlló|url=https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/en-guardia/el-terratremol-de-lisboa-del-1755/audio/1103556/|consulta=2021-06-06|llengua=ca|nom=Catalunya|cognom=|editor=Catalunya Ràdio - En Guàrdia !|data=06/06/2021}}</ref>
 
El terratrèmol va accentuar les tensions polítiques a Portugal i va alterar profundament les [[Imperi Portuguès|ambicions colonials]] del país. L'esdeveniment va ser àmpliament discutit i comentat pels [[Filosofia|filòsofs]] de la [[Il·lustració]] europea, i va inspirar grans desenvolupaments en la [[teodicea]] del moment.. Pel fet d'haver estat el primer terratrèmol que es va estudiar científicament pels seus efectes en una àmplia zona, es considera que va donar lloc al naixement de la [[sismologia]] moderna i [[Enginyeria antisísmica|l'enginyeria antisísmica]] .
 
== Terratrèmol i tsunami ==
[[Fitxer:1755 Lisbon earthquake.jpg|miniatura|Gravat en coure de 1755 que mostra [[Lisboa]] en flames i un [[tsunami]] destrueix els vaixells del port|259x259px|esquerra]]
El terratrèmol va ocórrer el matí de l'1 de novembre de 1755, dia de [[Tots Sants]] . Els informes contemporanis afirmen que el terratrèmol va durar entre tres i mig i sis minuts, provocant fissures de 5 metres d'ample al centre de la ciutat. Els supervivents van córrer cap a l'espai obert dels molls per protegir-se i van observar com el mar retrocedia, revelant una plana de fang plena de càrrega perduda i naufragis. Aproximadament 40 minuts després del terratrèmol, un [[tsunami]] va engolir el port i la zona del centre, precipitant-se pel riu [[Tajo]] <ref>Viana-Baptista MA, Soares PM. [http://tsunamisociety.org/STHVol24N5Y2006.pdf#page=28 Tsunami propagation along Tagus estuary (Lisbon, Portugal) preliminary results.] ''Science of Tsunami Hazards'' 2006; 24(5):329</ref> "''tan ràpid que diverses persones muntant a cavall&nbsp;... es van veure obligats a galopar el més ràpid possible als terrenys superiors per por de deixar-se emportar'' ". El van seguir dues ones més. Esque van enderrocarapagar espelmes en cases i esglésies de tota la ciutat durant elaquell dia de Tots Sants i vanque provocarprovocaren un incendi que es va convertirconvertit en una [[tempesta de foc]] que va cremar la ciutat durant hores, asfixiant persones en un radi de fins a 30 metres deldels focincendis.<ref>{{Ref-web|url=https://www.npr.org/2015/11/02/454051690/this-gulf-of-fire-examines-the-lisbon-portugal-earthquake-in-1755|títol='This Gulf Of Fire' Examines The Lisbon, Portugal, Earthquake In 1755|editor=NPR|data=2 November 2015}}</ref>
[[Fitxer:Lissabon-2.jpg|miniatura|Una representació del terratrèmol de Lisboa de 1755 vist des de l'altre costat del riu Tajo per [[Jurema Oliveira]]|260x260px]]
Lisboa no va ser l'única [[Portugal|ciutat portuguesa]] afectada per la catàstrofe. A tot el sud del país, en particular a l' [[Algarve]], la destrucció va ser desenfrenada. El tsunami va destruir algunes fortaleses costaneres de l'Algarve i, a nivells inferiors, va arrasar divresos nuclis habitats. Gairebé totes les ciutats i pobles costaners de l'Algarve van resultar molt danyats, excepte [[Faro]], que estava protegida pels bancs sorrencs de [[Ria Formosa]] . A [[Lagos (Portugal)|Lagos]], les onades van arribar a la part superior de les muralles de la ciutat. Altres ciutats de diferents regions portugueses, com [[Peniche]], [[Cascais]] i fins i tot [[Covilhã]], (que es troba a prop de la [[Serra da Estrela]], al centre de l’interior de Portugal), van ser visiblement afectades pel terratrèmol, el tsunami o totes dues. Les onades de xoc del terratrèmol van destruir part de les muralles del castell de Covilhã i les seves grans torres, i van danyarfent diversosmalbé altres edificis a [[Cova da Beira]], <ref>{{Ref-web|títol=Muralhas da Cidade da Covilhã {{!}} www.visitportugal.com|url=https://www.visitportugal.com/pt-pt/NR/exeres/904B49FD-EB0B-4CA0-BD69-2E7F265C0FC9|obra=www.visitportugal.com|consulta=22 May 2021}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=O terramoto de 1755 ao redor da Gardunha|url=https://www.jornaldofundao.pt/opiniao/o-terramoto-de-1755-ao-redor-da-gardunha/|editor=Jornal do Fundão|consulta=22 May 2021}}</ref>.
 
