Eudòxia Macrembolita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Espais inseparables
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
[[Fitxer:Romanos et Eudoxie.JPG|miniatura|[[Consagració de Romà i Eudòxia|Consagració]] de [[Romà  IV Diògenes|{{nowrap|Romà  IV}}]] i Eudòcia]]
'''Eudòcia Macrembolites''', en [[grec medieval]] Ευδοκία Μακρεμβολίτισσα, fou la segona esposa de l'[[emperador romà d'Orient]] [[Constantí X Ducas|{{nowrap|Constantí X Ducas}}]] i, quan aquest va morir el [[1067]], del també emperador [[Romà  IV Diògenes|{{nowrap|Romà  IV Diògenes}}]]. Era filla de Joan Macrembolites i neboda de [[Miquel Cerulari]], el patriarca de [[Constantinoble]].
 
Es va casar alguns anys abans del [[1059]] amb Constantí, al qual va donar dos fills, Miguel i Andrònic, abans que esdevingués emperador. Un tercer fill, Constantí, va néixer sent ja el pare emperador; també van tenir dues filles, [[Teodora Ducas|Teodora]] i [[Zoè Ducas|Zoè]].
Línia 7:
El [[1059]], va rebre el títol d{{'}}''[[August (títol)|Augusta]]''. {{nowrap|Constantí X}} la va deixar hereva de l'imperi a la seva mort junt amb els tres fills: [[Miquel VII Ducas|{{nowrap|Miquel VII Ducas}} Parapinaces]], [[Andrònic I Ducas|{{nowrap|Andrònic I Ducas}}]] i [[Constanci Porfirogènit (cèsar)|Constanci Porfirogènit]], i amb l'encàrrec de no tornar-se a casar.
 
Eudòcia va tenir de fet el govern, ja que els fills eren tots menors d'edat, i com que considerava que la protecció de la frontera oriental requeria un home fort per defensar-la, es va casar amb [[Romà  IV Diògenes|Romà Diògenes]], un noble i general destacat que havia intentat un cop d'estat a la mort de Constantí, i al qual Eudòcia havia fet empresonar i després enviat a l'exili.
 
Ara el va cridar i s'hi va casar per raons d'estat i li va donar el comandament de l'exèrcit. El jurament de no tornar-se a casar estava en custòdia del [[patriarca de Constantinoble]], però amb un engany el va poder recuperar, i als vuit mesos de la mort del marit es va casar de {{nowrap|nou ([[1068]]).}}
 
El matrimoni aviat va tenir conflictes sobre el poder i Romà, el [[26 d'agost]] del [[1071]] va lliurar la decisiva [[batalla de Manazkert]], contra els turcs de l'[[Imperi Seljúcida]], en la qual els romans d'Orient van ser aniquilats per la traïció d'alguns oficials del seu propi bàndol. Romà va ser fet altre cop presoner. (''Vegeu'' [[Romà  IV Diògenes]]). Durant la captivitat de Romà, [[Joan Ducas (cèsar)|Joan Ducas]], germà de {{nowrap|Constantí X}}, que era [[Cèsar (títol)|Cèsar]], va declarar [[Miquel VII|Miquel Parapinaces]] com a únic emperador i va desterrar Eudòcia a un convent que ella mateixa havia construït a la costa de la [[Propòntida]].
 
A la mort de Romà Diògenes, que en ser alliberat havia caigut en mans d'[[Andrònic Ducas]], el fill gran de Joan Ducas, i havia mort pels maltractes {{nowrap|rebuts ([[1071]])}}, Eudòcia el va fer enterrat amb gran solemnitat i esplendor. Encara va viure uns anys després d'això, però la data de la seva mort és desconeguda, encara que va ser després de la pujada al poder d'[[Aleix I Comnè]] el [[1081]].