Zona desmilitaritzada de Corea: diferència entre les revisions

En acabar la [[Guerra de Corea]], tant el nord com el sud van necessitar els seus respectius països aliats per poder tirar endavant. El conflicte va començar quan l'exèrcit comunista de [[Corea del Nord]] va creuar el límit i va envair part del sud del país. Després de l'alto el foc decretat el [[27 de juliol]] del mateix any, es va decidir crear de forma oficial una zona desmilitaritzada. Cada bàndol havia de desplaçar les seves tropes a 2.000  metres de la frontera, creant una barrera [[neutralitat|neutral]] de 4 quilòmetres sobre el paral·lel 38. Al seu torn, es va establir una Línia de Demarcació Militar que indica el centre exacte de la ZDC. L'armistici no va comportar la firma d'un tractat de pau, per la qual cosa, tècnicament, les dues Corees continuen en guerra.

El [[15 de novembre]] de [[1974]], tropes sud-coreanes van descobrir l'existència de quatre túnels per sota de la zona desmilitaritzada. El primer d'ells va ser trobat per una patrulla de la República de Corea, i estava a 1.000  metres de profunditat per sota de la línia de demarcació militar. Després es van trobar fins a tres túnels més, l'últim d'ells el [[3 de març]] de [[1990]]. El govern de Corea del Sud sospita de l'existència de més túnels com els que s'han trobat.