Conca hidrogràfica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
→‎Formes d'una conca: enllaços interns i correcció
Línia 2:
Una '''conca hidrogràfica''' ''([[Geografia]], [[Hidrografia]])'', és una àrea de terreny drenada per un mateix riu o un mateix curs d’aigua i la seva xarxa d’afluents<ref>{{Ref-web|url=https://www.enciclopedia.cat/ec-gdlc-e00033029.xml|títol=conca|consulta=02-06-2021|editor=enciclopèdia.cat, GEC|data=2021}}</ref> Territori les aigües del qual aflueixen a un mateix riu o llac<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/progdct/defaultsinonims.asp#top|títol=conca (2)|consulta=02-06-2021|editor=Institut d'Estudis Catalans, IEC|data=2021}}</ref> Una àrea més o menys extensa amb una altitud inferior a les formacions de relleu que l'envolten. Conjunt dels vessants inclinats cap a un mateix curs d'aigua per on s'escolen les aigües, limitat per les línies divisòries d'aigües<ref>{{Ref-web|url=https://www.termcat.cat/es/cercaterm/conca?type=basic&thematic_area=Ci%C3%A8ncies%20de%20la%20Terra&language=ca|títol=conca hidrogràfica|consulta=02-06-2021|editor=termcat.cat|data=2021}}</ref>(''es'' cuenca hidrográfica; ''fr'' bassin versant; ''en'' drainage basin).
 
S'entén per conca hidrogràfica el conjunt territorial que vessa les seves aigües superficials i el seu [[aqüífer]] dins una mateixa '''conca''', alimentant d'aquesta manera un riu principal que recorre aquesta conca i recull al seu pas les aportacions de qualsevol [[afluent]].
 
Una conca hidrogràfica desguassa les seves aigües en un [[mar]], en un [[llac]] o, en el cas de manca de sortida, les aigües es filtren al [[subsòl|subsol]] o s'evaporen, formant-se el que hom anomena ''conques endorreiques''. Constitueixen una conca hidrogràfica tots els rius i afluents que desemboquen al mateix riu o mar.
Línia 10:
Sovint la conca hidrogràfica es forma com a resultat de l'acció erosiva d'un [[riu]] i els seus afluents. Altres vegades, pot ser la conseqüència de l'enfonsament d'una [[falla]].
 
Les conques es formen per l'acció dels [[Geomorfologia|agents geomorfològics]] (com l'erosió) o [[Placa tectònica|tectònics]] (com els terratrèmols). Es poden formar durant milers d’anys però també es poden modificar en poc temps.
 
Conques estructurals: es formen per activitat tectònica. Els processos naturals de meteorització i erosió també contribueixen a la formació de conques estructurals. A mesura que es desplacen les plaques tectòniques, les roques i altres materials del sòl de la conca són enfonsats cap avall, mentre que els materials dels laterals de la conca sobresurten cap amunt. Aquest procés s'allarga durant milers d’anys. Les conques estructurals coincideixen amb les regions seques. Hi ha conques estructurals que són [[Endorreisme|endorreiques]]. Les conques endorreiques tenen sistemes de drenatge interns perquè no tenen prou aigua per drenar cap a un [[riu]], un [[llac]] o un [[oceà]]. L’aigua que s’escola cap a aquest tipus de conques acaba evaporant-se o es filtra en el terra.
 
== Formes d'una conca ==
[[Fitxer:Hydrographic basin.svg|alt=Esquema: conca hidrogàfica, canal principal i afluents|miniatura|Esquema: conca hidrogàfica, xarxa de drenatge, divisòria, canal principal i afluents ]]
Una conca és limitada per les divisòries hidrogràfiques, fàcils de traçar al marge de la circulació subterrània. La més petita expressió de conca ''[[Xarxa de drenatge|d'ordre 1]]'', és una cel·lula unitària drenada per un sol canal no ramificat que manté un escolament d'aigua estable i que seria visible en una fotografia aèria a escala 1:33.000 i que es mantingui malgrat les reptacions, els [[Col·luvió|col·luvions]] del terreny i la vegetació envaïdora. Això es pot estendre a tota la conca ''d'ordre'' ''n'' ([[xarxa de drenatge]]) considerada com un sistema<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+fisica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=296-297|isbn=8437034663, 9788437034669}}</ref>.
 
Una conca és una depressió o immersió a la superfície de la Terra. Les conques tenen forma de bol, amb els costats més enlairats que la part inferior. Poden ser de forma ovalada o circular, Els principals tipus de conques són les conques de drenatge fluvial, les conques estructurals i les conques oceàniques.
 