En territori espanyol va causar nombrosos desperfectes en diverses ciutats així com desperfectes a diversos punts d'Espanya. Al poble de [[Còria|Coria]] ([[Càceres|Cáceres]]) es van comptabilitzar nombrosos morts per la caiguda de la torre de la catedral.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de noviembre de 1755)|url=https://www.ign.es/web/resources/sismologia/publicaciones/EfectosEspanaterremotoLisboa.pdf|data=2001|isbn=978-84-95172-26-6|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares|nom2=Fernando|cognom2=Rodríguez de la Torre|pàgines=31}}</ref> Mes importants van ser les xifres de morts a causa de les indundacions provocades pel tsunami. Les poblacions costaneres del [[Golf de Cadis|Golf de Cadís]] van ser les mes afectades.<ref>{{Ref-publicació|article=El terremoto de Lisboa de 1 de noviembre de 1755|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6263252|publicació=Física de la tierra|data=2017|issn=0214-4557|pàgines=54|exemplar=29|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares}}</ref> [[Ayamonte]] sobre 400 va ser la població amb mes víctimes, mentre de [[Cadis]], [[Lepe]] i la Redondela van sobrepassar els 200.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de noviembre de 1755)|url=https://www.ign.es/web/resources/sismologia/publicaciones/EfectosEspanaterremotoLisboa.pdf|data=2001|isbn=978-84-95172-26-6|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares|nom2=Fernando|cognom2=Rodríguez de la Torre|pàgines=32}}</ref>
 
Altres efectes secundaris del tsunami es van produir en els [[Aqüífer|aqüífers]] de la península ibèrica. Nombrosos fenòmens hidrológics van ser detectats, afectant al nivell freàtic de les aigües dels pous, cabal de [[Manantial|manantials]] o alteració de l'aigua de llacs, estanys i rius. També es van produir [[Despreniment (geologia)|despreniments]] i [[Esllavissades de fang|esllavisades]], amb [[Esvoranc|esvorancs]] en els terrenys, iaixí com fenòmens de [[liqüefacció del sòl]] produits per l'excés de la pressió de les aigües.<ref>{{Ref-publicació|article=El terremoto de Lisboa de 1 de noviembre de 1755|url=https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6263252|publicació=Física de la tierra|data=2017|issn=0214-4557|pàgines=55-56|exemplar=29|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares}}</ref> Un cas paradigmàtic ocasionat a Catalunya es la generació de l'esvoranc que va produir un aqüifer termal que es va conèixerconegut com a [[La Puda de Montserrat]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Resum de geografia de Catalunya|url=https://books.google.es/books?id=KP4NxH3qTlIC&pg=PA136&dq=terratremol+lisboa+1775+montserrat&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiY0-m55oPxAhUFgRoKHRvwANgQ6AEwAHoECAoQAg#v=onepage&q=terratremol%20lisboa%201775%20montserrat&f=false|editorial=Institut d'Estudis Catalans|data=2003|isbn=978-84-7283-705-8|llengua=ca|nom=Pau|cognom=Vila|pàgines=136}}</ref> actualment balneari d'[[Font termal|aigues termals]] [[Sulfur de sodi|sulfuroses]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Olesa al final del segle XVIII segons les respostes de Joan Boada al qüestionari de Zamora|url=https://books.google.es/books?id=VARgtyhVUlQC&pg=PA142&dq=la+puda+terratremol&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiIheaQ54PxAhXHy4UKHY1UDPsQ6AEwAHoECAcQAg#v=onepage&q=la%20puda%20terratremol&f=false|editorial=L'Abadia de Montserrat|data=2000|isbn=978-84-8415-197-5|llengua=ca|nom=Àngel Manuel|cognom=Hernández i Cardona|pàgines=142}}</ref> i que a mitjans del XIX va contribuir a l'impuls del [[termalisme]] entre la població catalana.<ref>{{Ref-llibre|títol=Del Paradís a la Nació: la muntanya a Catalunya, segles XV-XX|url=https://books.google.es/books?id=IzRCwRLujWkC&pg=PA133&dq=la+puda+terratremol&hl=es&sa=X&ved=2ahUKEwiIheaQ54PxAhXHy4UKHY1UDPsQ6AEwA3oECAoQAg#v=onepage&q=la%20puda%20terratremol&f=false|editorial=Cossetània Edicions|data=2004|isbn=978-84-9791-081-1|llengua=ca|nom=Francesc|cognom=Roma i Casanovas|pàgines=133-134}}</ref>
 
