Diferència entre revisions de la pàgina «Eduard Toldrà i Soler»

m
Anys de vida de la Maria Sobrepera
m (Nom de l'esposa)
m (Anys de vida de la Maria Sobrepera)
=== Abans de la guerra: inspiració creadora ===
[[Fitxer:Pablocasals.jpg|miniatura|[[Pau Casals]] als anys 20]]
Si els primers anys Toldrà excel·lia com a violinista i amb el Quartet Renaixement viatjava per Europa, la [[Primera Guerra Mundial]] es va encarregar de limitar la seva carrera en el millor moment. L'inici de la guerra truncarà els viatges i farà retornar Toldrà i els seus companys a Barcelona.<ref name="Koonzt"/> La fèrtil inspiració de Toldrà es va manifestar en la postguerra europea de 1914-1918. D'aquella època són els seus guardonats ''Sonets per a violí i piano'', les seves composicions ''Empúries'', ''Danses de Vilanova'', ''La maledicció del comte Arnau'', ''L'estudiant de Vic'', ''Quartet en do menor'', ''Suite per a orquestra'' i una quantitat considerable de [[sardanes]] de concert i de dansa. D'aquell període de fecunditat són també diverses obres memorables, com ''Romanç de santa Llúcia'', ''Canticel'', ''Cançó incerta'', ''La rosa als llavis'', cançons amb versos de [[Josep Maria de Sagarra]] (com ''Vinyes verdes vora el mar'' o ''Cançó de vela'') i amb versos de [[Tomàs Garcés]] (com ''L'ombra del lledoner'' o ''Cançó de l'oblit''), totes elles impregnades d'un lirisme personal incomparable.<ref name="Mallofré"/> Quan Sagarra, Garcés o Carner publicaven un llibre, amb qui Toldrà hi tenia una enorme amistat personal, li enviaven un exemplar perquè en fes cançons. Amb Garcés l'amistat era tanta que en va ser padrí de casament, quan Toldrà es va casar amb la Maria Sobrepera i Vicens (1899-1985). En qualsevol cas, amb ''La Rosa als Llavis'' (1936), sèrie de sis cançons per a veu i orquestra i que obtindrà el premi "Isaac Albéniz" atorgat per la Generalitat de Catalunya, Toldrà s'erigeix com el creador del ''[[lied]]'' català, amb una obra d'una gran sensibilitat i que ha estat difosa arreu del món, entre d'altres, per [[Victòria dels Àngels]].<ref name="Koonzt"/>
 
El 1922 estrenà al Palau una altra obra cabdal de la seva producció, els ''[[Sis sonets|Sis Sonets]]'', per a violí i piano. Aquesta obra, guanyadora del premi Patxot i Llagustera i que neix inspirada en sonets de Carner, Catasús, Alcover, Morera, Navarro i Guasch, destacà també pel seu lirisme i contenció, i pel tractament d'igual a igual que atorga als dos instruments.<ref name="Koonzt"/>
12.263

modificacions