== Característiques d'una conca ==
Els factors que controlen la quantitat d'escolament en una conca hidrogràfica, depenent de les seves característiques i dels processos existents. Els factors o agents meteorològics juguen un paper molt important en l'[[Escorrentia|escolament]] en una conca de drenatge
 
=== Característiques físiques ===
==== Mida de la conca ====
Influeix en el temps de desplaçament de l'aigua. En una gran conca de drenatge, l’aigua triga molt a recórrer els afluents o a [[Percolació|percolar]] el [[sòl]] per arribar al canal. Per contra, en una petita conca de drenatge en resultarà un temps menor.
 
==== Forma de conca ====
[[Fitxer:NH505 Spiti Kaza Losar Jun18 D72 7797.jpg|alt=Vista des de la riba esquerra del riu Spiti en una estreta vall a uns 15 km de Kaza, Spiti, Himachal, Índia.|miniatura|Vista des de la riba esquerra del riu [[Spiti]] en una estreta vall a uns 15 km de Kaza, Spiti, Himachal, Índia. El riu ha excavat un congost de 100 m de profunditat al llit del riu al fons de la vall.(juny 2018)]]
En les conques circulars tots els punts de la [[Divisòria d'aigües|divisòria d’aigües]] són equidistants del canal principal i així l'aigua hi arribarà en un temps de retard més curt i amb una descàrrega màxima més alta. Les conques allargassades es caracteritzen per un temps de revinguda major i una baixada màxima del pic, ja que l’aigua drena des dels límits més alts i distants de la divisòria.
 
==== Elevació i pendent ====
En una vall fluvial de [[vessant]] amb fort pendent, la [[gravetat]] aporta velocitat a l’aigua en el seu descens cap a la llera del riu, mentre que en les valls amb pendent suau tendeixen a produir temps de revinguda més llargs i pics baixos.
 
==== Tipus de roca ====
Té una gran incidència en la taxa de drenatge d'una conca. La roca permeable facilita la percolació. La roca porosa ([[gres]], [[Guix|guix)]] permet que l’aigua pugui percolar-se pels espais dels porus. La [[Pedra calcària|roca calcària]] permet que l’aigua circuli per les de juntes i escletxes de la roca. Els dos tipus de roca es caracteritzen per la manca de drenatge superficial i presenten altes taxes d’infiltració. Les roques més impermeables ([[granit]], [[esquist]], [[argila]]) restringineixen la percolació. Les conques on hi dominen aquests tipus de roques es caracteritzen per elevats índexs de flux per terra o d’escorrentia superficial.
 
==== Tipus de sòl ====
El tipus de sòl controla la velocitat d’infiltració, l’emmagatzematge d’humitat al sòl i la velocitat de flux. Els sòls [[Sorra|sorrencs]] presenten altes taxes d’infiltració per causa dels espais d’aire o buits relativament grans entre les partícules del sòl, mentre que els sòls [[Argila|argilosos]] i els llims tenen espais i porus més petits que permeten un menor flux.
 
==== Densitat de drenatge ====
Línia 45:
=== Factors meteorològics ===
==== Tipus de precipitació ====
La quantitat i la durada de la [[Pluja|precipitació]] determinen la saturació del sòl. Els períodes llargs de precipitacions sovint fan que el sòl assoleixi la [[capacitat de camp]] (capacitat de saturació), cosa que impedeix la [[Infiltració (hidrologia)|infiltració]] i condueix a taxes elevades d’escorrentia superficial. La neu pot actuar tant com a magatzem (intercepta l’aigua) i com a transvasament quan es fon. La quantitat de precipitació que arriba a la conca de drenatge també està condicionada per la cobertura vegetal. Una conca de drenatge coberta de vegetació densa experimentarà taxes elevades d’intercepció, captació d’arrels i evapotranspiració;, i això reduirà la quantitat de descàrrega dins de la conca. Es creu que les selves tropicals intercepten fins al 80% de les precipitacions, mentre que les terres cultivablescultivades intercepten menys del 10% de les precipitacions.
 
==== Intensitat de les precipitacions ====
Línia 51:
 
==== Estat de saturació del sòl ====
Diverses setmanes o episodis de precipitacions intenses i prolongades faran que una conca de drenatge aconsegueixi la capacitat de saturació molt ràpidament després d’un esdeveniment ded’una tempesta. Això també pot conduir a un augment del [[nivell freàtic]], augmentant encara més la probabilitat de superar la capacitat de saturació.
 
==== Taxes d'evapotranspiració ====
Les taxes d'[[evapotranspiració]] no són constants durant tot l'any a arreu del món. En [[Latitud|latituds mitjanes]], les altes temperatures als mesos d’estiu, augmenten les taxes d’evapotranspiració, reduint la descàrrega. Les baixes temperatures a l’hivern redueixen l’evapotranspiració alhora que la vegetació també experimenta taxes de creixement reduïdes i afavoreixen una menor captació per les arrels i una mínima intercepció.
 