A l’illa de [[Madeira]], [[Funchal]] i molts assentaments menors van patir danys importants. Gairebé tots els ports de l’ [[Açores|arxipèlag de les Açores]] van patir la major part de la seva destrucció a causa del tsunami, amb la penetració del mar a uns 150 metres cap a l’interior. Les ciutats portugueses del nord d'Àfrica també van ser afectades pel terratrèmol, com [[Ceuta]] i [[Al-Djadida|Mazagon]], on el tsunami va colpejar durament les fortificacions costaneres d'ambdues ciutats, en alguns casos sobrepassant-la, i inundant la zona portuària.
[[Fitxer:Tsunami Forecast Model Animation- Lisbon 1755.webm|esquerra|miniatura|Animació de l'expansió del tsunami provocat pel trerratrèmol de Lisboa de 1755 -[[Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera]] (NOAA)-|359x359px]]
 
Els embats del terratrèmol es van sentir a tota [[Europa]] <ref>{{Ref-publicació|article=LVIII. An extraordinary and surprising agitation of the waters, though without any perceptible motion of the Earth, having been observed in various parts of this Island, both maritime and inland, on the same day, and chiefly about the time, that the more violent commotions of both Earth and waters so extensively affected many very distant parts of the Globe; the following accounts, relating to the former, have been transmitted to the Society; in which are specified the times and places when and where they h|nom2=Philip Carteret|nom5=John|cognom4=Cranbrook|nom4=null|cognom3=Adee|nom3=Swithin|cognom2=Webb|cognom=Robertson|url=https://royalsocietypublishing.org/doi/10.1098/rstl.1755.0059|nom=John|doi=10.1098/rstl.1755.0059|volum=49|pàgines=351–398|data=1755-01-01|publicació=Philosophical Transactions of the Royal Society of London|cognom5=Pringle}}</ref><ref>''Histoire de ma vie'', Book 2, Ch. XXVI; [[Giacomo Casanova|Casanova]] ell mateix va notar sentir els xocs quan va ser empresonat a "The Leads" a Venècia i va afirmar que eren els mateixos que van destruir Lisboa</ref> fins a [[Finlàndia]] i al [[Àfrica del Nord|nord d'Àfrica]], i segons algunes fonts, fins i tot a [[Groenlàndia]] <ref>[[Enciclopèdia Brockhaus]] 14th ed., Leipzig, Berlin and Vienna 1894; Vol. 6, p. 248</ref> i el [[Carib]].<ref name="Lyell">[[Charles Lyell|Lyell, Charles]]. ''Principles of Geology''. 1830. Vol. 1, chapter 25, p. 439 [http://www.esp.org/books/lyell/principles/facsimile/contents/lyell-v1-ch25.pdf Edició electrònica]. </ref> Tsunamis de fins a 20 metres van arrasar al llarg de la costa del [[Àfrica del Nord|nord d’Àfrica]] i van impactar a la [[Martinica]] i [[Barbados|Barbados a]] través de l’ [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] . Un [[Tsunami|tsunami]] de]] 3 metres va afectar [[Cornualla (Gran Bretanya)|Cornualla]] a la costa sud de la [[Gran Bretanya|Gran Bretanya.]] [[Galway]], a la costa oest d' [[Illa d'Irlanda|Irlanda]], també va ser colpejada, fet que va provocar la destrucció parcial del [[Arc espanyol de Galway]] a la muralla de la ciutat. Al comtat de Clare, l' [[Aughinish, comtat de Clare|illa Aughinish]] es va crear quan es va rentardesaparèixer una connexió baixa amb el continent. A [[Kinsale]], diversos vaixells van ser enviats al port i l'aigua es va abocar al mercat.<ref name="Lyell" />
 
