|
=== La disputa de Guiana: el problema de la sobirania ===
{{principal|Guerra de Saint-Sardos}}
[[fitxer:GuianaGuyenne 1328.svg|miniatura| França el 1328<br>
{{Llegenda|#eb8c9e| Aquitània: reducta del rei d'Anglaterra a França el 1328}}<br>
{{Llegenda|#7f9ad7| Regne de França}}<br>
{{Llegenda|#837bca| Possessions dels Plantagenets a França sota Enric II el 1180}}]]
Aquesta disputa és encara més important que la qüestió dinàstica per explicar l'esclat de la guerra<ref name="Balard234"/>. Guiana planteja un problema considerable als reis de França i Anglaterra: Eduard III és el vassall de Felip VI de França i, per tant, ha de reconèixer la sobirania del rei de França sobre Guiana. A la pràctica, una sentència dictada a Guiana es pot apel·lar al [[Parlament de París|tribunal de París]] i no pas a Londres. Per tant, el rei de França té el poder de revocar totes les decisions legals preses pel rei d'Anglaterra a Aquitània, cosa que és, per descomptat, totalment inacceptable per als anglesos. A partir d'aleshores, la sobirania sobre Guiana ha estat objecte d'un conflicte latent entre les dues monarquies durant diverses generacions<ref name="Favier_13"/>.
El 1323, el pare de Felip VI, Carles de Valois, en una expedició en nom del rei [[Carles IV de França|Carles IV el Bell]], es va apoderar d'unaun [[Bretèche|masiabastió]] fortificadafortificat construïdaconstruït pels anglesos a [[Saint-SardosSent Sardòs (Lot-et-GaronneÒlt i Garona)|Saint-SardosSent Sardòs]], al territori del duc de Guiana, malgrat la protestes i accions legals més fortes d'[[Eduard II d'Anglaterra]] i del veí senyor Raymond-Bernard de Montpezat. Aquest últim respon amb les armes al16 d'octubre de 1323, mentre el fiscal del rei de França és a Saint-Sardos per formalitzar l'aliança. Al cap de la seva tropa, reforçat amb elements anglesos, el senyor de Montpezat ataca el castell de Saint-Sardos i arruïna el poble. Va fer passar la guarnició a l'espasa i el representant de Carles IV va ser [[forca|penjat]] <ref>{{harvsp|Favier|1980|p=14}}.</ref>. Davant d'aquest pretext ja fet, el [[Parlament de París|Parlament]], argumentant que el duc de Guiana no havia rendit homenatge al seu sobirà, va confiscar el ducat aJuliol de 1324. El rei de França va envair gairebé tota Aquitània, però a contracor va acceptar tornar aquest territori el 1325. Per recuperar el seu ducat, el rei [[Eduard II d'Anglaterra]] va haver de comprometre's: va enviar el seu fill, el futur Eduard III , a retre homenatge, però el rei de França només li va oferir un Guiana sense l'Agenais. Les coses semblen desbloquejar-se el 1327 amb l'adhesió d'Eduard III, que recupera el seu ducat contra la promesa d'indemnització de guerra<ref name="Favier_15"/>. Però els francesos, arrossegant la cessió de terres, van obligar Eduard III a venir a retre homenatge, cosa que va fer el 6 de juny de 1329. No obstant això, durant aquesta cerimònia, Felip VI va fer constar que l'homenatge no va ser pagat per les terres que van ser desvinculades del Ducat de Guiana per Carles IV le Bel (en particular l'[[Agen]]ais). Eduard considera que el seu homenatge no implica la renúncia a la reclamació dels terrenys extorsionats<ref>{{en}} [http://www.bartleby.com/65/hu/HundredY.html ''Hundred Years War''], ''The Columbia Encyclopedia, {{6th}} ed. New York: Columbia University Press, 2001–04''. Consulté le 12 avril 2010</ref><ref group="n">''Chroniques'' de Jean Froissart : [https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k297594/f112.table {{Citation|Comment le roi de France envoya en Angleterre de son plus espécial conseil, pour savoir par les registres d'Angleterre comment le dit hommage se devoit faire ; et comment le roi d'Angleterre lui envoya unes lettres, contenant le dit hommage}}. ''Chroniques de Jean Froissart'', {{nobr|Livre {{I}}}}, {{nobr|partie {{I}}}}, {{chap.|53}} {{p.|43-45}}] (site de la Bibliothèque nationale de France).</ref>.
|