=== Factors humans ===
==== Urbanització ====
La [[urbanització]] redueix la infiltració a 0zero mitjançant l’ús de superfícies impermeables (asfaltat, formigó), i els desguassos i canalons transporten l’aigua ràpidament al canal del riu. Això redueix el temps de revinguda i s’incrementa la descàrrega. Els rius que flueixen per zones urbanitzades representen un alt risc d'[[inundació]].
 
==== Desforestació ====
La [[desforestació]] redueix la intercepció, l’evapotranspiració i la coberta del sól. Això produeix un augment de les taxes d’infiltració i pot provocar que la capacitat de saturació s’assoleixi ràpidament. LesL'aigua precipitacionsde les precipitada es desplaçarandesplaçarà ràpidament pel flux superficial i podenpot conduir aprovocar taxes elevades d’erosió del sòl i desmembrardestruir laels uniósistemes dels sistemes[[Arrel (botànica)|radicals]].
 
==== Repoblament forestal ====
Línia 74:
[[Fitxer:Surface water cycle.svg|alt=Cicle de l’aigua superficial.|miniatura|Cicle de l’aigua superficial. Esquema conceptual d’hidrologia a la superfície, que mostra processos d’evapotranspiració, evaporació, transpiració, escorrentia i recàrrega]]
 
* Les conques hidrogràfiques són la principal unitat hidrològica considerada en geomorfologia fluvial. Una conca de drenatge és un flux d’aigua i [[Sediment|sediments]] que es mou des d’una elevació mentre remodela les formes del canal. Seguint la topografia, les divisòries de drenatge ([[orografia]], [[Relleu (geografia)|relleu]]) separen l’aigua que desemboca en una conca. Una conca integra les diverses activitats hidrològiques que es produeixen espacialment dins del seu domini. Les característiques del flux és el resultat combinat dels diversos processos hidrològics que es produeixen en una conca<ref>{{Ref-web|url=https://www.rnlkwc.ac.in/pdf/study-material/geography/cc3t1.pdf|títol=River Basin Hydrology: Characteristics of river basins|consulta=03-06-2021|llengua=anglès|editor=B.Sc. in Geography (Hons.) SEM-II_Paper CC-03 TH|data=2021|cognom=Dr. Pravat Kumar Shit, Asst. Prof in geography}}</ref>.
* L'anàlisi del [[balanç hídric]] de la conca proporciona informació sobre la quantitat d’aigua que es guanya i es perd en termes quantitatius. El sistema fluvial té entrades, sortides i emmagatsemamentemmagatzemament. Els sistemes fluvials són sistemes oberts i els materials s’intercanvien amb l’entorn que l’envoltaels envolta. En sistemes tancats, només s’intercanvia energia amb l’entorn que l’envolta.
* Entrades: les principals aportacions al sistema són l'aigua i els sediments derivats de la degradació de les roques subjacents. Les aportacions addicionals inclouen material biològic i soluts derivats d'aportacions atmosfèriques, meteorització de la roca i degradació de material orgànic. La major part de l’energial’[[energia]] necessària per mantenir el sistema la proporcionen els processos atmosfèrics a través de les precipitacions sobre la conca de drenatge. La gravetat fa que l'aigua crei un flux d'energia a través del sistema. Aquesta energia s'allibera traslladant aigua i sediments aper les lleres dels rius.
* Sortides: l’aigua i els sediments es mouen a través del sistema fins a la sortida de la conca de drenatge, on es troba el material abocat a l'oceà. No tots els rius arriben a l’oceà; alguns desemboquen en llacs i mars interiors, mentre que d'altres, com el riu [[Okavango]] a [[Botswana]], s'assequen abans d'arribar a l'oceà. Això reflecteix una altra sortida important dels sistemes fluvials: la pèrdua d 'aigua per evaporació a l'ambient.
* L'aigua entra en una conca a partir de la precipitació (''P'') i en surt per evapotranspiració (''EVT'') i descàrrega fluvial (correntia). Al llarg d'un any hidrològic, una conca no es torna ni més seca ni més humida, sinó que conserva aproximadament el mateix contingut d'aigua, és a dir, en surt tanta com n'entra, idea que simplifica l'equació del balanç hídric ''P = correntia + EVT''. Afegint-hi la variable de l'emmagatzemament temporal o aigua que es dirigeix cap al riu, l'equació seria: ''P = correntia + EVT ± balanç d'emmagatzemament''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+fisica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=83-84|isbn=84-370-3466-3}}</ref>.
 