El 2015 es va determinar que les onades del tsunami podrien haver arribat a la costa del [[Brasil colonial|Brasil]], llavors una colònia de Portugal. Les cartes enviades per les autoritats brasileres en el moment del terratrèmol descriuen els danys i destruccions causats per ones gegantines.<ref>{{Ref-web|cognom=Losekann|nom=Marcos|títol=Documentos mostram que tsunami atingiu costa brasileira século XVIII|url=http://g1.globo.com/fantastico/noticia/2015/10/documentos-mostram-que-tsunami-atingiu-costa-brasileira-seculo-xviii.html|obra=Fantástico|editor=[[Rede Globo]]|consulta=27 October 2015|llengua=pt|data=18 October 2015}}</ref>
 
Tot i que els sismòlegs i geòlegs sempre han estat d’acord que l’epicentre es trobava a l’Atlàntic, a l’oest de la [[península Ibèrica]], la seva ubicació exacta ha estat objecte de debats considerables. Les primeres hipòtesis havien proposat la [[Gorringe Ridge|cresta de Gorringe]], aproximadament 320 km al sud-oest de Lisboa, fins que les [[Simulació de terratrèmols|simulacions]] van demostrar que era necessària una ubicació més propera a la costa de Portugal per complir els efectes observats del tsunami. Una enquesta de reflexió sísmica realitzada el 1992 sobre el fons oceànic al llarg de la [[Falla de transformació de les Açores – Gibraltar|falla de transformació Açores-Gibraltar]] va detectar l'[[Encavalcament|enclavament]] a 50 km a sud-oest de [[Cap de São Vicente|Cap de Sao Vicente]], amb una [[falla]] de més 1 km . És possible que aquesta estructura hagi creat l’esdeveniment [[Tectònica|tectònic principal.]] <ref name="fault">Zitellini N. et al., The tectonic source of the 1755 Lisbon earthquake and tsunami. Anali di Geofisica 1999; 42(1): 49. [http://www.earth-prints.org/bitstream/2122/1344/1/06%20zitellini.pdf Online PDF]. {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071011033749/http://www.earth-prints.org/bitstream/2122/1344/1/06%20zitellini.pdf|date=11 October 2007}} 27 May 2009.</ref>
Línia 26:
== Víctimes i danys ==
[[Fitxer:Convento do Carmo ruins in Lisbon.jpg|miniatura|Les [[Ruïnes|ruines]] del [[Convento do Carmo (Lisboa)|Convento do Carmo]], que va ser destruït en el terratrèmol de Lisboa de 1755]]
L'historiador econòmic Álvaro Pereira va estimar que de la població de Lisboa en el moment d'aproximadament 200.000 persones, unes 30.000-40.000 van morir. És possible que altres 10.000 hagin perdut la vida al [[Marroc]] . No obstant això, un estudi realitzat el 2009 sobre informes contemporanis relacionats amb l'esdeveniment de l'1 de novembre els va trobar vagosque les xifres eren poc acurades i difícilsque decalia separarvincular-los delsals informes d'una altra sèrie local de terratrèmols del 18 al 19 de novembre.<ref>Blanc P.-L. (2009) [https://www.nat-hazards-earth-syst-sci.net/9/725/2009/nhess-9-725-2009.pdf Earthquakes and tsunami in November 1755 in Morocco: a different reading of contemporaneous documentary sources]. ''Nat. Hazards Earth Syst. Sci.'' 2009; 9: 725–738.</ref> Pereira va estimar el nombre total de morts a Portugal, Espanya i el Marroc a causa del terratrèmol i els incendis i el tsunami resultants entre 4030.000 i 50.000 persones.<ref>Pereira, A.S. "[http://www.york.ac.uk/media/economics/documents/cherrydiscussionpapers/0603.pdf The Opportunity of a Disaster: The Economic Impact of the 1755 Lisbon Earthquake]". Discussion Paper 06/03, Centre for Historical Economics and Related Research at York, York University, 2006, pp. 8–9, 33–9921.</ref><ref name="volcanocafe_2016-05-06" /> . Amb tot, estudis recents situen la xifra de 12.000 que va ocasionar el terratrèmol només a la ciutat de Lisboa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Los efectos en España del terremoto de Lisboa (1 de noviembre de 1755)|url=https://www.ign.es/web/resources/sismologia/publicaciones/EfectosEspanaterremotoLisboa.pdf|data=2001|isbn=978-84-95172-26-6|nom=José Manuel|cognom=Martínez Solares|nom2=Fernando|cognom2=Rodríguez de la Torre|pàgines=29}}</ref>
 
