|peu=Desembocadura en el Mar Negre, al costat d'[[Anadolu Kavağı]], [[Istanbul]].}}
El '''Bòsfor'''<ref>{{GEC|0011655|el Bòsfor}}</ref> (en [[turc]] ''Boğaziçi'' o ''İstanbul Boğazı'', literalment "l'Estret" o "l'Estret d'Istanbul") és un [[estret]] que separa la part [[Europa|europea]] de [[Turquia]] (la ''[[Tràcia Oriental|Trakya]]'') de la part [[Àsia|asiàtica]] (l'[[Anatòlia]]), i connecta la [[mar de Màrmara]] amb la [[mar Negra]]. Fa 30 km de llarg, amb una amplada màxima de 3,7 km a la boca nord, i una de mínima de 750 metres entre les fortaleses d'Anadoluhisarı i Rumelihisarı. La fondària varia dels 36 als 124 metres al mig del corrent.
A l'Edat Mitjana hom el solia designar amb el nom de ''Braç de Sant Jordi'' o ''brachium sancti Georgii''.
A l'Edat Mitjana hom el solia designar amb el nom de ''Braç de Sant Jordi'' o ''brachium sancti Georgii''.<ref>Cf.Ducange, ''Constantinopolis christiana'' (1680), llibre 4, cap. 6. Jofre de Villehardouin, en la seva ''Crònica de la Conquesta de Constantinoble'' empra sovint el terme francès medieval ''Bras de saint Georges'' (Cf. Geoffroi de Ville-Hardouin: ''Conquête de Constantinople avec la continuation de Henri de Valenciennes''. Texte original, accompagné d'une traduction par M. Natalis de Wailly. París: Librairie de Firmin-Didot, 1882³, pàg. 590-591). En el territori del Sacre Imperi trobem designacions com ara ''sente Jurien arm'', ''sant Jurgen arm'', ''sant Jürgenarm'', ''sant Jörgenarm'' etc. (Cf. ''Deutsches Heldenbuch''. Dritter Teil: Ortnit und die Wolfdietriche. Nach Müllenhoffs Vorarbeiten herausgegeben von Arthur Amelung und Oskar Jänicke. Berlín: Weidmannsche Buchhandlung, 1871, pàg. 287).</ref>
Les costes de l'estret estan molt habitades, ja que la ciutat d'[[Istanbul]] (amb una població d'uns 15 milions de persones) s'hi estén a banda i banda.