== Conques hidrogràfiques oceàniques ==
[[Fitxer:Ocean drainage.png|miniatura|330x330px|Conques hidrogràfiques oceàniques]]
[[Fitxer:Iberian-drainage-divide.png|alt=Divisòria ibèrica a les conques Atlàntica i Mediterrània|miniatura|Mapa físic. Divisòria ibèrica a les conques Atlàntica i [[Conca del Mediterrani|Mediterrània]]]]
 
* Conques formades per les terres que aboquen les seves aigües directa o indirectament a un mateix mar o oceà<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vila Comaposada, M.A.|títol=Aportació a la terminologia geogràfica catalana|url=https://books.google.es/books?id=PbtGDQAAQBAJ&dq=formaci%C3%B3+d%27una+conca+hidrogr%C3%A0fica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=1|data=1998|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=70|isbn=847283400X, 9788472834002}}</ref>.Les conques oceàniques són les depressions més grans de la Terra. Les vores dels continents, anomenades plataformes continentals, formen els costats de les [[Conca oceànica|conques oceàniques]].
* Hi ha cinc grans conques oceàniques, que es corresponen amb els principals oceans del món: la conca del [[Oceà Pacífic|Pacífic]], la conca [[Oceà Atlàntic|atlàntica]], la conca índia[[Oceà Índic|Índica]], la conca [[Oceà Àrtic|àrtica]] i la conca sud[[Oceà Antàrtic|Sud]].
* L’activitat tectònica canvia constantment les conques oceàniques. L’extensió i la subducció del fons marí són producte de l'activitat tectònica.
* La conca del Pacífic és la més gran del món. Ocupa més de 155 milions de quilòmetres quadrats, una superfície on hi cabrien tots els continents. També és la conca més antiga. Recerques realitzades apunten que les seves roques tenen una antiguitat de 200 milions d’anys. La conca del Pacífic està parcialment envoltada per l'[[Cinturó de foc del Pacífic|Anell de Foc]], una zona d'intensa activitat tectònica que pateix molts terratrèmols i erupcions volcàniques<ref>{{Ref-web|url=https://www.nationalgeographic.org/encyclopedia/basin/|títol=Basin, Earth Science, Geology, Geography, Physical Geography|consulta=03-06-2021|llengua=anglès|editor=National Geographic Society|data=2021}}</ref>.
 
== Conques internacionals ==
Un estudi actual (2019) defineix 310 conques fluvials internacionals, Aquestes conques són compartides per 150 països i zones en disputa, cobreixen el 47,1% de la superfície terrestre i inclouen el 52% de la [[població mundial]]<ref>{{Ref-publicació|cognom=Melissa McCracken & Aaron T. Wolf|article=Updating the Register of International River Basins of the world|publicació=International journal of water resources development|url=https://www.tandfonline.com/toc/cijw20/current|data=2019|pàgines=732-782|doi=10.1080/07900627.2019.1572497|exemplar=35:5}}</ref>.
 
A mesura que la qualitat de l'aigua es degrada o la quantitat disponible ha de satisfer cada vegada majors demandes, la competència entre els usuaris de l'aigua s'intensifica. En cap lloc aquesta situació és més desestabilitzadora que a les conques dels rius que travessen fronteres polítiques.
 
En els últims 150 anys només s'han produït 37 conflictes greus on hi ha hagut esclats de violència, en comparació amb els 150 tractats que s'han signat. De fet, la història dels tractats internacionals sobre l'aigua es remunta a 2 5002500 AC, quan les dues ciutats-estat de Lagash i Umma, a [[Sumèria]], van establir un acord per posar fi a un conflicte sobre l'aigua al llarg del [[Tigris|riu Tigris]]. Aquest pot considerar-se el primer tractat de la història. Des de llavors, el conjunt de tractats sobre l'aigua que s'han establert és considerable. Segons l'[[Organització de les Nacions Unides]] per a l'Agricultura i l'Alimentació, des de l'any 85 de la nostra era s'han redactat més de 3.600 tractats relacionats amb recursos hídrics internacionals. La majoria d'ells es relaciona amb la navegació i la demarcació de límits. El contingut central de les negociacions i de l'establiment de tractats en l'últim segle ha passat de la navegació a la utilització, el desenvolupament, la protecció i la conservació dedels recursos hídrics<ref>{{Ref-web|url=https://www.un.org/spanish/waterforlifedecade/transboundary_waters.shtml|títol=Aigües frontereres|consulta=03-06-2021|llengua=anglès|editor=Nacions Unides|data=2014}}</ref>.
 
== Referències ==