El vuitanta-cinc per cent dels edificis de Lisboa van ser destruïts, inclosos els famosos palaus i biblioteques, així com la majoria d'exemples de l'arquitectura d'[[Manuelí|estil manuelí]] de Portugal. Diversos edificisAquells que van patir pocs danys terratrèmolspel terratrèmol van ser destruïts per l'incendi posterior. El nou teatre de l’òpera de Lisboa ([[Ópera do Tejo]]), obert nomésfeina sis mesos abans, es va cremar a terracompletament. El [[Palau de Ribeira]], situat just al costat del [[Tajo|riu Tajo]] a la moderna plaça de ''[[Praça do Comércio|Plaça do Comercio]]'', va ser destruït pel terratrèmol i el tsunami. A l'interior, es van perdre la biblioteca reial de 70.000 volums i centenars d'obres d'art, inclosesamb pintures de [[Ticià]], [[Peter Paul Rubens|Rubens]] i [[Antonio da Correggio|Correggio.]] Els arxius reials van desaparèixer juntament amb registres històrics detallats de les exploracions de [[Vasco da Gama]] i altres primers navegants. El palau d' [[Henrique de Meneses, 3r marquès de Louriçal]], que acollia una inestimable biblioteca de 18.000 llibres, també va ser destruït.<ref name="Li&Lin">{{Ref-web|url=https://academics.tjhsst.edu/canoe/hum/gw/WesternEU/group7/lisbonearthquake.doc|títol=A Comprehensive Report of the Great Lisbon Earthquake|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20121222021717/http://academics.tjhsst.edu/canoe/hum/gw/WesternEU/group7/lisbonearthquake.doc|arxiudata=22 December 2012|consulta=11 March 2018}}</ref> El terratrèmol va danyar diverses esglésies importants de Lisboa, concretament la [[Seu de Lisboa|catedral de Lisboa]], les [[Basílica|basíliques]] de São Paulo, Santa Catarina, [[Monestir de São Vicente de Fora]] i l' [[Església de Nossa Senhora da Conceição Velha|Església de Nossa Senhora da Conceiçao]] la Misericòrdia. El [[Hospital Real de Todos os Santos|Royal Hospital of All Saints]] (l’hospital públic més gran de l’època) a la [[Rossio|plaça Rossio]] va ser consumit pel foc i centenars de pacients van morir cremats. També es va perdre la tomba de l’heroi nacional [[Nuno Álvares Pereira|Nuno Álvares Pereira.]] Els visitants de Lisboa encara poden passejar per les ruïnes del [[Convento do Carmo (Lisboa)|Convento do Carmo]], que es van conservar per recordar als lisboetanslisboetes la destrucció de la ciutat.
 
== Esforços de socors i reconstrucció ==
[[Fitxer:Lisbon1755hangingdetail.JPG|esquerra|miniatura|285x285px|''Detall de dalt'' : execucions després del terratrèmol de Lisboa. Almenys 34 saquejadors van ser penjats en les caòtiques seqüeles del desastre. Com a advertència contra el saqueig, el rei [[Josep I de Portugal]] va ordenar la [[Forca (estructura)|construcció de forca]] a diverses parts de la ciutat.]]
La família reial va escapar il·lèslèsa de la catàstrofe: elEl rei [[Josep I de Portugal]] i la cort havien abandonat la ciutat, després d’assistir a missa a la sortida del sol, complint el desig d’una de les filles del rei de passar les vacances fora de Lisboa. Després de la catàstrofe, Josep I va tenir por de viure dins de les muralles i la cort va ser allotjada en un enorme complex de tendes de campanya i pavellons als turons d’ [[Ajuda (Lisboa)|Ajuda]], aleshores alsa les afores de Lisboa. La [[claustrofòbia]] del rei no va minvar mai, i va ser nomésNomés després de la mort de Josep que la seva filla [[Maria I de Portugal]] va començarparticipar aen construirla elconstrucció del [[Palau d'Ajuda]], que encara es troba al lloc de l’antic campament de les tendes. Igual que el rei, el primer ministre [[Sebastião José de Carvalho e Melo|Sebastião de Melo]] (primer [[Marquès de Pombal|marquès de Pombal)]] va sobreviure al terratrèmol. Quan se li va preguntar què s'havia de fer, Pombal va respondre que "''cal enterrar els morts i curar els vius''", <ref>{{Ref-llibre|cognom=T. D. Kendrick|títol=The Lisbon Earthquake|pàgines=75|enllaçautor=|url=https://books.google.es/books?id=davIwgEACAAJ&dq=The+Lisbon+Earthquake+Kendrick,+T.+D.&hl=es&sa=X&redir_esc=y}}</ref> i es va dedicar a organitzar ajudes i rehabilitació. Els bombers van ser enviats a apagar les flames i els equips de treballadors i ciutadans de peu van ajudar a retirar els milers de cadàvers abans que es propagéssin [[Epidèmia|epidèmies]]. Contràriament al costum, i en contra dels desitjos de l'Església, molts cadàvers van ser carregats en [[Gavarra|gavarres]] i [[Enterrament al mar|enterrats al mar]] més enllà de la desembocadura del riu, també conegut com a [[estuari del Tajo]]. Per prevenir el desordre a la ciutat en ruïnes, es va desplegar l' [[Exèrcit Portuguès|exèrcit portuguès]] i es va construir una [[Forca (estructura)|forca]] en punts elevats de la ciutat per dissuadir els saquejadors. Més de trenta persones van ser executades públicament.<ref>{{Ref-llibre|títol=Encyclopedia of Disasters: Environmental Catastrophes and Human Tragedies|url=https://books.google.es/books?id=t2DaDAEACAAJ&dq=0313340021&hl=es&sa=X&redir_esc=y|editorial=ABC-CLIO, LLC|data=2007|isbn=978-0-313-34002-4|llengua=en|nom=Angus M.|cognom=Gunn|pàgines=77}}</ref> L'exèrcit va pressionar a que molts ciutadans, amb possibilitatscapacitat per fugir, col·laboressin en tasques de socors i reconstrucció.
 
Un [[Projecte del Palau Reial al Camp d'Ourique]] es va arribar a proposar com a nova residència reial el 1760, però posteriorment fouva ser abandonat per falta de prioritat o d’interès perquèen esla construísconstrucció d'un palau al barri del [[Campo de Ourique|Campo de Ourique a Lisboa.]]
[[Fitxer:Gaiola pombalina.jpg|miniatura|Model de l'estructura de fusta de protecció [[Sismologia|sísmica]] anomenada [[Gaiola (construcció)|gaiola]] pombalina" (gàbia pombalina), desenvolupada per a la reconstrucció de la ciutat baixa de Pombaline|275x275px]]
El rei i el primer ministre van iniciar immediatament els esforços per reconstruir la ciutat. El 4 de desembre de 1755, poc més d’un mes després del terratrèmol, [[Manuel da Maia]], enginyer en cap del regne, va presentar els seus plans per a la reconstrucció de Lisboa. Maia va presentar quatre opcions: abandonar Lisboa i construir una ciutat completament nova. El primer pla i més barat pla era reconstruir la ciutat vella amb materials reciclats. El segon i el tercer pla proposaven ampliar determinats carrers. La quarta opció proposava amb audàcia arrasar tot el barri de la Baixa i "''traçar nous carrers sense restriccions''". Aquesta última opció va ser l'escollida pel rei i el seu ministre.<ref>{{Ref-llibre|títol=The Last Day: Wrath, Ruin, and Reason in the Great Lisbon Earthquake of 1755|url=https://books.google.es/books?id=gbaTNQEACAAJ&dq=Shrady,+Nicholas.+The+Last+Day:+Wrath,+Ruin+&+Reason+in+The+Great+Lisbon+Earthquake+of+1755,&hl=es&sa=X&redir_esc=y|editorial=Penguin Publishing Group|data=2009-03|isbn=978-0-14-311460-4|llengua=en|nom=Nicholas|cognom=Shrady|pàgines=152-155}}</ref>
 
En menys d’un any, la ciutat va quedar neta. El rei, desitjant tenir una ciutat[[urbanització]] nova i perfectament ordenada, va encarregar la construcció de grans places, avingudes rectilínies i grans eixos eixamplats.{{snd}} amb un nou barri deper Lisboala ciutat.
 
Els edificis d'[[Estil pombalí|estil Pombali]] es troben entre les primeres [[Sismologia|construccions protegides sísmicament]] d’Europa. Es van construir petits models de fusta per provar-los i es van simular terratrèmols marxant tropes al seu voltant. La "nova" ciutat [[baixa de Lisboa]], coneguda abans com a ''Baixa Pombalina'', és una de les atraccions famoses de la ciutat. Seccions d'altres ciutats portugueses, com la [[Vila Real de Santo António]] a l' [[Algarve]], també es van reconstruir seguint els principis que havia defensat [[Sebastião José de Carvalho e Melo|Sebastiao de Melo]]..
 
La [[Casa Pia]], una institució portuguesa fundada per Maria I (coneguda com ''A Pia'', "Maria la Pia"), ies va organitzadadissenyar per l'intendent de policia Pina Manique el 1780, i es va fundar arran del desgavell social del terratrèmol de Lisboa de 1755. El terratremolL'incident va suposar també una modernització de Portugal amb un trencament amb l'Església, la renovació arquitèctònica de la capital i la implossió dels principis il·lustrats.<ref>{{Ref-web|títol=El terremoto que ayudó a modernizar Portugal|url=https://www.lavanguardia.com/historiayvida/edad-moderna/20191101/471029259656/terremoto-lisboa.html|data=2019-10-31|consulta=2021-06-06|llengua=es|editor=La Vanguardia|nom=Cristina|cognom=Saez}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=El sisme que va destruir Lisboa, pas a pas|url=https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-moderna/el-sisme-que-va-destruir-lisboa-pas-a-pas_202629_102.html|consulta=2021-06-06|llengua=ca|editor=Sapiens|nom=Oriol|cognom=Junqueras|coautors=Montse Rovria}}</ref>
 
== Efectes sobre la societat, l’economia i la filosofia ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Terratrèmol_de_Lisboa_de_1755»